Els enregistraments efectuats a Corinna zu Sayn-Wittgenstein pel comissari José Manuel Villarejo l'any 2015, en els quals l'aristòcrata alemanya assegura que Joan Carles I la va utilitzar com a testaferro per ocultar patrimoni i propietats a l'estranger i que comptava amb comptes a Suïssa a nom del cosí del monarca, han aixecat polseguera entre Podemos, ERC i PDeCAT al Congrés.

El secretari de Societat Civil i Moviment Popular de Podemos, Rafael Mayoral, ha subratllat aquest dimecres que les revelacions evidencien la "històrica" relació dels Borbó amb la corrupció.

Mayoral considera que el contingut d'aquests enregistraments, que han estat difosos per El Español i OK diario, vénen a posar a sobre de la taula l'"anomalia democràtica" que, segons el seu parer, suposa l'existència d'una institució "que no aquesta sotmesa ni a escrutini popular ni la tutela dels tribunals".

Una circumstància que provoca, segons el diputat d'Unidos Podemos, "espais d'impunitat" que provoquen que les "clavegueres de l'Estat" facin emergeixen assumptes que "se sabien" des de "fa temps". "No és la primera vegada que es parla de comptes a Suïssa dels Borbó", ha comentat.

Mayoral defensa que la relació amb els Borbó la corrupció és "històrica", com el demostra, ha assenyalat, "que el poble espanyol va llançar a l'últim Borbó -amb referència a Alfonso III- no per Rei, sinó per lladre, segons deia Valle-Inclán".

Per tot això, el dirigent de la formació morada considera que en aquests moments és necessari "posar en qüestió" la necessitat d'una institució "que sigui per sobre de la llei, que no se sotmeti als tribunals de justícia i que no se sotmeti a l'escrutini popular".

Preguntat, en aquest punt, si Unidos Podemos pensa plantejar alguna iniciativa parlamentària referent a això o condicionar el PSOE amb aquest assumpte, Mayoral ha comentat que aquest és un debat social que transcendeix el debat partidari.

Al seu parer, aquest assumpte ve a posar en el centre la necessitat d'anar abordant debats d'aprofundiment democràtic perquè "ningú no estigui per a sobre de la llei i fora de l'escrutini", com és el cas de la Direcció de l'Estat.

Sobretot, ha apuntat, quan existeixen "anomalies" com que "a Espanya la justícia emana del poble però es dicta en nom del Rei. "Això genera situacions com la de l'esperit del 3 d'octubre", ha dit en al·lusió al discurs contra el referèndum sobiranista a Catalunya pronunciada per Felip VI aquell dia.

"Sense conseqüències"

Esquerra Republicana (ERC) considera que les declaracions efectuades per Corinna sobre el Rei emèrit "desgraciadament no tindrà conseqüències" perquè a Espanya "la Corona està protegida pels poders fàctics". En aquest punt, el 'número dos' d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ha acabat apuntant que si el Rei fora "tan bo", estigués "tan preparat" i fos "tan llest", la qual cosa hauria de fer, el seu judici, és "presentar-se a unes eleccions". "Les guanyarà segur", ha postil·lat.

En la mateixa línia s'ha expressat el també diputat d'ERC Joan Capdevilla, que, per la seva part, ha afegit que els enregistraments de Corinna són un exemple més de la "fama" que arrossega el Rei Joan Carles.

Al seu torn, el diputat del PDeCAT, Jordi Xuclà, també ha deixat caure la revisió de la institució. "En els últims anys hem vingut assenyalat que hi havia una part de l'Estat que no eren al sol, si no a l'ombra. Estem coneixent alguns capítols més, és bo que aquest Estat aprofundeixi en les seves estructures democràtiques. Quan arribi el moment, és bo que es pugui decidir entre monarquia o república", ha assenyalat.