La Plataforma per la Llengua ha portat davant l'Organització de les Nacions Unides (ONU) la "persecució" de l'Estat espanyol a la immersió lingüística a les escoles a través dels tribunals "saltant-se les vies parlamentàries i en contra del consens social". L'entitat ha internacionalitzat l'afer lingüístic al Fòrum regional d'Europa i Àsia Central per les minories de l'ONU. El cap de l'àrea de drets lingüístics de l'entitat, Òscar-Adrià Ibáñez, també ha alertat a la trobada de caràcter anual de "les mentides i del discurs de l'odi que es promou per atacar els defensors de l'escola en català". Ibáñez ha demanat al relator especial de l'ONU per a les minories, Fernand de Varennes, que "intervingui per defensar els catalanoparlants". En concret, l'entitat demana a Varennes que Espanya "reconegui com a minories" els parlants de les llengües autòctones diferents de la castellana, que "combati el discurs de l'odi contra aquestes minories" i que "respecti" el dret dels parlants de les llengües autòctones "d'estudiar-les, d'estudiar en les seves pròpies llengües i de decidir quin model escolar volen sense la interferència dels estats".
La plataforma també ha subratllat que el model d'immersió lingüística català "compta amb el suport del 82% dels catalans, un percentatge que encara és superior en el cas dels joves, en què puja fins al 88%". L'entitat ha denunciat que els "atacs" contra la immersió lingüística s'han "intensificat" des de l'any 2005 i que "l'intent d'alguns partits polítics per modificar el sistema educatiu a través de la justícia" ha culminat ara amb la ratificació del Tribunal Suprem de la sentència que imposa un mínim del 25% d'hores lectives en castellà als centres educatius. Per a la Plataforma per la Llengua, aquesta sentència va en contra dels articles 7 i 8 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), ratificada per Espanya, un document que "obliga a disposar d'un sistema d'immersió lingüística total en català". L'entitat afegeix que "segons el cinquè informe de seguiment del mateix Comitè d'Experts d'aquesta carta, la ratificació de l'estat espanyol no li permet imposar cap percentatge de castellà a tots els alumnes".
Acte de la plataforma
Fa tan sols una setmana, un centenar de persones es van congregar al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra per presentar el manifest ‘Defensem l’escola en català’, un text signat per 200 personalitats que condemna la modificació de la Llei de Política Lingüística (LPL). Tot i que un dels objectius de l’acte era assenyalar els partits que han acordat aquesta modificació, l’acte va comptar amb la presència d’una de les personalitats més destacades de Junts per Catalunya: la presidenta del Parlament, Laura Borràs. També va assistir a l’esdeveniment -organitzat per la Plataforma per la Llengua- l’expresident de la Generalitat Quim Torra. L’esdeveniment va consistir a mostrar experiències personals de diverses persones relacionades amb la llengua, com polítics, músics i professors. Algunes intervencions van ser de professores, que és qui dia rere dia es troba a l’epicentre de molts dels conflictes dels darrers mesos. Allà on la justícia espanyola ha perpetrat una ingerència a través del 25%, on s’haurà de tirar endavant la modificació del currículum escolar, i on pot tenir conseqüències la modificació de la LPL. Pep Cruanyes, exvicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana i expert en drets lingüístics, va alertar que aquest acord pot tenir “efectes greus” perquè “en comptes de combatre els tribunals” espanyols, suposaria “un aval” perquè més endavant trepitgin encara més els drets dels catalanoparlants.