El govern basc, format per una coalició del Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) negocia evitar que l'Impost de Solidaritat a les Grans Fortunes afecti Euskadi, segons informava aquest dissabte El Correo. L'impost, impulsat pel govern socialista de Pedro Sánchez, està en tràmit a les Corts i es preveu que entri en vigor abans que s'acabi aquest any. El PNB sosté que és preferible mantenir l'Impost de Patrimoni de la comunitat en comptes d'aplicar el nou impost estatal. Des del PSE han confirmat al mateix mitjà que estan "fent una comparativa" entre els dos impostos i ho negociaran amb els nacionalistes.
El PNB i el PSE prefereixen mantenir l'Impost al Patrimoni
El PNB justifica la seva posició amb l'argument que l'impost ideat per Sánchez busca contrarestar l'acció del Partit Popular en comunitats autònomes com Madrid, Andalusia o Galícia, en què l'Impost de Patrimoni està bonificat de forma parcial o total. A parer seu, a Euskadi no es dona aquesta situació i, per tant, no seria necessari aplicar l'import. "L'impost de grans fortunes va especialment dirigit a aquelles comunitats autònomes que no ho han aplicat o que volen deixar de fer-ho. No és el nostre cas. No sembla que sigui necessari implantar aquest impost a Euskadi perquè aquí funciona raonablement bé el de Patrimoni", han explicat fonts del PSE a El Correo.
Euskadi és la segona comunitat autònoma, només per darrere de Catalunya, que més diners recapta amb l'Impost del Patrimoni, segons dades de l'Agència Tributària. Anualment li suposa uns 170 milions d'euros, i és per aquest motiu que el govern encapçalat pel Lehendakari Iñigo Urkullu rebutja que aquesta recaptació es transfereixi a les arques de l'Estat, i defensa que es mantingui l'impost que va a parar a la Hisenda Foral. A causa del seu règim foral, pot decidir si aplica l'impost o no.
L'Impost de Solidaritat dissenyat pel govern central gravarà el patrimoni net superior als tres milions d'euros, però per evitar la doble imposició ja preveu una deducció del 100% si s'ha abonat abans l'Impost de Patrimoni. D'aquesta manera, l'executiu pretén pressionar les comunitats autònomes que bonifiquen aquest import perquè deixin de fer-ho o fins i tot l'augmentin, en una competència fiscal amb l'Estat, en què han de decidir si recapten l'impost a través del Patrimoni o deixen que s'ho emporti l'Estat. Malgrat tot, l'impost planteja alguns dubtes en l'àmbit legal, ja que envaeix les competències de les comunitats i podria ser inconstitucional.
L'impost es va aprovar al Congrés dels Diputats el passat 25 de novembre, juntament amb l'impost a les energètiques i a la banca, amb 186 vots a favor, 2 abstencions i 152 vots en contra. Hi van donar suport el PSOE, Unidas Podemos, ERC, Junts per Catalunya, la CUP, Más País, EH Bildu, BNG, Compromís, PRC i Teruel Existe. El PNB i el PDeCat es van abstenir; i el PP, Vox, Ciutadans, Navarra Suma i Foro Asturias van rebutjar la proposta.