La manera de veure i viure els pobles i ciutats ha canviat. Les administracions pensen en espais segurs, de mobilitat sostenible i per als vianants. En aquesta manera de plantejar les ciutats hi ha el doble objectiu de la seguretat i la sostenibilitat. I així està pensat en el nou Pla de Seguretat Viària 2021-2023 que va aprovar el Govern dimarts i que el Servei Català de Trànsit ha presentat aquesta setmana.

Entre els objectius del pla hi ha la visió zero i la reducció de l'accidentalitat amb una atenció especial a les persones i, sobretot, als col·lectius vulnerables. I és en la visió centrada cap als vianants que es volen desplegar en tres anys un seguit d'accions que porten una ciutat més amable. El Govern preveu més espai per als vinants i itineraris accessibles, la protecció de zones sensibles en l'entorn escolar mitjançant la redacció d'un dossier tècnic sobre entorn i itineraris escolars, espais segurs i de mobilitat activa i sostenible, i la reducció de la contaminació acústica. 

Entre les accions a desenvolupar hi ha "estendre les illes de vianants". Una mesura que a Barcelona s'ha avançat amb les superilles. Tot i les crítiques, el projecte d'Ada Colau va un pas per endavant i de costat amb les polítiques de les principis ciutats d'Europa. 

I preguntat sobre això, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, no nega que les superilles de Colau estan en la línia del que a partir d'ara desenvoluparà el Govern de la Generalitat i afegeix altres exemples, com el de Tarragona, que agafa la idea de Pontevedra, que ha tancat tot el centre històric al trànsit. "Cada ciutat pensa en la seva mobilitat", diu Lamiel, sobre els diferents tipus d'illes de vianants.

Superilla Barcelona - Carlos Baglietto

Les illes de vianants, segons un estudi de l'Institut de Salut Pública de Barcelona, publicat aquest mes de setembre, estan contribuint a prevenir malalties cardiovasculars i respiratòries, la diabetis, l'obesitat, el càncer, la depressió i l'ansietat i milloren les relacions socials. També suposen guanyar tranquil·litat, qualitat del son i reducció del soroll, i segons l'estudi, fan que augmenti la mobilitat sostenible. A més, aconsegueixen que disminueixi la contaminació.

Trobar l'equilibri entre els vianants i el trànsit és un dels reptes de les administracions. I minimitzar els efectes contraris, un altre. Perquè sovint, allà on hi ha una zona peatonal, s'incrementa el trànsit en els carrers del voltant. L'altre punt feble és l'impacte inicial que provoca la pacificació de certes zones i el rebuig frontal dels comercials per la por a perdre clients que no poden aparcar a prop dels seus establiments.

Centre històric de Pontevedra - @monicapatxot

Però hi ha experiències que giren la truita. Com les cadires de vímet de Granollers que els mateixos comerciants van començar a treure al carrer per fer-lo per als vianants, tot recuperant una tradició de poble de seure a la fresca. Finalment, es va acabar tancant al trànsit la via, que s'ha convertit en un dels principals eixos comercials de la ciutat. O Badalona, que la pressió de les entitats veïnals va acabar promovent un entramat de direccions impossibles als principals carrers del centre que van desactivar l'ús del cotxe. Ara pràcticament tot és per a vianants i els carrers dedicats al comerç també han crescut.

Un altre repte a assolir durant els tres anys vinents és alliberar de pressió aquells municipis que estan travessats per una carretera. El Servei Català de Trànsit treballa en la pacificació de les carreteres travesseres per reduir, també, l'accidentalitat. Entre les mesures que es preveuen implantar en els pròxims tres anys hi ha l'increment de les plataformes úniques i les zones 30.

Per fer-ho possible, el Departament d'Interior dotarà econòmicament els plans locals de mobilitat i seguretat viària que ja tenen el 90% dels municipis de tot el territori.

Les dones, els homes i els accidents

Per primera vegada s'han analitzat les dades d'accidents amb perspectiva de gènere. De 6 milions de multes, s'han detectat 1.600.000 de reincidents. La proporció de les conductes temeràries respecte d'homes i dones es dispara fins a 7 en el cas dels homes. 473.000 homes han estat multats per excessos de velocitat i per conduir sota els efectes de drogues i alcohol. Les dones, en canvi, superen 10 vegades els homes pel que fa a infraccions administratives. Hi ha 5.000 dones que han hagut de pagar una sanció per no portar el carnet de conduir, o portar-lo caducat, o no tenir els papers del cotxe en regla.

