El nacionalisme com a via per assolir “més autogovern” en un marc de “sobirania compartida”. Aquest és, a grans trets, el full de ruta que dibuixa el lehendakari Iñigo Urkullu davant d’una legislatura que té com a principal objectiu reformar l’Estatut de Gernika del 1980, però sense anar més enllà de l'actual marc constitucional i deixant enrere tota vel·leïtat independentista.

És en aquest context que Urkullu ha volgut deixar clar que el PNB, a dia d’avui, no té cap intenció d’avançar cap a la independència. De fet, ja ho va fer durant el debat d’investidura, quan va assegurar que el pacte amb el PSE evitava emprendre “el camí de la independència” tal com proposava EH Bildu, però aquest diumenge, en una entrevista al diari El País ha reblat aquest missatge: “En un món globalitzat, la independència és pràcticament impossible”.

“El concepte d’independència és del segle XIX”, ha afegit Urkullu, de qui avui publiquen entrevistes també els diaris El Correo, El Diario Vasco, Gara, Berria, i els del Grupo Noticias, on Urkullu assegura que el seu objectiu no va més enllà d’aconseguir més quotes de govern per “desenvolupar les potencialitats del país en una sobirania compartida”.

De fet, el president basc es mostra més partidari del “dret a la ciutadania a ser consultada” que al concepte del “dret a decidir”, tot assegurant que la seva idea d’exercir aquest dret és la de “reconèixer Euskadi com a nació, a més d’un sistema efectiu de garanties i la capacitat de consulta als ciutadans”, això sí, excloent d’entrada “la unilateralitat”, per no caure en un nacionalisme “aïllacionista o excloent”.

És a partir d’aquí que Urkullu calcula que l’any 2019 ja podria tenir acordat al Parlament basc un nou estatut, de cara a començar la negociació amb Madrid per a la seva aprovació definitiva.

El pla Ibarretxe anava molt més enllà 

El posicionament del PNB, ara clarament enfocat a aprofundir en l’autogovern dins de l’actual marc constitucional, marca un canvi de tendència d’una formació que l’últim cop que va defensar una reforma estatutària ho va fer a partir de l’anomenat Pla Ibarretxe –en honor del seu impulsor i aleshores lehendakari–, a partir de l’any 2001 i fins al 2005, quan va ser finalment desestimat.

En aquell projecte, molt més ambiciós des del punt de vista sobiranista, es preveia un reconeixement més explícit del poble basc, el reconeixement del dret a l’autodeterminació i la possibilitat d’arribar a acords amb Navarra i Iparralde.

Rebaixa de les reivindicacions

Avui en dia, però, el PNB ha rebaixat el to de les seves reivindicacions, malgrat que encara es sostingui la necessitat “de resoldre satisfactòriament les reivindicacions nacionals d’Euskadi i Catalunya”, això sí, “en l’àmbit peninsular”, tal com ha recordat aquest mateix cap de setmana el responsable de Relacions Institucionals del PNB, Koldo Mediavilla.