Un informe de Plataforma per la Llengua sosté que "no hi ha cap impediment legal" per a l'oficialitat del català a la Unió Europea i que es tracta d'una "decisió política" del Consell de la UE. Així ho indica aquest document, presentat aquest dimecres a Brussel·les, que remarca que els tractats de la UE donen "àmplia discreció" als 27 per decidir quines llengües són oficials i que el català compleix tots els requisits legals establerts. En aquest sentit, l'informe subratlla que la llei comunitària no té un "requisit explícit" que indiqui que l'idioma hagi de ser oficial a tot l'Estat per poder ser reconegut com a oficial a la UE i posa l'exemple de l'anglès, que no és la llengua oficial principal de cap dels actuals estats membre.
L'escrit, elaborat per Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham, i per Takis Tridimas, professor de Dret Europeu i codirector del Centre de Dret Europeu al King's College de Londres, remarca que el català ja té estatus oficial a l'Estat, encara que indica que aquest requisit no està inclòs en la "llei primària de la UE". "Es pot concloure que aquesta condició és més una consideració política que el Consell ha decidit de manera autònoma", destaca el text. Un document que Plataforma per la Llengua ha fet arribar als estats de la UE amb l'objectiu de convèncer-los sobre l'oficialitat del català.
La situació de l'anglès a la UE
Els autors exposen l'exemple de l'anglès, que ara mateix no és la llengua oficial principal de cap dels estats membre, després del Brexit i la consegüent sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Aquest idioma només té caràcter oficial secundari a Irlanda i a Malta, on està legalment "subordinat" al maltès i l'irlandès, un fet que es podria comparar al que té el català a l'Estat, segons els experts. "Això fa de l'anglès un cas especial, ja que té l'estatus d'oficial a la UE i de llengua de treball sense reunir les condicions d'estatus oficial a cap estat membre amb la mateixa claredat que la resta de llengües", assenyala l'informe de Plataforma per la Llengua.
També apunten a l'exemple de la incorporació de l'irlandès al règim lingüístic de la UE, la qual s'ha fet "gradualment" i mostrant certa "flexibilitat" dels Estats per "adaptar-se" a les "diverses realitats lingüístiques dins de la Unió". En aquest cas, asseguren que s'ha abandonat la idea d'"un Estat-una llengua nacional" tenint en compte les "situacions diverses". "Aquesta flexibilitat pot ser sorprenent si es contrasta amb la rigidesa mostrada en altres ocasions, com la resposta del Consell el 2004 a la idea de donar al català l'estatus semioficial", critiquen els autors, destacant que "quan els interessos polítics estan alineats, el marc legal de la UE mostra la seva capacitat d'adaptar-se".
Les conseqüències de negar l'oficialitat del català a la UE
A més, el document apunta que l'Estatut inclou la petició a les autoritats espanyoles de prendre "totes les mesures necessàries" perquè el català sigui oficial a la UE. "És una condició única del català", indica el text, tot subratllant que la "llei europea primària té en compte l'ordre constitucional dels estats membre pel que fa al tractament" tant de les llengües als tractats com a l'oficialitat a la UE. "Excloure el català de ser una llengua oficial seria una visió rígida i restrictiva contrària al principi europeu de multilingüisme i, com ha apuntat el relator especial de l'ONU sobre minories, Fernand de Varennes, suposa una forma de discriminació segons la llei internacional", afirma el document.
Així mateix, adverteix que negar l'oficialitat al català tindria "conseqüències legals negatives", assenyalant que "implicaria la desoficialització del català en algunes àrees en el seu mateix territori" i que s'estaria deixant els ciutadans sense "el dret a comunicar-se amb les seves institucions en la seva pròpia llengua".