Clam unànime a favor del català a l’escola. Un centenar de persones s’han congregat aquest dilluns al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra per presentar el manifest ‘Defensem l’escola en català’, un text signat per 200 personalitats que condemna la modificació de la Llei de Política Lingüística (LPL). Tot i que un dels objectius de l’acte era assenyalar els partits que han acordat aquesta modificació, l’acte ha comptat amb la presència d’una de les personalitats més destacades de Junts per Catalunya: la presidenta del Parlament, Laura Borràs. També ha assistit a l’esdeveniment -organitzat per la Plataforma per la Llengua- l’expresident de la Generalitat Quim Torra.
L’esdeveniment ha consistit a mostrar experiències personals de diverses persones relacionades amb la llengua, com polítics, músics i professors. Algunes intervencions han estat de professores, que és qui dia rere dia es troba a l’epicentre de molts dels conflictes dels darrers mesos. Allà on la justícia espanyola ha perpetrat una ingerència a través del 25%, on s’haurà de tirar endavant la modificació del currículum escolar, i on pot tenir conseqüències la modificació de la LPL. Pep Cruanyes, exvicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana i expert en drets lingüístics, ha alertat que aquest acord pot tenir “efectes greus” perquè “en comptes de combatre els tribunals” espanyols, suposaria “un aval” perquè més endavant trepitgin encara més els drets dels catalanoparlants.
Rogeli Montoliu, jurista i membre de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l’Advocacia Catalana, ha destacat “l’efecte bumerang” que pot tenir la modificació de la LPL. Segons ell, això pot animar moltes famílies castellanoparlants a veure’s amb el dret d’imposar la llengua espanyola a les aules catalanes. “Farem un pas enrere si això no es para, i ens en podem penedir tota la vida; perquè si perdem la llengua, perdrem la cultura, i en conseqüència la nostra identitat”, ha afegit. Per altra banda, la presidenta de l’European Language Equality Network, Elin Haf Gruffydd Jones, ha denunciat la “falta de consens” que hi ha al voltant d’una qüestió tan important com és la llengua del país.
La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, també ha participat a l’acte, i ha denunciat que la reforma pot generar “desigualtats” al país, ja que l’actual model garanteix “unes perspectives en el món laboral equitatives”. Segons ella, l’escola en català serveix per tenir un model econòmic més “just” a Catalunya. L’últim a tenir la paraula ha estat el president de l’entitat organitzadora de l’acte, Òscar Escuder, que ha titllat la modificació de l’LPL de “gol en pròpia porta” i la feina dels professors que col·laboren a fer sobreviure el català com a “heroica”. No obstant això, ha manifestat que “els herois haurien d’estar només a les pel·lícules i els llibres, no a les aules; perquè els professors haurien de poder fer feina normal”.
El manifest
El manifest ‘Defensem l’escola en català’ ha estat signat per més de 200 personalitats de diferents àmbits, i demana que s’aturi la modificació de la Llei de Política Lingüística; un acord al qual han arribat Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, PSC i comuns. Es tracta d’una modificació que obre la porta al fet que el castellà passi a ser una llengua vehicular més a l’escola catalana. De fet, l’acte d’avui ha comptat amb la intervenció de diverses personalitats d’àmbits com la justícia, la pedagogia, la sociolingüística, la filologia, la política, la cultura, la universitat i la investigació.
El manifest considera que la incorporació de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre, tenint en compte la situació d'emergència lingüística. A més, defensa que la modificació de la llei seria “estèril i gratuïta”, perquè “no serviria tampoc per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC”, que pretén imposar un mínim del 25% d'hores lectives en castellà. Els signants del manifest critiquen que el Govern “cedeixi a l'embat judicial” i reivindiquen que la immersió lingüística és indispensable per a la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans i per normalitzar el català en tots els àmbits. El manifest ha aplegat suports de professionals d'arreu dels territoris de parla catalana i reclamen als diputats de tots els grups polítics cinc compromisos.
Cinc compromisos
Aquests compromisos impliquen aturar la proposta de modificació de l’LPL; reforçar el català al sistema educatiu, així com l’ús de l’occità a l’Aran; garantir la no discriminació dels alumnes en l’accés al coneixement i l’ús del català; col·laborar amb les institucions dels altres territoris de parla catalana per fer del català l’idioma públic i comú; i fer que el català també sigui “útil, necessari i atractiu” fora dels centres educatius “a través, per exemple, de la millora de la nova llei de l’audiovisual”.
En aquest manifest es deixa ben clar que la modificació de la LPL “no pot ser aprovada perquè constitueix un retrocés amenaçador per al futur de la llengua en un àmbit que és clau per a normalitzar-la”. De fet, es tracta d’un text que mira d’avisar que aquesta modificació no és una bona resposta a les sentències del 25% de castellà perquè “tal com hem vist al País Valencià, els tribunals, a partir de demandes d’organismes públics i privats que no s’han aturat, continuarien atacant l’escola en català amb qualsevol pretext”.