Pel que fa als accidents, els homes tenen el 57% del total i les dones, el 43%. En el cas dels accidents mortals, el 80% són provocats per homes al volant i el 20% per dones. A partir d'aquestes dades, el Servei Català de Trànsit vol fer pedagogia i campanyes específiques.

Les noves tecnologies en la gestió de l'accidentalitat

El Pla de Seguretat Viària (PSV) 2021-2023 preveu implementar avisos en panells informatius per anunciar el pas de ciclistes en túnels, de la incorporació de vehicles en vies d'alta capacitat o l'encreuament de fauna salvatge a les carreteres. També es preveu aplicar la tecnologia per a la detecció de conductors sense cinturó o que usin el telèfon mòbil mitjançant càmeres intel·ligents, o l'ús de drons per avisar de retencions o incidències, entre altres. A més, es vol que els Mossos d'Esquadra facin controls d'alcoholèmia a tots els conductors que aturin, sigui pel motiu que sigui. D'aquesta manera es preveu reduir un 15% les víctimes mortals el 2023 respecte al 2021 i un 50% el 2030.

El pla aprovat pel Govern aquest dimarts es marca també l'objectiu de reduir un 12% els ferits greus. Contempla altres objectius concrets, com reduir un 18% els infants morts, un 12% les víctimes mortals atropellades, un 6% els ciclistes morts i ferits greus, un 3% els morts entre gent gran, un 6% els morts i ferits greus entre motoristes i un 6% les morts en trajectes laborals i in itinere.

El director de Trànsit, Ramon Lamiel, explica que l'objectiu de reduir la sinistralitat i les víctimes s'ha d'aconseguir des de diverses vies, i una d'elles és l'aplicació de les noves tecnologies. Així, s'està estudiant com es pot avisar als conductors de vehicles de la presència de ciclistes en túnels, com fan Andorra i França. Es podria fer amb un detector de pas a terra o un polsador que haurien de prémer els ciclistes, cosa que activaria senyals lluminosos per als conductors.

La mateixa filosofia s'aplicarà a les vies on normalment creua fauna salvatge, com senglars i cabirols: detectors d'infrarojos activats pels animals posarien en marxa senyals lluminosos per als vehicles. Un sistema semblant es podria implementar en les incorporacions de carreteres locals a vies d'alta capacitat. El pas d'un vehicle per la via local s'avisarà per un panell lluminós als vehicles que venen per l'autovia. El primer punt on es provarà serà la C-17 a Centelles (Osona).

També s'utilitzaria tecnologia similar per tenir i donar més informació als conductors de l'Eix Pirinenc, inicialment, al tram entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell, sobretot en moments de temporals meteorològics com grans nevades. Es posarien càmeres i radars per tenir més informació i panells informatius.

Controls i formació

Un altre tipus de tecnologia serà l'ús de drons per rebre i donar informació sobre incidències i retencions en vies. Els aparells voladors no portaran radars per multar excessos de velocitat, però sí càmeres per informar el servei de control del trànsit. Les càmeres fixes ja instal·lades o les que s'instal·lin en el futur podrien incorporar un programari, que està provant el CTTI, per detectar passatgers que no portin el cinturó de seguretat cordat o conductors que manipulin el telèfon mòbil. Els helicòpters de Trànsit encara estan tramitant els permisos per incorporar radars.

A més, els Mossos d'Esquadra, que aprofitaran els peatges per situar més controls, podrien fer proves d'alcohol i drogues a tots els conductors, sigui el motiu que sigui pel qual han estat aturats. Per a les motos es preveu que puguin fer servir el futur carril BUS-VAO de la B-23 i l'actual de la C-58, i s'ampliarà la prova pilot de senyalització horitzontal del traçat en carreteres molt utilitzades els caps de setmana pels motoristes, com ja existeix prop del pantà de Foix.

També es vol crear un grau superior d'FP de tècnic de seguretat viària, que permetria treballar com a tècnic en un ajuntament o ser professor d'autoescola. En altres llocs de l'Estat ja existeix aquesta formació i ara Trànsit i el Departament d'Educació estudien com posar-la en marxa el curs vinent 2022-2023.

Trànsit també ha analitzat 6 milions de multes dels últims anys. D'aquestes, 1,6 milions són de conductors reincidents. Tot i que els homes representen el 57% dels conductors, representen el 60% dels accidents, el 70% de les víctimes greus i el 80% de les mortals. Per això, Trànsit també es planteja la possibilitat de fer campanyes de conscienciació dirigides directament als homes. Sobre el tipus de sancions, els homes tenen set cops més multes per excés de velocitat, drogues i alcohol, mentre que en les dones predominen les sancions per qüestions administratives.