El pròxim diumenge 9 de juny se celebren les eleccions al Parlament Europeu. Eclipsades per les eleccions del passat diumenge al Parlament de Catalunya, en les quals va guanyar el PSC de Salvador Illa, es presenten com una segona volta dels comicis al Congrés del passat juliol entre el PSOE de Pedro Sánchez i el PP Alberto Núñez Feijóo. Tot i que Catalunya estarà centrada en les negociacions per a la Mesa del Parlament que s'ha de constituir justament l'endemà -el 10 de juny-, els catalans tenen una nova cita a les urnes, i amb la possibilitat que a l'octubre hi hagi una repetició electoral de les catalanes. En clau espanyola, les eleccions europees seran importants per calibrar forces entre el Partit Popular i el PSOE; en clau catalana, els dos partits independentistes es juguen tenir la representació a l'Eurocambra que fa dècades mantenen; mentre que en clau europea es podrà entendre en quin estat de salut està la Unió Europea i la força que tenen els euroescèptics, que en els últims mesos han anat creixent notablement.
El Partit Popular repeteix candidatura amb Dolors Montserrat; el PSOE ha apostat per la ministra de Transició Ecològica Teresa Ribera per substituir l'actual comissari diplomàtic Josep Borrell com a cap de llista; Sumar i Podem es presenten per separat amb Estrella Galán i Irene Montero com a número 1, respectivament; Ciutadans, en vies d'extinció, ha apostat per un dels últims que aguanten al partit taronja, Jordi Cañas; la coalició entre ERC, Bildu, BNG i Més per Mallorca (Ara Repúbliques) ha optat per Diana Riba i Tomàs Molina; mentre que Junts per Catalunya, guanyador de les passades eleccions europees a Catalunya, ha escollit Toni Comín.
Coalició electoral amb canaris, mallorquins i navarresos
Tot i que el Partit Nacionalista Basc està centrat, sobretot, en les negociacions amb els socialistes d'Euskadi per configurar govern després de guanyar les eleccions del passat 21 d'abril, aquest dissabte han presentat en societat la seva candidata Oihane Agirregoitia, que substitueix la històrica Izaskun Bilbao, eurodiputada des del 2009. Els nacionalistes bascs repeteixen la coalició electoral amb Coalició Canària, Geroa Bai, Proposta per les Illes i Agrupación Atarrabia. Sota les sigles de CEUS (Coalició per una Europa Solidària), els nacionalistes aposten per la fins ara directora general de Bon Govern, Atenció Ciutadana i Serveis Digitals de la Diputació Foral de Biscaia.
Agirregoitia, amb 43 anys, assumeix el repte de mantenir l'únic eurodiputat que tenen i que històricament han tingut. Una de les característiques de les eleccions europees és que, com que la circumscripció és única arreu de l'Estat, els catalans tenen la possibilitat de votar partits d'altres regions o nacions. Tot i que històricament l'espai convergent català s'ha presentat juntament amb el PNB a les eleccions europees, Junts per Catalunya ha optat per concórrer-hi en solitari, tal com va fer fa cinc anys. Si surt escollida, Agirregoitia serà membre del grup polític Renew Europe, tal com n'havia format part Convergència fins al 2018.
EL PNB fa una crida a votar
Oihane Agirregoitia va ser presentada en societat aquest dissabte al vespre, juntament amb Izaskun Bibao; el president del PNB, Andoni Ortuzar; i el cap de llista de Renew Europe i candidat a la presidència de la Comissió Europea, Sandro Gozi, que forma part del partit Italia Viva de l'exprimer ministre italià Matteo Renzi. Tal com va pronunciar Ortuzar des de San Sebastián, aposten perquè els estats vagin reduint el seu pes. El president del PNB, que també és vicepresident del Partit Demòcrata Europeu (que forma part del grup europarlamentari Renew Europe), ha demanat combatre la "falta d'interès" d'aquestes eleccions i ha reivindicat Agirregoitia com la veu d'Euskadi al Parlament Europeu davant dels populismes i els euroescèptics.
El PNB va guanyar les eleccions del Parlament Europeu al País Basc el passat maig del 2019, amb el suport del 33,89% dels votants. Com que la circumscripció és estatal, els populars serien els grans favorits per la seva dinàmica creixent i la desfeta de Ciutadans. Els socialistes partirien, en segon lloc, mentre Vox quedaria en tercera posició. Pel que fa als blocs, segons les enquestes, hi hauria un resultat, novament, molt ajustat.