Els plens del Parlament en aquesta nova legislatura, on el moviment independentista ha perdut la majoria, acostumen a tractar habitualment els mateixos temes: el model de finançament, el precari estat de la llengua, el model de país amb protagonisme pel Hard Rock, el desastrós sistema de Rodalies… Però també hi ha un altre element freqüent: els atacs continus a la població immigrant per part de dos partits que tenen representació a la cambra: Vox i Aliança Catalana, que no té grup propi i forma part del grup mixt. Els seus insults cap aquest col·lectiu, culpant-lo constantment, per exemple, dels problemes de seguretat, formen part de la tònica habitual de cada jornada de ple i en cada pregunta que formulen al president Salvador Illa o a qualsevol conseller del seu Govern hi ha present aquesta pàtina racista. No és una situació aïllada, ni de bon tros, al Parlament de Catalunya, sinó que es dona arreu d’Europa (començant pel Congrés) i del món, emmarcat en aquest auge dels discursos d’extrema dreta i del seu desacomplexament, especialment entre els nois més joves.
Des que Josep Rull va ser nomenat president de la cambra, una de les seves urgències era regular la lluita contra els discursos d’odi que s'hi produïen. El gran dubte, que gairebé nou mesos més tard encara es manté, és: com? Mentre no es resol aquesta incògnita, una de les mesures que ha pres la Mesa ha estat deixar de tallar els diputats. Per exemple, el novembre del 2023, Vox va presentar una moció sobre la “creixent islamització de Catalunya” i en la seva presentació, el diputat ultra Alberto Tarradas va assegurar que amb “la seva inconsciència política, el seu multiculturalisme o la seva substitució demogràfica han obert les portes d’Europa a un enemic que amenaça de fer caure els fonaments de la nostra civilització” o que el mode de vida de Catalunya estigui “en perill” i que el país sigui la “capital europea del gihadisme”. “Els dirigents separatistes, només per fer que els catalans no ens sentim espanyols i rascar quatre vots han estat capaços d’entregar els nostres carrers, barris i identitat a l'islamisme”, assegurava Tarradas, quan la llavors presidenta del Parlament, Anna Erra el va interrompre instant-lo a rectificar el seu discurs amb una primera crida a l’ordre que es va ignorar. Finalment, li va retirar la paraula: “Ha fet un discurs d’odi i de discriminació per origen. No permetré discursos que portin aquest codi de conducta”, va manifestar, mentre els diputats de Vox sortien de la sala.
Mesos més tard que tingués lloc aquesta situació, els seguidors de Vox, no només a Catalunya sinó arreu de l’Estat, van retallar el vídeo de la intervenció de Terradas i el van compartir en massa a través de les xarxes socials, mostrant com la presidenta del Parlament li havia retirat la paraula per assenyalar els musulmans. Va ser el mateix Tarradas qui va compartir el tall, que acumula en el seu compte unes 300.000 reproduccions i centenars de respostes donant-li suport.
En un dels seus primers discursos a la cambra catalana després de ser elegida diputada, Sílvia Orriols, va ser advertida (en acabar el seu discurs i no durant) pel president Rull: “La llibertat d’expressió no empara el discurs d’odi, el que inciti a la discriminació o a la violència. Aquesta presidència serà totalment escrupolosa a l'hora d’advertir-li tantes vegades com calgui i si s’escau, prendre decisions al respecte”. Orriols somreia des del seu escó. Com ja va passar en el cas de Tarradas, els seguidors d’Aliança Catalana van tallar el vídeo i el van penjar a les xarxes, acusant Rull d’amenaçar la seva líder. Setmanes més tard, en aquest cas la mateixa Orriols va penjar un vídeo al seu perfil d’X, on és molt activa, denunciant que Rull l’havia interrompuda. En un debat sobre la sequera, Orriols va assegurar que les presons omplien les piscines perquè els “lladres, violadors i assassins puguin refrescar-se”. Rull la va interrompre en aquest moment demanant-li que tingués “cura a l’hora d’expressar les seves opinions en els termes que ho acabava de fer”. “Jo li demanaria que respectés la voluntat popular dels catalans i que no interrompés els càrrecs electes”, va ser la resposta. El vídeo al seu perfil de Twitter compta amb unes 100.000 reproduccions mentre que el nombre de ciutadans que va seguir el ple d’aquell dia al canal de Youtube del Parlament és irrisori: unes 1500 persones. Des de llavors, Rull és una de les víctimes preferides dels seguidors d’Orriols, que l’acusen de limitar-la.
