L’esperança de Podemos té nom i cognoms: Irene Montero Gil. L’exministra d’Igualtat i una de les cares més visibles de Podemos es presentarà a les primàries de la formació morada per encapçalar la llista a les eleccions al Parlament Europeu del pròxim mes de juny. En un acte celebrat aquest dissabte al Palacio de la Prensa de Madrid sota el títol ‘Ahora más que nunca’ i amb centenars de simpatitzants, Irene Montero ha recollit el guant que li ha ofert la secretària general de Podemos, Ione Belarra: “Et dono les gràcies per confiar en mi avui i sempre, i et responc que sí amb les raons i l’esperança intactes”.
“Perquè s’ha de canviar tot fins que totes les persones tinguin garantits tots els seus drets, em presentaré a les primàries de Podemos per ser la candidata a les eleccions europees”, ha proclamat després de fondre’s en una abraçada amb Ione Belarra.
Montero ha alertat que la Unió Europea s’hi juga molt a les eleccions europees de l’any que ve perquè “el pacte antifeixista i antidemocràtic que va fer Europa possible pot quedar enterrat” per una victòria de la ultradreta o per “la hipocresia i la inacció” de la socialdemocràcia i les dretes europees.
Prèviament, Ione Belarra havia expressat que no es poden “permetre la tebiesa” en la “cruïlla històrica” en la qual es troben, ja que està en joc el projecte europeu i les possibilitats reals de transformació social. I ha presentat l’exministra d’Igualtat com “una militant extraordinària i una dona intel·ligent, honrada i d’origen humil”. La secretària general ha proclamat, entre crits de “no estàs sola” del públic, que no hi ha “ningú millor” que Irene Montero per contribuir a “posar en peu de nou un projecte valent i ambiciós que faci avançar Espanya cap al futur”.
Belarra també ha assenyalat que “no és moment de covardia”, sinó que cal valentia per avançar i frenar la ultradreta amb la mirada posada a les eleccions europees. Ha parlat d’una Europa que està “immersa en una tendència política enormement perillosa” i s’ha distanciat del “social-liberalisme” que, ha dit, representen els verds i el PSOE i ha clamat per “un grup polític d’esquerres fort”.
Dards de Montero dirigits a Sumar
Irene Montero també ha tingut paraules dedicades a Yolanda Díaz. No l’ha mencionat, però se li ha entès tot: “No estem aquí”, ha exclamat, “i a veure si ho entenen d’una vegada”, perquè “ens donin molles del poder del bipartidisme a canvi de silenci i de deixar les coses com estan”. I ha reivindicat que Podemos té la voluntat de canviar “les regles del joc, col·laborar, negociar i construir relacions de respecte al bloc democràtic”.
Ha insistit que els sectors més reaccionaris actuen des del poder polític, mediàtic i judicial per impedir els canvis i les transformacions i “per disciplinar els sectors progressistes fins a modelar-los a la mesura dels seus límits”.
També ha apel·lat directament al PSOE: ha fet una crida a no acceptar “ni el retrocés en drets que proposa el PP amb Vox ni el «No se puede» dels socialistes” i ha abanderat “un feminisme fort que no accepti callar” ni davant les ofensives reaccionàries “ni davant les peticions de silenci de la socialdemocràcia”.
“Projecte reaccionari o canvi profund”
L’exministra d’Igualtat ha proclamat que, “més que mai”, cal fer política per “canviar tot el que ha de ser canviat” perquè no es pot ni s’ha d’esperar més i perquè Podemos ha demostrat que sí que es pot: “Tenim dret a somiar, a organitzar-nos, a lluitar i a guanyar”. Montero ha fet una crida a fer una “proposta política” que vulgui “canviar-ho tot i no es conformi a fer uns petits retocs al sistema”, sinó entenent que “el problema és el mateix sistema”.
Ha fet una crida a cuidar Podemos com una “eina política per la transformació” i ha alertat que la victòria de Javier Milei a l’Argentina evidencia que “si no hi ha esperança, si no hi ha possibilitats de canvis reals, guanya la ultradreta”. “Si ens conformem a defensar el que ara existeix, les dretes a Espanya, que no han passat pels pèls, acabaran passant”, ha avisat, alhora que ha insistit que “als feixistes se’ls frena garantint drets” i ha situat una disjuntiva: “Projecte reaccionari o canvi profund”.
Per la seva banda, Ione Belarra ha fet gala de totes les mesures que va impulsar Podemos des del govern espanyol en la passada legislatura, que van demostrar que “no calia conformar-se amb els límits del PSOE” i que formen part “del principal patrimoni democràtic” de l’Estat. La secretària general dels morats també ha expressat l’objectiu de “ser igualment útils en la pròxima dècada” i encarnar la necessitat que hi hagi “una força popular i transformadora el més fort possible”.
“No estaba muerto” i “a nosotras ya no hay quien nos pare” com a banda sonora
L’acte de Podemos, en ple procés de reconfiguració i reordenació després d’abandonar el grup parlamentari de Sumar per anar al Grup Mixt i a un mes que es compleixin deu anys de la presentació pública de Podemos, s’ha celebrat davant de centenars de simpatitzants i amb desenes de persones a la porta que s’han hagut de quedar fora. També hi han assistit Jéssica Albiach (líder dels comuns al Parlament), Jesús Santos (exsecretari general de Podemoes a la Comunitat de Madrid) o Roberto Sotomayor (excandidat de Podemoes a l’Ajuntament de Madrid).
Entre el públic, ganes de reivindicar-se i d’alçar la veu. A les onze en punt, la platea ha esclatat amb crits de “¡Sí se puede!”, fent volar les banderes (moltes morades de Podemos i una de Palestina) i amb els punys en alt. Tot just començar, proclames de “Luego diréis que somos cinco o seis” i crits de “Valiente” quan Ione Belarra ha iniciat la seva intervenció.
Abans de començar els discursos, dues cançons, amb tota la intencionalitat possible, han amenitzat l’espera. Ha obert el repertori “El muerto vivo”, de Peret, amb el seu cèlebre “No estaba muerto, estaba de parranda” i “No estaba muerto, estaba tomando cañas”. I s’hi ha sumat “Akelarre”, de Tremenda Jauría, que entona versos que canten: “Vaya chiringuito que tenéis montao, pa’ repartir entre vosotros el bacalao, todo atao y bien atao para ser los reyes del sarao, jurao que esto se ha acabado”. I una estrofa a imatge i semblança del moment actual de Podemos: “Que se vayan acostumbrando a vernos sobre el escenario, este micro apunta sin fallo. Que se vayan acostumbrando a nosotras ya no hay quien nos pare, ha empezado el Akelarre”. Podemos es rellança mentre es recol·loca al Congrés dels Diputats i, igual que fa deu anys, mira cap a Europa.