El president Salvador Illa sempre ha manifestat que té dos grans referents polítics: el primer, l'exalcalde de la Roca del Vallès, Romà Planas, que va ser el seu predecessor al capdavant del municipi del Vallès Oriental; i el segon, el president Josep Tarradellas. Precisament, el primer va ser delegat especial de Tarradellas, a qui Illa esmenta sovint en els seus discursos, el reivindica i li fa clicades d'ullet simbòliques. Un exemple és la trobada d'aquest divendres i dissabte del seu nou executiu al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, un bastió del tarradellisme, i és que l'expresident de la Generalitat hi va guardar els seus arxius personals i, en la seva tornada de l'exili, hi va mantenir una connexió especial.
Si el pujolisme té Montserrat com a temple sagrat, el tarradellisme el té a Poblet. La seva elecció per fer les primeres 'convivències' del nou executiu té una gran càrrega simbòlica. Fundat l'any 1150 pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, és on hi ha les restes mortals de centenars de reis de la corona catalanoaragonesa entre els segles XIV i XV. Juntament amb Montserrat, Poblet és un centre espiritual del catalanisme polític, i és que hi descansen les restes de Jaume I el Conqueridor, Pere IV el Cerimoniós o Alfons II el Cast. No és menys important esmentar que entre els arxius del monestir també es troba el llegat de Romà Planas Miró, mentor polític d'Illa i secretari personal de Tarradellas en l'exili.
El vincle de Tarradellas i Salvador Illa
Precisament, Illa ha mencionat i reivindicat en més d'una ocasió al president Tarradellas. L'últim cop ho va fer a la carta que va enviar als seus consellers un cop van ser nomenats com a tal. Citant el president Tarradellas en el seu discurs d'investidura, va assegurar que "Catalunya no va abandonar mai, ni tan sols en les pitjors circumstàncies, la voluntat d'autogovernar-se". De fet, aquí també va adjuntar el discurs del president Tarradellas en la seva presa de possessió del 1977, en el qual reivindicava la fi de l'exili, la implicació de Catalunya en la transformació d'Espanya i la voluntat de ser del poble català, juntament amb les seves institucions i dirigents polítics, com Enric Prat de la Riba, Francesc Macià i Lluís Companys.
I és que a més, Illa va anar a fer campanya per a les eleccions del 12 de maig a Cervelló, poble natal del president Tarradellas. Ho va fer davant del seu monument i acompanyat del seu net, Lluís Tarradellas. Per al candidat dels socialistes, Tarradellas vol dir “pacte, constància, perseverança i fins i tot, un punt de tossuderia”.
Així mateix, la composició del seu Govern ja té de per si una mirada catalanista d'arrels tarradellistes. Recull consellers socialistes de pedra picada, com Alícia Romero o Sílvia Paneque, com també veterans de l'òrbita de Convergència i Unió (CIU), com Ramon Espadaler o Miquel Sàmper, així com membres del 'sottogoverno' d'Esquerra Republicana, com Francesc Xavier Vila. Amb tot, Illa vol recollir el simbolisme tarradellista al monestir de la Conca de Barberà, ja que també busca ser el president dels catalans més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona, on el PSC té el seu principal poder.
Per què ha de servir la trobada a Poblet?
La trobada del nou Consell Executiu ha de servir perquè els consellers es coneguin. Serà una reunió a porta tancada que s'allargarà fins dissabte. Els mitjans de comunicació podran prendre imatges de l'inici, però l'executiu no té previst fer declaracions per fer tancament. El lloc l'ha escollit el mateix president Illa i servirà per fixar les "prioritats" del Govern. A banda d'això, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, donarà compte a l'executiu sobre el calendari de tramitació i aprovació dels pressupostos de la Generalitat pel 2025 després que hagi renunciat als comptes d'enguany.
A més, també ha de servir per a l'elaboració del pla de Govern que, en la línia del discurs d'investidura del líder socialista, estableix tres línies d'actuació fixant com a prioritats elements com l'assoliment del finançament singular, el “lideratge” de Catalunya en la transició verda o la lluita contra la violència masclista. Amb tot, el Govern emmarca aquest pla en la intenció del president d'Illa "d'implicar-se en la construcció d'una Espanya plurinacional i d'una Europa d'horitzó federal". De fet, el document aprovat el passat dimarts per l'executiu, reconeix Catalunya com una nació "oberta, plural i diversa, que ha de fer front a reptes importants que requereixen, per gestionar-se de manera exitosa, consensos amplis". "Una Catalunya que s'afirma en la seva voluntat de ser i de conviure, amb la seva pròpia llengua, el català, i amb la seva cultura com a columnes vertebrals", diu literalment el document aprovat per l'executiu socialista.