Amb el referèndum de l'1 d'octubre a la vista, els diferents partits polítics han de posicionar-se a favor o en contra de la consulta. Donant per fet el posicionament dels partits clarament unionistes i també dels independentistes, el dubte està des de fa uns mesos en què faran l'espai de Podem i els comuns i aquí, els posicionaments són contradictoris. 

Mentre aquest divendres el líder de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachin, ha assegurat que la seva formació participarà activament en el referèndum, el partit d'Ada Colau i Xavier Domènech, Catalunya en Comú, votarà aquest dissabte no donar suport al referèndum de l'1-O tot i que sí a les mobilitzacions pel dret a decidir. Per si fos poc, hores després que Fachin fes públic el seu posicionament, el líder del partit a nivell estatal, Pablo Iglesias, ha fet unes declaracions i l'ha desacreditat. Iglesias s'ha mostrat més proper al partit de Colau i ha assegurat que "si fos català, no participaria en aquest referèndum".

Aquest posicionament contrari al referèndum anunciat per Puigdemont, però, contrasta amb alguns dels posicionaments que membres dels seus partits han expressat públicament els darrers anys. Els anar i venir han estat constants, i tot i que gran part dels seus líders apostaven pel referèndum (si cal amb desobediència a l'estat), ara rebutgen la unilateralitat i aposten per esperar un pacte amb l'Estat, ja que no veuen el referèndum de l'1-O amb suficients garanties. 

Rabell i Coscubiela, referèndum el 2016

Tant el president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell, com el seu portaveu, Joan Coscubiela, van assegurar a finals del 2015, quan encara no s'havia constituït el Govern de Puigdemont, una reforma de la llei de referèndums per poder consultar el poble de Catalunya. En aquell moment, tots dos es van posar un límit de tems l'any 2016 i van assegurar que si el pacte era impossible "i ens trobéssim en situació de bloqueig, naturalment pensem que el Parlament hauria de prendre la iniciativa i convocar un la societat civil a emprendre noves i més enèrgiques mobilitzacions ciutadanes per exigir aquest referèndum".

Colau no podia esperar

Els líders de CSQP al Parlament, però, no són els únics. També la mateixa alcaldessa de Barcelona i principal impulsora del partit Catalunya en Comú, Ada Colau, s'havia posicionat clarament a favor del referèndum. En el seu cas, assegurava "no poder esperar" per decidir i que el seu espai polític faria "molt més que Convergència i Unió" pel dret a decidir i que arribaria "fins on calgui".

Iglesias i la desobediència

Finalment, també Pablo Iglesias ha apostat en diverses ocasions per la consulta inclús contra la voluntat de l'Estat. El passat 12 d'octubre, per exemple, va comparar en un programa de televisió la desobediència de les dones quan no se'ls permetia votar amb el procés.

A més, l'any 2015 Iglesias va assegurar que calia un referèndum a Catalunya abans d'un any. 

Aquest divendres, però, s'ha mostrat contrari a la convocatòria de l'1-O i ha assegurat que si fos català no votaria en el referèndum.