La moció de censura proposada per Unidos Podemos a Mariano Rajoy aquest dijous al Congrés neix amb totes les de fracassar, per bé que suposarà una afinada tàctica per accentuar la polarització al PSOE, enmig del procés de primàries per liderar Ferraz. L'exsecretari general socialista, Pedro Sánchez, està del bàndol de la dimissió de Rajoy, mentre la presidenta andalusa, i contrincant d'aquest, Susana Díaz, rebutja la idea d'Iglesias, quedant automàticament del costat del gallec, i aventurant les afinitats de cada candidat, en cas d'eleccions a Espanya.

Sánchez demanava a primera hora del matí que el líder del Partit Popular marxés, a causa del deteriorament de la situació política per la corrupció. Així les coses, el mateix exsecretari general que va fer del "no és no" el seu emblema, assumia que el "PSOE de l'abstenció" no podria donar suport a aquesta temptativa de Podemos. La qüestió és que Sánchez va ser enderrocat al comitè federal de l'octubre de 2016, i temps més tard el partit va ser assumit per la gestora, que va conduir els socialistes a doblegar-se davant Rajoy al novembre.

L'acció de l'exsecretari general va assenyalar les fílies i fòbies del grup parlamentari del PSOE. El portaveu Antonio Hernando va recordar que ells ja demanaven fa tres anys que el gallec dimitís, i en això no haurien canviat d'opinió. Ara bé, no votaran a favor de la censura i no s'amaguen de voler vehicular la citació a Rajoy a través de la comissió d'investigació a la caixa B del PP, que podria estar constituïda el 4 de maig. Aquí té suport de Ciutadans, qui tampoc trencarà el pacte d'investidura amb el PP perquè veu la moció com "un circ" i prioritzaran l'estabilitat.

El PSOE parlamentari i Susana Díaz caminen de la mà, units pel fil de la gestora. L'andalusa denuncia els intents de "cridar l'atenció" del podemista, i sosté que per dur a terme una moció de censura caldria primer posar-se en contacte amb els grups, i després, anunciar-ho. Fins a tres partits van criticar les formes d'Iglesias, qui va avisar els socialistes deu minuts abans de la roda de premsa, i el PNB, via SMS. El mateix Carles Campuzano, nou coportaveu del PDeCAT, va queixar-se. "Està bé viure en la sorpresa permanent, però cal ser seriosos", deia. 

La tàctica de la formació morada podria caure en sac buit i no assolir l'objectiu presumpte, perquè és una sort d'espasa de Dàmocles amb la fulla doble. "Fa un favor a la dreta i desvia l'atenció d'un govern que està en una situació molt complicada" va dir la presidenta autonòmica sobre Rajoy, i alguns ministres, com Rafael Catalá, de Justícia, o el d'Interior, Juan Ignacio Zoido. El fet és que Podemos vol dur la moció fins al final, de forma que si no és superada, es podria interpretar com que el Congrés valida l'acció del president espanyol al capdavant de l'executiu.

Però els votants a les primàries del PSOE es poden trobar davant una decisió amb profundes implicacions posteriors. Certs militants poden considerar que un pacte factible entre Sánchez i Iglesias seria l'única opció de tombar el govern del PP. En contraposició, el rebuig de Díaz i els populars a les accions de Podemos constituiria l'evidència que el PSOE de l'expresident Felipe González, Alfredo Pérez Rubalcaba o Jose Luis Rodríguez Zapatero no s'entendrà amb els podemistes i no podrà fer caure Rajoy en el curt termini, amb un sostre de 85 vots.

Així les coses, Hernando va cuidar-se de reconèixer si el cop d'Iglesias afavoreix Sánchez. La idea neix després que l'exsecretari general afirmés fa uns mesos, en una entrevista a La Sexta, que s'havia equivocat subestimant Podemos –una formació que només tenia uns 300.000 vots menys que ells–. En cas de retornar a la palestra política, el socialista estaria ara disposat a pactar amb la formació morada. Fins i tot advocaria per introduir la plurinacionalitat a la Constitució, amb un dret a decidir per a Catalunya, però sense el referèndum i només amb el sentit cultural de "nació".

Ja ho diuen, que la política fa estranys companys de llit. Sánchez i Iglesias estan d'acord un any després que els podemistes sabotegessin la investidura del primer, i al mateix temps, Díaz i Hernando lamenten l'absència del l'exportaveu podemista en la roda de premsa d'aquest dijous. "L'única diferència és que avui no hi era Íñigo Errejón", van dir tots dos, a quilòmetres de distància. I és que tot serveix al tàndem entre el PSOE "de l'abstenció" i el PP per lluitar contra el PSOE proper a Podemos i Iglesias, davant la por que Sánchez es faci amb el tron de Ferraz i compliqui la legislatura a Rajoy.