La IX assemblea general del Partit Nacionalista Basc (PNB), que se celebra a Sant Sebastià, formalitzarà aquest diumenge el relleu a la presidència de l'Euskadi Buru Batzar o executiva del partit. Aitor Esteban, veterà líder dels nacionalistes bascos a Madrid, substituirà Andoni Ortuzar, que ocupava la màxima responsabilitat al partit des del 2013. Però els jeltzales aprofitaran també la cita congressual per renovar l'estratègia i l'ideari polític. Així, l'assemblea ha aprovat la ponència política o full de ruta del partit, la qual reclama el reconeixement d'Euskadi com a nació en l'àmbit de la Unió Europea, així com impulsar l'euskera i la cultura basca com a components de la identitat basca "per reconèixer i emparar la diversitat de la seva societat".
Els penebistes, que governen a Euskadi amb Imanol Pradales al capdavant de la lehendakaritza gràcies a un acord amb els socialistes del PSE-EE i són socis de la majoria d'investidura de Pedro Sánchez a Madrid, culminen amb aquesta assemblea el seu procés de renovació de lideratges i programa amb l'aspiració de mantenir la seva històrica hegemonia politica, qüestionada per l'ascens de Bildu a les últimes eleccions al parlament de Vitòria. Els abertzales d'esquerres van aconseguir un inèdit empat en número d'escons amb els penebistes.
La exeuroparlamentària del PNB Izaskun Bilbao ha coordinat la ponència política de l'assemblea, titulada "Euskadi, nació a Europa. Sobirania, identitat i objectius polítics". El text s'estructura en cinc pilars bàsics: el reconeixement d'Euskadi com a nació a la UE i la institucionalització del dret a decidir, en paral·lel a la consecució d'un nou estatus en la relació amb l'Estat espanyol; un programa de millora de la democràcia; el compromís amb un desenvolupament econòmic que faci viable en el futur "la societat basca del benestar" i el "diàleg, el pragmatisme i els acords" com a mètode per assolir aquests objectius.
Reconeixement de l'autodeterminació
En la qüestió nacional, la ponència rebutja "clonar mimèticament models del passat", en referència a l'Estat nació clàssic, i sosté que el reconeixement a nivell europeu del concert econòmic basc i el conveni navarrès, així com els mecanismes de cooperació amb les macroregions "obren vies interessants" per innovar. La ponència reforça el compromís del partit amb la proposta de reglament que va patrocinar en el seu dia al Parlament Europeu i la reivindica com a full de ruta per exercir "el dret a l'autodeterminació" en el nivell de la UE. El PNB ho considera "un exercici d'innovació política, capaç d'integrar a les estructures comunitàries des de models autonomistes a nous Estats" que sorgeixin de "processos pacífics" al si dels actuals Estats membres de la UE.
El document congressual compromet igulament el PNB a "millorar la democràcia basca". Per això, l'assemblea general del partit ha acordat que l'acció política es basarà en el "pragmatisme, la solidaritat, el pacte, la negociació i el respecte i reconeixement de la diversitat", i la garantia dels Drets Humans. Alhora, la formació nacionalista renuncia a "utilitzar la polarització" al debat polític i advoca per combatre "la desinformació i impulsar l'escolta activa, la proximitat, la transparència i la participació ciutadana per contribuir a l'enfortiment" de la comunitat basca.