No tallar-los per no alimentar-los
Si bé la voluntat de la Mesa sempre ha estat lluitar contra aquests discursos, expliquen des de fonts parlamentaries, interrompre i tallar els diputats només els donava ales i un clip per penjar a les xarxes socials i "mostrar" com es limitava la seva llibertat d’expressió a la cambra de la sobirania popular. Des de llavors, per exemple, Sílvia Orriols continua penjant cadascuna de les seves intervencions al Parlament, però en cap d’elles, encara que continuï atacant a la població migrant i molt especialment a la musulmana, cap membre de la Mesa la interromp. “No els tallem per no alimentar-los”, resumeixen des del Parlament. Josep Rull, això sí, li va advertir en una ocasió que no podia assenyalar a una diputada, Najat Driouech d'ERC, pel fet de portar hijab.
Durant aquests mesos, la Mesa ha seguit treballant per comprovar quina ha de ser la nova estratègia per lluitar contra aquesta mena de discursos. Per exemple, va rebre una delegació del parlament del land alemany de Baden-Württemberg, on la ultradreta hi té presència a través de sis diputats d’Alternativa per Alemanya, que han utilitzat el parlament com a trampolí pels seus discursos racistes. El seu sistema consisteix precisament a deixar acabar les intervencions, sense interrompre'ls (com es fa ara mateix a la cambra) per després analitzar-la, si així ho demana algun grup parlamentari o de la Mesa en una comissió específica. També es van reunir amb l’exvicepresident del Tribunal Europeu dels Drets Humans, l’andorrà Josep Casadevall, una trobada centrada en com tractar els discursos d’odi sense entrar en col·lisió amb la llibertat d’expressió. És precisament aquesta fina línia el que complica posar els límits i l’objectiu de la Mesa és clar: prendre decisions fermes i que quan aquesta nova regla s’apliqui després no es pugui perdre si els diputats decideixen portar el Parlament al TEDH. L’òrgan rector de la cambra també està en contacte amb els lletrats per veure com tot plegat es pot regular en rang de llei a través d’un acord amb els grups parlamentaris.
Des que es va optar per aquesta nova política des de la Mesa, tot i que els diputats saben que poden denunciar els seus companys d’hemicicle davant la comissió de l’estatut dels diputats quan considerin que han pronunciat un discurs d’odi que pot ser un delicte, no n’hi ha cap que ho hagi fet, davant aquest risc de perdre davant els tribunals que protegeixen especialment la llibertat d’expressió dels polítics.
"Inviolables per les opinions que exerceixin"
Partint del fet que l’Estatut ja recull que “els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec”, la magistrada Laura Díaz Bueso en el seu article La Llibertat d’Expressió i els seus límits apuntava que “la funció essencial de la llibertat d’expressió en el sistema democràtic comporta una conseqüència d’allò més rellevant: la prevalença o la preferència d’aquesta llibertat” i afegia que aquesta es produeix quan la llibertat d’expressió “pot afectar negativament altres espais jurídicament protegits”. Amb tot, també recordava que no hi ha drets absoluts i aquest també té un límit: quan es fa referència a la seguretat i l’ordre públic, la salut moral o la reputació, els drets a l’honor, la intimitat, la mateixa imatge o la protecció de la infància i la joventut. Així, ara el Parlament busca les vies més efectives per poder aturar els discursos d’odi sense que això entri en col·lisió amb la llibertat d’expressió. També tenint en compte que aquesta, segons va recollir el TEDH en la sentència del cas Handyside contra el Regne Unit, sobre la confiscació d’un llibre destinat a adolescents que contenia escenes sexuals, la llibertat d’expressió no només es valida “per les ‘informacions' o ‘idees' acollides amb favor o considerades com a inofensives o indiferents, sinó també per aquelles que fereixen, xoquen o inquieten a l'Estat o a una fracció qualsevol de la població”.
