El Congrés ha patit aquest dijous un dejà vu reversionant el llarg any d'ingovernabilitat que es va viure a Espanya durant el 2016. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha proposat articular una majoria per presentar una moció de censura al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant el deteriorament de la situació política per la corrupció del Partit Popular. Així les coses, el PSOE s'ha tancat en rodó i ha denunciat que Iglesias arribava tard, perquè aquesta era l'aposta que van oferir els socialistes amb l'exsecretari general Pedro Sánchez, i els podemistes s'hi van negar.
"Comencem trobades i treballs per presentar una moció de censura a Mariano Rajoy", ha manifestat Iglesias en una compareixença de premsa urgent, acompanyat de Xavier Domènech (En Comú Podem) i Alberto Garzón (IU), entre d'altres. La qüestió és que Iglesias s'hauria posat en contacte amb el PSOE deu minuts abans d'aparèixer davant dels mitjans, cosa que el portaveu Antonio Hernando ha denunciat. Per la seva banda, Domènech hauria trucat aquest mateix matí la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, per avisar-la. I al PNB se l'hauria avisat també minuts abans a través d'un SMS.
Però la moció té pocs números de prosperar, perquè a Espanya són constructives; és a dir, que perquè prosperin, cal que un candidat alternatiu assoleixi la majoria suficient. Actualment el PP compta amb 137 escons, el PSOE 85, Unidos Podemos 71, Ciutadans 31, ERC 9, PDeCAT 8, PNB 5, EH Bildu 2. En conseqüència, es requeriria els vots positius del segon i el tercer, a més de l'abstenció de Cs i el vot positiu del PNB, o el vot positiu o abstenció dels bascos i els independentistes catalans, que mantenen, segons Joan Tardà, el referèndum com a prioritat.
Per la seva banda, els socialistes exhibeixen el malestar roent pel fracàs de Sánchez i la crisi que va obrir el partit en canal. "És la mateixa mala fe i falta de rigor", ha dit Hernando, recordant que fa un any Iglesias va oferir roda de premsa on va situar Sánchez president i es van adjudicar per a si mateixos la vicepresidència, diversos ministeris i el CNI. Més tard, però, els podemistes van votar en contra del pacte entre PSOE i Ciudadanos per fer l'exsecretari general president. Finalment es van haver de repetir les eleccions i el comitè federal socialista va aprovar l'abstenció per a Rajoy.
Tot i això, els socialistes es troben enmig d'un procés de primàries i busquen ser curosos davant la possibilitat de donar ales a Pedro Sánchez. Aquest ha demanat la dimissió de Rajoy en les darreres hores i Hernando diu que el PSOE "ja ho va demanar fa tres anys i no s'ha canviat d'opinió". Ara bé, prefereixen vehicular la fiscalització i citació a Rajoy a través de la comissió d'investigació a la caixa B del PP, que podria estar constituïda el 4 de maig, segons ha dit el portaveu. Aquí té suport de Cs, qui tampoc trencarà el pacte d'investidura amb el PP.
La contradicció emergeix quan el PSOE no descarta alguna conversa futura amb Podemos, cosa que comparteix el PDeCAT. "Està bé viure en la sorpresa permanent, però cal ser seriosos i parlar cara a cara", ha assegurat el nou portaveu Carles Campuzano. Tampoc ho descarta el portaveu del PNB, Aitor Esteban, qui ha dit que ho parlarien amb els d'Iglesias al migdia. Esteban veu un afany de protagonisme en la formació morada, que pot derivar en reforçar Rajoy, si no es supera la moció –perquè els podemistes la mantindran tant sí com no–.
Però el jeltzale s'ha quedat contra les cordes, ja que la setmana vinent és la primera votació dels pressupostos generals de l'Estat. Esteban diu que avui dia votarien que no, però fa setmanes s'especula que ja hi hauria un acord avançat pel sí. Així ho van dir fonts d'Hisenda a El Nacional, afirmant que "hi havia una agenda secreta de reformes" que ho garantiria. Inclús, el PP va ajudar el PNB i el PSOE a Euskadi a tirar endavant el pressupost autonòmic. Aquí el portaveu popular Rafa Hernando es descobreix, exhibint tranquil·litat per la votació.
Mecanisme i precedents
Els populars, però, s'ho prenen com un xou. Tenen del seu costat l'aritmètica, i el desacord de l'oposició, tot i que segons Iglesias el comportament del PP és "parasitari" i una urgència "treure'l de les institucions". Per això, Hernando ha encoratjat a podemita a fer el pas, ja que té 71 diputats i la Constitució de 1978 estableix que una moció de censura ha de ser proposada almenys per la desena part d'aquestos, és a dir, per 35 parlamentaris, i ha d'incloure un candidat a la Presidència del Govern, a més d'un programa.
Precisament, durant la recent etapa democràtica s'han presentat dues mocions de censura i totes dues han estat rebutjades: el 1980, el PSOE va presentar una contra Adolfo Suárez però el candidat, Felipe González, no va rebre l'aval de la Cambra, i el 1987, Aliança Popular, amb Antonio Hernández Mancha com a aspirant, va fer el mateix contra González, però tampoc va tirar endavant.