Nova vulneració de drets a persones i entitats catalanes. Plataforma per la Llengua ha denunciat a la justícia belga que ha estat espiada amb el programari Pegasus per part de l’Estat espanyol. En concret, es detalla que es van infectar cinc telèfons mòbils particulars de membres de l’entitat catalana, tres d’ells que resideixen a Bèlgica, l’any 2021, i que ho van poder certificar a finals de l'any passat. El president de l’ONG del català, Òscar Escuder, que és una de les persones espiades, ha donat detalls de la denúncia aquest dijous al Col·legi de Periodistes, juntament amb la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, també espiada, i els seus advocats Josep Jover i Catherine Forget, experts en dret de la UE i de les TIC. "No sé què buscaven en els nostres telèfons. No fem res il·legal", ha afirmat Escuder.

Fins ara, membres de partits i entitats independentistes han denunciat el seu espionatge a tribunals espanyols. Va ser a partir de fer-se públic el CatalanGate, on investigadors de Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, van assegurar que almenys unes 65 persones de l'entorn independentista català han registrat en els seus mòbils la intromissió de Pegasus, de l’empresa NSO Group, programa que només ven a estats. Poc s’ha aclarit i ara s’ha reclamat que el Consell de Ministres aixequi el secret d’investigacions, com ara a càrrecs d’ERC.

Un jutge belga

La justícia belga ja ha admès a tràmit la denúncia per ciberespionatge a Plataforma per la Llengua. En concret, es detalla que el jutge instructor del tribunal de 1a instància de Brussel·les, Olivier Anciaux, és l’encarregat d’investigar aquesta denúncia (procediment BR.20.99.570/23 Dossier 2023/035), inicialment dirigida contra funcionaris de l’Estat espanyol. Josep Jover ha detallat a ElNacional.cat que, per una banda, es denuncia la vulneració de drets fonamentals de persones individuals i per altra, l'incompliment de la directiva europea de 2019, que fixa la jurisdicció única de la Unió Europea en protecció de dades. L'ONG del català espera que la justícia belga "actuï amb contundència" i aclareixi aquest atac a drets fonamentals de persones, que, a més, no tenen cap càrrec polític ni públic.

Plataforma per la Llengua. Rut Carandell, Òscar Escuder i Josep Jover. Foto: Miquel Muñoz
Rut Carandell, Òscar Escuder i Josep Jover, en la roda de premsa d'aquest dijous. / Foto: Miquel Muñoz

Sis delictes contra l’Estat espanyol

En concret, Plataforma per la Llengua acusa l’Estat espanyol de sis delictes, segons la legalitat belga. Són: la intromissió en el sistema informàtic dels telèfons mòbils; la ingerència arbitrària en les llibertats fonamentals de les persones espiades; la intercepció de missatges dels mòbils; la violació de les dades informàtiques; el secret de les comunicacions, i el secret de les comunicacions electròniques en concret.

S’hi afegeix que l’article 550 del Codi Penal belga sanciona a qui accedeix a un sistema informàtic tot sabent que no està autoritzat; i l’article 314 castiga a qui intercepta, enregistra o publica les comunicacions no accessibles al públic sense el consentiment de tots els participants, a banda d’altres normes que castiguen comportaments contraris al secret de les comunicacions electròniques.

 

Un mòbil espia localitzat

Membres de Plataforma per la Llengua van tenir les sospites que eren espiats l’estiu passat, i van demanar a Aspertic, associació Mediterrània de Pèrits de les TIC, que analitzés els mòbils particulars de la direcció de l’ONG del català, i en cinc d’ells va donar positiu, segons un peritatge acabat a finals del 2022. En un dels mòbils va quedar un rastre de la intromissió de Pegasus (o de Predator, un programa similar, segons Jover), i que es va realitzar i executar des de l’Estat espanyol. És més, s'assegura que es va poder descobrir que la informació sostreta es va enviar a un número mòbil a l’Estat espanyol, i ara s’ha demanat al jutge belga que requereixi a la companyia telefònica el nom del seu titular, segons ha explicat Josep Jover.

A més, s’ha demanat al jutge que pregunti a Eurojust, agència de la UE encarregada de la cooperació judicial entre els estats membres, “si l’Estat espanyol va tramitar les necessàries sol·licituds d’intervenció dels telèfons en territori belga”. Es recorda que, segons la normativa europea, si un estat vol intervenir legalment un telèfon, ho ha de fer a través d’una petició a Eurojust, amb seu a la Haia, amb una carta específica.

La directiva dels alertadors 

En aquest sentit, Josep Jover recorda que la Directiva Europea 2019/1937 d’alertadors de corrupció, que va entrar en vigor el març passat a l’Estat espanyol, “estableix que la sobirania de la UE abraça tots els atacs a la privacitat i a la protecció de dades”.

En aquest sentit, Jover ha recordat que recentment l’expresidenta del Parlament Europeu, Eva Kaili, ha reconegut que l'Estat Espanyol ha continuat monitorant dissidents, inclús a la mateixa Comissió Pegasus, que investigava aquest espionatge per part d’organismes d’Espanya.

Jover ha precisat que, segons diversa informació, Pegasus va ser adquirit pel Ministeri de Defensa i el Ministeri de l'Interior, i que  a més del CNI, també l'haurien usat unitats de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola.

 

A la foto principal, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua. / Foto: Carlos Baglietto