Plataforma per la Llengua va publicar l'any 2017 un informe en què es denunciava que la gran majoria de les pàgines web oficials de l'Administració General de l'Estat espanyol ignoraven el català i que per tant s'estava marginant tant la llengua com els seus parlants. Actualment, un any i mig després, l'entitat denuncia que aquesta marginació ha augmentat lleugerament.

Segons aquest informe de la plataforma, es tractava dels llocs web tant del legislatiu, de l'executiu, els seus ministeris i organismes derivats, així com del judicial. En l'informe també s'explicava que les webs del Tribunal Constitucional, el Banc d'Espanya i d'altres organismes autònoms de l'Estat també maltracten el català. Un any i mig després i amb un canvi de govern pel mig, la plataforma denuncia que la situació no ha canviat; de fet, afirma que amb el PSOE al govern espanyol ha empitjorat lleugerament.

La principal denúncia de Plataforma per la Llengua és que el català continuï absent en pràcticament dos terços de les pàgines web oficials de l'administració de l'Estat, que "actua com si a Espanya només hi visqués una sola comunitat lingüística". Segons les dades de l'informe del 2017, el 64,17 % de les pàgines web no tenien cap versió en llengua catalana (163 de les 254 pàgines observades), quan el 2018 la proporció de pàgines oficials sense versió en català és el 64,64 %, és a dir, 170 de les 263 pàgines observades. 

Pel que fa al 35,36 % de les pàgines amb continguts en català, el 2018 el 19,39 % ho fa residualment, en alguns menús estàtics, sobretot en la primera pàgina de navegació (el 2017 la xifra era el 19,69 %), el 14,83 % inclou el català parcialment (14,17 % el 2017) i només el 1,14 %, tres pàgines comptades, tenen una versió completa en català (el 2017 la tenien l'1,57 %, quatre pàgines), segons explica el mateix informe de l'entitat.

La Plataforma també explica que alguns dels tràmits més importants que els ciutadans no poden fer en català a internet són el pagament de l'IVA, la consulta de la referència cadastral de l'habitatge i la petició de l'informe de vida laboral a la Seguretat Social.

Amb l'arribada de Pedro Sánchez, també hi ha dos altres elements lingüístics que no han millorat respecte de l'any 2017, segons la Plataforma. D'una banda, que la majoria dels portals oficials que tenen continguts en català presenten faltes d'ortografia i errors lingüístics importants, com ara frases sense sentit i barreges de català i castellà. I, d'altra banda, el fet que l'Administració General de l'Estat practica assíduament el "secessionisme lingüístic", és a dir, tracta les variants del català de Catalunya i les Illes Balears per un costat i les del País Valencià per l'altre, com si fossin llengües diferents, el català i el valencià; aquesta actitud no només no s'ha corregit el 2018, sinó que ha augmentat l'últim any.