Diverses entitats han impulsat una plataforma per gestionar i facilitar la presència d'observadors nacionals i internacionals en el judici de l'1-O, amb l'objectiu de redactar informes en els quals es determini si s'han respectat la imparcialitat, la independència i els drets humans.

Els promotors del "Trial watch-Catalan referendum case" són l'Institut dels Drets Humans de Catalunya, el centre Irídia, el Col·lectiu Praga, Novact, l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans i l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB.

"Per les actuacions judicials seguides fins al moment i pels fets descrits en les acusacions, tant les defenses com juristes espanyols i organitzacions internacionals han qüestionat que el procés s'hagi seguit amb el degut respecte als drets fonamentals", exposa el manifest fundacional.

La feina d'aquesta plataforma, que es finançarà mitjançant donacions privades a través del seu web, començarà quan doni inici el judici oral al Tribunal Suprem contra els líders sobiranistes encausats per les mobilitzacions de la passada tardor a Catalunya, així com per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre i la posterior declaració unilateral d'independència.

Com funcionarà la plataforma?

La seva labor s'articularà al voltant del treball de tres col·lectius: els acadèmics, que posaran el focus en els drets processals; els observadors, que es fixaran en els drets civils i polítics, i els advocats, que monitoraran el desenvolupament de les diferents sessions.

En el cas dels acadèmics, el portaveu de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, Iñaki Rivera, ha detallat que hi haurà un grup d'entre 15 i 20 professionals prestigiosos procedents de diferents regions del territori espanyol ―Madrid, Galícia i el País Basc, entre d'altres― a qui s'acreditarà perquè puguin acudir a algunes de les sessions del TS.

En dies clau, també es requerirà l'accés a la sala dels observadors internacionals, amb qui ja s'ha iniciat el contacte, i que procediran d'Europa, els Estats Units i Llatinoamèrica, entre d'altres.

Joan Tamayo, de l'Institut dels Drets Humans de Catalunya, ha refusat fer públic cap altre nom fins que no sigui oficial tota la llista, però ha confiat a poder atreure figures de primera fila, ja que "la causa s'ho val" i ja fa temps que en organitzacions internacionals "hi ha preocupació" per la possible vulneració de drets humans que s'està donant a Espanya.

La portaveu del centre Irídia, Anaïs Franquesa, ha subratllat que, a més de portar els seus propis observadors, des d'aquesta plataforma també es facilitarà la feina a les organitzacions internacionals que vulguin fer aquest seguiment pel seu compte, com Amnistia Internacional.

Amb aquest motiu, i també per facilitar que qualsevol persona pugui conèixer els secrets de la causa, en la pàgina web de la plataforma s'ha penjat tota la informació relativa al cas, des d'un calendari dels fets que es jutgen fins a un nomenclàtor amb conceptes jurídics.