Podemos ha cedit finalment a l'exigència del PP i renunciarà a fer una reforma integral de la Constitució, com sempre ha demanat. El portaveu d'Unidas Podemos al Congrés dels Diputats, Pablo Echenique, ha traslladat al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que el seu partit està disposat a acceptar que es reformi només l'article 49 de la Constitució per substituir el terme "disminuït" de la Carta Magna pel de "persona amb discapacitat", sense entrar en altres qüestions, tal com havia exigit el PP. 

Echenique, acompanyat del portaveu d'Unidas Podemos a la comissió constitucional, Roberto Uriarte, s'ha reunit aquest dijous al Congrés amb el ministre Bolaños i el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas, per parlar d'aquesta reforma constitucional que fa més d'un any que està aturada. En un comunicat, la formació morada ha assenyalat que estan "disposats a circumscriure la reforma a aquest únic tema", tot i que la seva postura no ha canviat, i encara defensen que cal fer una reforma "integral" de la Constitució perquè "s'haurien de canviar moltes coses". Han explicat que la decisió és fruit de la "petició de les organitzacions de persones amb discapacitat". 

El ministre de la Presidència es va reunir fa uns dies amb la portaveu del grup popular, Cuca Gamarra, que es va mostrar disposada a donar suport a la reforma a condició que se cenyís únicament a la discapacitat. Una condició que també va subscriure Vox, que ha garantit que no s'oposarà a aquesta reforma puntual. Després de la trobada amb Echenique, Bolaños s'ha mostrat confiat que la modificació tirarà endavant amb un amplíssim suport. "Ja hem aconseguit que hi hagi un amplíssim consens parlamentari i jo crec que podrem modificar l'article 49 i que serà una votació que espero que aplegui els 350 diputats de la Cambra per avançar en els drets", ha afirmat en declaracions als periodistes. ​

Les altres possibles reformes de la Constitució

Les primeres passes per eliminar definitivament el terme "disminuïts" de la Constitució van començar el maig del 2021, quan el Consell de Ministres va aprovar el projecte de reforma de l'article 49, que fa referència a la protecció i promoció dels drets de les persones amb discapacitat a Espanya. Uns mesos més tard, el setembre del mateix any, el projecte de llei va arribar al Congrés dels Diputats, on PP i Vox van presentar esmenes a la totalitat, que tot i que van ser rebutjades, van portar al bloqueig del projecte, ja que es necessiten tres cinquens de la cambra baixa per aprovar una reforma constitucional, és a dir, 210 diputats. Aquest mes de gener, el govern espanyol i el Partit Popular van acordar pactar una nova redacció del projecte de llei tenint en compte les recomanacions del Consell d'Estat i l'aprovació del sector de la discapacitat.  

En el procés, però, les diverses formacions polítiques van aprofitar per incloure esmenes amb altres possibles reformes de la Constitució. Així, Compromís va plantejar la restauració del dret civil valencià, que estava inclòs en la reforma de l'Estatut de la Comunitat Valenciana l'any 2006, però que va ser aturat pel Tribunal Constitucional. Aquesta és una de les esmenes que des de Podemos veurien "amb bons ulls" i que creuen que s'hauria d'incorporar. 

D'altra banda, el PNB va aprofitar per presentar diverses esmenes per tal d'incloure a la Constitució el reconeixement del dret a decidir del poble basc, limitar la inviolabilitat del Rei, suprimir l'article 155 i treure a les Forces Armades la seva funció de mantenir la integritat territorial. Així mateix, Junts per Catalunya va proposar esmenes relacionades amb el TC, els vocals del CGPJ o el Tribunal de Comptes i una altra per permetre que es pugui tramitar una llei d'amnistia. Ciutadans també va proposar una reforma electoral per implantar la circumscripció única al Congrés dels Diputats.