Tot i que encara no tenen data oficial, la primavera d'aquest 2024 se celebraran eleccions al País Basc, per encetar la tretzena legislatura des de l'establiment de l'autogovern basc el 1979 amb l'Estatut de Guernica. Segons una macroenquesta del mitjà públic basc EITB, el PNB —ara sense el lehendakari Íñigo Urkullu per primera vegada des de 2012 i amb el debutant Imanol Pradales com a candidat— tornaria a guanyar els comicis, però ho faria amb una victòria molt ajustada, amb EH Bildu a només dos escons, després d'un gran creixement dels abertzales, que enguany estrenen també nou candidat: Pello Otxandiano. En tot cas, cap dels dos obtindria la majoria absoluta de 38 escons, per la qual cosa haurien de pactar amb altres formacions per a una eventual investidura i/o formar govern.
El PNB obtindria novament la victòria amb 28 escons i un suport del 35,8% de l'electorat, el que, això sí, suposaria una caiguda pel que fa als 31 seients que va obtenir Urkullu les darreres eleccions de 2020, amb els quals va ser investit lehendakari, gràcies també al suport dels 10 diputats del PSE-EE/PSOE. Ben a prop quedaria EH Bildu, als quals l'enquesta d'EITB atribueix un creixement de 5 escons, fins als 26, amb un 32,1% del suport electoral. La candidatura d'Otxandiano aconseguiria la millor marca històrica del partit que lidera Arnaldo Otegi, superant els 21 seients de Laura Mintegi en 2012 i de Maddalen Iriarte el 2020.
PSOE creix, PP es manté i Vox queda fora
Pel que fa al PSE-EE/PSOE, la candidatura d'Eneko Andueza, també estrenat aquest 2024 com a candidat dels socialistes a la lehendakaritza, aconseguiria 12 escons i un suport del 14,8% de l'electorat, la qual cosa suposaria un creixement de dos escons pel que fa als darrers comicis, amb Idoia Mendia com a candidata. Lluny queda, però, dels 25 que va obtenir l'ara portaveu socialista al Congrés, Patxi López, que el 2009, tot i quedar en segona posició rere Juan José Ibarretxe (PNB), va aconseguir ser lehendakari amb el suport de PP i UPyD. A banda, el PP, amb una candidatura liderada per Javier de Andrés, es quedaria amb 6 escons, els mateixos que va obtenir Carlos Iturgaiz en 2020, que llavors es va presentar en coalició amb Ciutadans. Quant a Vox, la formació d'extrema dreta perdria el seu únic escó, en rebre només l'1,6% dels vots, i quedaria fora del parlament basc.
Ensopegada de Podemos i Sumar si van per separat
Quant a l'espai de l'esquerra federalista, ara quedaria dividit entre Podemos i Sumar, per la qual cosa sortirien perdent per no aconseguir els suports suficients de forma unificada amb els quals obtenir escó, tal com funciona la llei electoral. Les disputes internes també podrien haver fet que l'electorat es decanti per EH Bildu o el PSOE com a alternatives més consolidades, per la qual cosa es podria explicar el creixement d'aquestes dues formacions. Si Podemos va obtenir 6 escons el 2020, ara, també amb Mirin Gorrotxategi al capdavant, baixarien fins als 2 seients. Per la seva part, Sumar Mugimendua, amb l'exPodemos Alba García com a candidata, obtindria només 1 escó. Si les dues formacions anessin juntes, l'enquesta d'ETIB preveu que obtindrien 5 escons, fent que el PNB en perdés 1 i quedés amb 27 —encara guanyarien les eleccions, però només a un de Bildu.
Pradales (PNB), el millor valorat i el preferit per a ser lehendakari
Sobre la nota que s'atorga als candidats, se situa en primer lloc l'aspirant del PNB, Imanol Pradales, amb 5,6 punts, seguit de Pello Otxandiano amb 5,4. El candidat socialista, Eneko Andueza, obté un 4,9; Mirin Gorrotxategi (Podemos), un 5; Alba García (Sumar), un 4,7; Javier de Andrés (PP), un 2,5, i Amaia Martínez (Vox) un 1. Quant a les preferències dels enquestats sobre qui li agradaria que fos el pròxim lehendakari, la resposta del 39,3% és que no sap o no contesta. De la resta, el 25,4% expressa la seva preferència per Pradales; el 25,3% per Otxandiano; el 5,3% per Andueza; l'1,7% per Gorrotxategi; l'1,2% per Alba Garcia, i el mateix percentatge per De Andrés, i el 0,6% per Amaia Martínez.