La veu de Peret sonava forta aquest dissabte als altaveus del pavelló de convencions de la Casa de Campo de Madrid: "Y no estaba muerto, no, no; y no estaba muerto, no no"... Podemos hi celebrava la seva cinquena assemblea, un congrés en el qual s'ha ratificat Ione Belarra com a secretària general del partit amb el 90% dels vots de la militància. Es mantindrà a la capitania morada del bracet d’Irene Montero, un tàndem que pretén recuperar l’hegemonia de l’espai situat a l’esquerra del PSOE i venjar-se d’aquesta manera de Yolanda Díaz per haver intentat matar-los políticament fa gairebé dos anys. En el seu discurs de proclamació com a líder, Belarra ha denunciat que Espanya està actualment governada per un executiu “que de ‘progressista’ només té el nom”, a causa d’un soci minoritari —Sumar— que representa aquella “esquerra dòcil que accepta els límits del bipartidisme, que està al govern per no aconseguir res de res, i que no està disposada a fotre’s la vida com se l’han fotut Pablo Iglesias i Irene Montero”.
Més tard ha estat el torn d’Irene Montero, a qui Belarra ha volgut rescatar com a candidata del partit a unes futures eleccions generals; un missatge per marcar múscul davant Sumar i deixar clar que Podemos té intenció de ser la principal marca electoral d’aquest espai polític quan se celebrin uns comicis que ni tan sols estan convocats. L’exministra d’Igualtat ha acusat el “malmenorisme” de Yolanda Díaz formar part dels ingredients que fan créixer el feixisme. “És el moment de tornar a Espanya una esquerra valenta capaç de fer possible el que tot el món ens deia que és impossible”, ha assenyalat abans d’acusar l’actual vicepresidenta segona del govern espanyol de fer constantment “silenci” davant Pedro Sánchez i el PSOE.
“Ens donaven per morts”, recordava aquest dissabte Ione Belarra en un moment del seu discurs. I és veritat. La possibilitat que Podemos recuperi l’hegemonia a l’esquerra del PSOE semblava pràcticament impossible fa un any i mig, quan Sumar s’erigia en la gran força d’aquest espai i Yolanda Díaz decapitava el cap més visible dels morats amb el veto a Irene Montero de les llistes electorals del 23-J. Durant tot aquest temps, la vicepresidenta segona del govern espanyol ha jugat pèssimament les seves cartes, fins al punt de veure’s obligada —a causa dels desastrosos resultats de les eleccions europees— a dimitir de les seves responsabilitats al capdavant del partit que tot just havia fundat. De mica en mica, malgrat semblar que estava en perill d’extinció, Podemos ha anat remenant la cua amb més intensitat.
A finals del 2023, els morats van decidir trencar peres de forma definitiva amb Sumar i van escindir-s’hi al Congrés dels Diputats; van integrar-se llavors al Grup Mixt. Yolanda Díaz, que ha assumit el seu fracàs en la gestió del taulell polític, advoca ara per una reunificació de l’espai. Fins i tot suggereix la celebració d’unes primàries. La resposta de Podemos és que ni parlar-ne: assegura que Sumar està “mort” i convida aquesta formació a presentar-se del bracet del PSOE en les pròximes eleccions generals. També desafia el seu adversari anunciant que Irene Montero serà la candidata en unes pròximes eleccions generals; la mateixa aposta exitosa que en les eleccions europees. De la mateixa manera, els morats asseguren que seran “generosos” amb la resta de formacions d’esquerres que vulguin confluir amb ells en uns nous comicis.
La història de Podemos és en ella mateixa una muntanya russa. L’any 2015 va entrar al Congrés dels Diputats amb més de cinc milions de vots, el 2016 va arribar a somiar amb un ‘sorpasso’ al PSOE i durant els seus primers anys de vida va aconseguir conformar confluències municipals que van governar ciutats com Barcelona, Madrid, la Corunya o Cadis. Però des del 2019, coincidint també amb l’entrada de Pedro Sánchez a la Moncloa, ha anat perdent pistonada electoral.
En les passades eleccions autonòmiques i municipals del 2023, Podemos va patir una important patacada. Fins i tot va acabar esborrada dels parlaments autonòmics de Madrid, Galícia, Illes Canàries, País Valencià i País Basc. Uns mesos després, va confluir amb Sumar a les generals del 23-J, havent de passar per la humiliació de renunciar a col·locar a les llistes el seu principal actiu polític, Irene Montero. A finals d’aquell any van decidir trencar peres amb Yolanda Díaz i des de llavors han experimentat una remuntada demoscòpica que els ha fet retornar l’esperança de, almenys, recuperar l’hegemonia de l’espai situat a l’esquerra del PSOE.
Un document polític contra el PSOE i contra Sumar
El document polític que s’ha aprovat en aquesta assemblea és molt dur amb Yolanda Díaz i Pedro Sánchez. El text indica que Sumar és una "operació" del PSOE per acabar amb Podemos i aconseguir una esquerra "manejable". És per això que recull que va ser un encert la “ruptura” amb Sumar del 2023 per tal d’exercir una política autònoma, així com haver-se presentat en solitari a les eleccions europees. De la mateixa manera, el document advoca per endurir la seva posició davant del govern espanyol: acusa els socialistes de voler instaurar a Espanya un “règim de guerra” a través d’una deriva “autoritària”. El text assegura que Podemos no és un soci parlamentari de l’actual executiu, a causa dels “incompliments” assolits fins ara i de la renúncia del PSOE per tirar endavant polítiques progressistes. De fet, ja fa temps que els morats sostenen que l’agenda dels socialistes és la mateixa que la del PP. Així, consideren que l’actual panorama polític espanyol fa preveure que hi haurà un avançament electoral en qualsevol moment.
Tàndem Belarra-Montero
No hi ha hagut cap sorpresa en aquesta cita congressual: Ione Belarra continuarà sent la secretària general del partit i ho farà acompanyada del seu nucli dur. Irene Montero —número 2— serà el principal referent electoral, Pablo Fernández serà el número 3 com a secretari d’Organització, i la coportaveu Isa Serra serà la número 4 de la cúpula. També formaran part del Consell General Ciutadà Javier Sánchez i María Teresa Pérez, així com les diputades Martina Velarde i Noemí Santana, l’exJemad Julio Rodríguez i altres membres de l’actual direcció.
Hi haurà presència d’una dotzena d’activistes, com la referent del moviment trans Mar Cambrollé, així com el periodista i conseller de RTVE Mariano Muniesa i l’exassessora del partit i politòloga Dina Bousselham. Cauen de la direcció l’exdiputat Rafa Mayoral, l’exsecretària d’Igualtat Ángela Rodríguez 'Pam' i l’exportaveu al Congrés Pablo Echenique. Des del partit asseguren que tenen bona relació amb ells i que senzillament tenen ganes d’abandonar la primera línia política.