Plataforma per la Llengua ha reclamat a Pedro Sánchez que "acabi la feina" amb l'oficialitat del català, gairebé un any després del compromís del president del govern espanyol. "Durant el darrer any no vau aprofitar ni els sis mesos de la vostra presidència de la UE ni els sis mesos de presidència belga per a l'aprovació", ha lamentat l'entitat en una carta adreçada al cap de l'executiu estatal aquest dimarts, on també ha assegurat que l'oficialitat depèn de "la determinació i la voluntat negociadora". De fet, han recordat a Sánchez que els socialistes han aconseguit desbloquejar acords com la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
La carta està signada pel president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i comença reivindicant la importància que suposa l'oficialitat per al català. "Representa una fita important per acabar amb la discriminació que pateix la nostra llengua a Europa en relació amb altres llengües del continent amb un volum de parlants semblant al nostre", subratlla. Així mateix, l'oficialitat situaria els catalanoparlants "en igualtat de drets lingüístics amb la resta de milions d'europeus" i és "un compromís real i tangible amb la pluralitat lingüística de l'Estat".
D'altra banda, l'entitat ha assegurat que ha estat testimoni de les "reticències" per part d'alguns estats membre "governats per aliats del PP". "És un obstacle que no menyspreem, però durant aquests mesos el vostre govern ha demostrat ser capaç d'aconseguir acords amb aquests mateixos estats a nivell europeus en qüestions molt diverses; ara recentment, heu estat pactant amb el mateix Partit Popular assumptes que s'han demostrat molt difícils d'aconseguir, com és la renovació del CGPJ", ha insistit. Aquests fets "demostren que la capacitat d'assolir l'oficialitat del català a la UE depèn de la determinació i de la voluntat negociadora amb totes les parts que estigueu disposats a invertir en aquesta qüestió". "Us demano que acabeu la feina; la protecció de la diversitat lingüística de l'Estat és un objectiu que no només s'ha de pregonar, sinó que també cal exercir amb avenços clars", ha conclòs.
Ara, la presidència del Consell de la UE és en mans d'Hongria, que no té "plans" perquè l'oficialitat torni a l'agenda. En reunions durant les anteriors presidències, països com Finlàndia i Lituània havien expressat el seu temor a "possibles repercussions" dins el seu territori per part d'altres llengües minoritàries. A més, els socis comunitaris han demanat informes sobre el cost de la inclusió de les tres llengües en el règim lingüístic de la UE, així com un pronunciament dels serveis jurídics del Consell sobre la legalitat de la iniciativa.