El Partit Nacionalista Basc ha presentat aquest dilluns una esmena a la totalitat de la Llei Audiovisual del govern espanyol. Ho ha fet proposant un text alternatiu que, segons la formació liderada per Aitor Esteban al Congrés, es caracteritza per tenir una redacció més “equilibrada”. Segons ha informat el partit, l’esmena a la totalitat s’ha presentat per tres raons “bàsiques i fonamentals” que han dut els nacionalistes bascos a rebutjar el text legislatiu de l’executiu de Pedro Sánchez. Joseba Agirretxea, portaveu del PNB a la cambra baixa, ha argumentat que el projecte planteja “una recentralització inacceptable” que en cap cas millora la llei que ja és vigent avui dia. De fet, el PNB considera que el text espanyol, que és la transposició de la directiva europea, entra en conflicte amb les televisions autonòmiques, ja que es fica dins de la seva “governança” d’una manera “que no correspon a una llei estatal”. 

A banda d’això, la formació d’Aitor Esteban també considera que aquesta llei “no té suficient consideració per l’euskera” i la resta de llengües cooficials de l’Estat, com el català o el gallec. Tot això és el que ha dut el Partit Nacionalista Basc a presentar un text alternatiu que, asseguren, és “més equilibrat”. Per defensar el text alternatiu, el PNB ha assegurat que aquesta esmena “actualitza el marc jurídic del sector d’una manera respectuosa amb les competències de les Comunitats Autònomes i la governança de les televisions autonòmiques”. I afirma que “es posa especial èmfasi en la protecció de la pluralitat cultural i lingüística de l’Estat i en el foment de la producció d’obres audiovisuals europees en les llengües pròpies de les comunitats autònomes”.

Els “quatre pilars fonamentals” del text alternatiu presentat pels nacionalistes bascos es basen, entres d’altres aspectes, en “donar resposta” a la “realitat actual, en la qual hi ha la necessitat d’adequar i modernitzar el marc jurídic”, a més d’atorgar “certa estabilitat al sector que es mou en una realitat canviant i dinàmica, que canviarà més ràpidament, si s’escau, al llarg dels darrers anys”. També s’insisteix en el fet que “es pretén establir les mateixes regles bàsiques pels diversos actors que competeixen en el sector per una mateixa audiència”, des d’un “escrupolós respecte a les competències de les comunitats autònomes”. Un altre pilar es fonamenta en la “necessària protecció i foment de la producció de les obres audiovisuals europees, per la qual cosa s’ha dedicat especial atenció a la indiscutiblement necessària protecció i foment de les produccions audiovisuals en les llengües oficials pròpies de les comunitats autònomes”. 

I per últim, el text alternatiu mira "d’arbitrar els mecanismes necessaris per garantir els diversos i variats drets dels usuaris”, on destaquen entre altres, “el dret a la protecció de la diversitat cultural i lingüística de les diverses nacionalitats que conformen l’Estat, sense desconèixer el context d’extraordinària globalització en la qual es troba el mercat i mirant d’articular i combinar aquesta protecció amb la realitat actual del sector audiovisual”.