Què és un discurs d’odi?
També cal tenir en compte que no hi ha un consens sobre quina és la definició d’un delicte d’odi, ja que aquests sempre estan oberts a la interpretació. Amb tot, normalment es fa referència a l’article 510 del Codi Penal, que recull que seran castigats amb una pena de presó d’un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos aquells que “fomentin promoguin, incitin directament o indirectament a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença”. És el que fan els diputats de Vox o d’Aliança Catalana, que s’han declarat obertament islamòfobs?
Multes per declaracions contra col·lectius
Mentre el Parlament continua mediant quina és la millor manera de lluitar contra aquesta mena de discursos i la resta de diputats no denuncien aquestes declaracions, els líders de Vox i Aliança Catalana ja han estat multats. Per un costat, Sílvia Orriols ha estat condemnada a pagar 10.001 euros per unes declaracions que va fer no al Parlament de Catalunya, sinó en un plató de televisió, el de 8TV el març del 2022, quan no era ni tan sols, alcaldessa de Ripoll. “Els musulmans es regeixen per una llei religiosa i la xaria és incompatible amb els valors d’Occident”, va dir, com també va assegurar que en una suposada “Catalunya islàmica” hi hauria violacions en grup i mutilacions genitals. La multa, imposada per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i no discriminació va obrir l’expedient davant la denúncia d’un particular i es va concloure que havia comès una infracció greu prevista en la Llei d’igualtat de tracte i no discriminació. Aquesta norma es va aprovar la cambra amb els vots a favor de tots els grups parlamentaris (tret d’alguns punts als quals es van oposar PP i Cs). Va ser el darrer ple de la història del Parlament on no hi havia cap representant de Vox. Des que Orriols va ser multada, una altra de les víctimes preferides d’Aliança Catalana és l’exconsellera Tània Verge.
El gener d’aquest any, Ignacio Garriga també va fer públic que la mateixa oficina li havia obert un expedient i li reclamava una multa de 900 euros per unes declaracions del líder de Vox que, pel seu context, “inciten, fomenten o faciliten d’alguna manera comportaments discriminatoris. “Hem de triar: llei islàmica o lleis nacionals. Això és el que està en joc. Volem que Catalunya sigui Catalunya, ni Algèria ni el Marroc”, va dir Garriga en un tuit, que segons l’oficina conté “elements que desqualifiquen identitats culturals i nacionals concretes, associant-les negativament amb el context català”.
No tot el que es odiós és odi
En canvi, també hi ha hagut denúncies contra Sílvia Orriols que no han prosperat. És el cas de la que va interposar la Fundación Ibn Battuta contra l’alcaldessa de Ripoll per, per un costat, entorpir l’empadronament de migrants i per l’altre per un delicte d’odi contra la població magrebina. La Fundació presentava un seguit de piulades com a proves. En aquest sentit, la Fiscalia Superior de Catalunya va considerar que en aquests missatges denunciats, la líder d’Aliança Catalana “expressava la seva opinió personal, singularment crítica respecte de determinats comportaments i conductes islamistes i del col·lectiu immigrant magrebí”. “Aquests missatges, sense dubte poden ser objectables, criticables, rebutjables socialment reprovables i fins i tot administrativament sancionables”, adverteix la Fiscalia, que considera que això no vol dir que siguin un delicte d’odi: “No es pot afirmar de manera taxativa i indubtable que fomentin i incitin a l’odi, l’hostilitat, la discriminació o la violència contra el col·lectiu immigrant magrebí”. O, com ha dit en alguna ocasió el Fiscal de Sala de la Unitat de Delictes d’Odi, Miguel Ángel Aguilar, “no tot el que es difon, per molt odiós que sigui, constitueix un delicte d’odi”.