Plataforma per la Llengua ha enviat una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per denunciar el "biaix polític" de la missió dels eurodiputats que avaluaran la immersió lingüística a Catalunya la setmana vinent. L'entitat apunta que la missió suposa un "malbaratament de fons públics" i que l'eurodiputada del PP Dolors Montserrat està abusant de la seva posició com a presidenta de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI) per fer-ne un ús partidista amb l'objectiu d'"atacar els catalanoparlants".
El president de l'entitat en defensa de la llengua, Òscar Escudero, ha demanat a Metsola que intervingui per aturar aquest ús "partidista i esbiaixat" del PETI i per "defensar els drets lingüístics de les minories", d'acord amb els tractats i valors europeus. Plataforma per la Llengua recorda que Montserrat ha tirat pel dret saltant-se els pronunciaments de la Comissió Europea, que en tres ocasions ha determinat que la llengua de l'educació és "competència exclusiva d'Espanya", que "la Comissió no és competent per examinar el cas" i que no hi ha "cap marc legal" comú europeu que permeti la intervenció de la UE. En aquest sentit, han assenyalat que L'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, l'Esquerra i els Verds estan boicotejant aquesta missió pel seu "ús polític" i la manca de competències del PETI per dur-la a terme.
D'altra banda, l'entitat denuncia que la missió no s'ha plantejat com una anàlisi independent, sinó que busca atacar el model d'escola en català. "Volem denunciar que la missió és un absolut greuge i que mostra molt poc pluralisme, donat que la majoria de reunions segueixen els interessos polítics de Dolors Montserrat", adverteixen, ja que la majoria de les persones amb qui es reuniran els europarlamentaris són manifestament contràries al model d'escola en català.
L'ONU expressa preocupació pel català a l'escola
En la carta, Escuder també recorda que és el català el que es troba perseguit a les escoles de Catalunya, i que precisament els atacs de l'espanyolisme contribueixen a empitjorar la seva situació. En aquest sentit, recorda que el 2019, l'aleshores relator especial de l'ONU per als afers de les minories, Fernand de Varennes, va denunciar que l'Estat no reconeixia l'existència de les seves minories lingüístiques i que no vigilava prou el discurs de l'odi contra aquestes minories a Internet ni lluitava contra la intolerància xenòfoba dels polítics. A més, apunta que l'octubre passat, l'ONU va expressar preocupació pel català a l'escola i va demanar revisar les sentències del TSJC.