La setmana política madrilenya ha estat agònica. Hi ha hagut una batalla entre PSOE i PP pel nomenament de Teresa Ribera com a comissària europea, la vicepresidenta tercera del govern espanyol ha comparegut al Congrés per donar explicacions sobre la DANA, la Moncloa ha començat la seva ofensiva contra Carlos Mazón, el comissionista del cas Koldo ha apuntat directament a Pedro Sánchez, i Alberto Núñez Feijóo ha amenaçat amb una moció de censura. Però el que més maldecaps ha generat ha sigut la incertesa de quin seria el desenllaç de la reforma fiscal, perquè Podemos va amenaçar fins dijous de no entregar els seus imprescindibles vots i tombar el paquet. Els morats continuen en la seva ‘operació vendetta’ contra Yolanda Díaz i es reivindiquen com l’esquerra més pura de l’hemicicle espanyol. Veient Sumar en les seves hores més baixes, el partit de Ione Belarra ensenya les dents, recupera posicions en la guerra per controlar el seu espai, i s’afegeix a la pugna Junts-ERC per agreujar la inestabilitat de Pedro Sánchez.
El resum de la pel·lícula és que aquest 31 de desembre anaven a caducar els impostos a la banca i a les energètiques, dos tributs que el govern espanyol i la majoria dels seus socis volien mantenir. Però finalment el PSOE, Sumar, Junts i PNB van acordar que només es mantingués l’impost a la banca en un paquet fiscal que, a grans trets, també imposa un 15% de tributació a les multinacionals, gravàmens a les cigarretes electròniques i el tabac, un augment de l’IRPF a les rendes més altes, i menys pressió fiscal a microempreses i cooperatives, amb bonificacions per a la reinversió empresarial i clubs esportius. Esquerra Republicana, Bildu i BNG van pactar amb els socialistes votar-hi a favor a canvi del compromís del govern espanyol de prorrogar l’impost a les energètiques en forma de decret llei en les pròximes setmanes. Però faltaven els vots de Podemos: els morats exigien la “garantia” que Junts i PNB hi acabarien votant a favor. La solució final ha estat acordar la creació d’una comissió negociadora amb tots els socis per intentar pactar una proposició de llei sobre impostos a energètiques. Si la negociació fracassa, el compromís del govern espanyol és presentar un decret llei; tal com havia pactat prèviament amb republicans i abertzales.
S’ha fet molta befa als passadissos del Congrés entre periodistes i polítics de diverses formacions sobre el pacte que ha acabat acceptant Podemos amb el PSOE: és pràcticament el mateix que ja havien acordat ERC, Bildu i BNG. I, a la vegada, Junts insisteix que totes aquestes promeses quedaran descafeïnades perquè tenen pactat amb la Moncloa no gravar a les energètiques que mantinguin el seu compromís efectiu per a la descarbonització, amb l’objectiu de no posar en risc les inversions a Catalunya. “La meva feina consisteix a pintar la paret d’un color que a un li sembli que és groga i a l’altre li sembli que és vermella”, explica a aquest diari un ministre de màxima confiança de Pedro Sánchez. Sigui com sigui, el desenllaç de tot plegat ha estat una victòria del govern espanyol, però el missatge ha quedat clar: Podemos ha gesticulat i ha amenaçat de provocar una nova derrota parlamentària a Pedro Sánchez, aquesta vegada de grans dimensions.
La reforma fiscal que s’ha aprovat aquest passat dijous al Congrés ha estat l’avantsala d’intentar aprovar la senda de dèficit que el PSOE negocia amb Junts. I després vindran els pressupostos. Podemos ja ha situat línies vermelles perquè els comptes de la ministra María Jesús Montero puguin tirar endavant: abaixar per llei el preu dels lloguers en un 40%, prohibir la compra d'habitatge que no sigui per residir-hi i trencar relacions comercials i diplomàtiques amb Israel. El que més preocupa al govern espanyol no és la dimensió de les exigències, sinó la manera com ho han fet els morats: ho han consultat a les seves bases i aquestes ho han avalat; han adquirit un compromís directe amb la militància. I això fa pensar a la Moncloa, segons apunta a ElNacional.cat una font d’alta jerarquia en el Consell de Ministres, que “Podemos adopta una posició per poder presumir de ser ells els que provoquin que no hi hagi pressupostos”, amb l’argument que les exigències dels morats en matèria d’habitatge no tenen cabuda en la Constitució.
Preguntats per aquest argumentari i per la seva ofensiva contra Sumar, des de Podemos responen que ha arribat el moment de donar un cop sobre la taula. “Estem farts que a la Constitució només se li pugui donar la volta amb Junts, i que una cosa com l’amnistia que deien que era anticonstitucional de sobte deixi de ser-ho; però amb nosaltres no”, apunten des de la capitania general de la formació morada. Aquestes fonts asseguren que “és hora d’anar a totes”, també ara que el partit de Yolanda Díaz s’està dessagnant demoscòpicament, enmig d’un escàndol com el d’Íñigo Errejón per les denúncies per agressió sexual. “En aquesta legislatura PSOE i Sumar sempre donen per fet que els vots d’esquerres ja els tenen, i que només han d’aconseguir els de Junts; ha arribat el moment de fer valer els nostres vots”, sentencien.
Podemos ensuma sang i està disposat a fer-ho dinamitar tot si això li permet guanyar la lluita caïnita en el seu espai polític. Perquè la desafecció amb Yolanda Díaz incrementa a marxes forçades: no ha aconseguit mai ‘matar’ la formació morada, no s’ha consolidat com una opció forta a l’esquerra del PSOE, els seus resultats el 23-J van ser pitjors del que s’esperava, va fer aigües a les eleccions gallegues i basques, i va patir una patacada estrepitosa als comicis europeus, cosa que va dur la vicepresidenta segona a mantenir-se al govern espanyol però dimitir com a líder orgànica de Sumar. I els baròmetres electorals ja no situen a tanta distància Podemos de Sumar: pronostiquen que la plataforma de Yolanda Díaz comença a estar en perill d’extinció.
La guerra de Podemos amb Sumar, enmig de la pugna entre Junts i ERC
Quan Podemos esmola els ganivets, a Pedro Sánchez se li desestabilitzen encara més els seus fonaments, que ja són prou fràgils a causa de la pugna entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, que també s’ha posat de manifest aquesta setmana a Madrid. Com que els republicans havien votat dilluns en comissió en contra de l’impost a la banca per pressionar el PSOE per a un acord amb energètiques, Míriam Nogueras ho va aprofitar dimecres per fer sang: “Demà veurem si alguns partits catalans continuen al costat de la dreta espanyola i la banca espanyola o estan definitivament al costat de Catalunya”.
L'endemà, posava en dubte que el PSOE complís la promesa assolida amb ERC de presentar un nou decret per mantenir l’impost a les energètiques. "Hem estat veient fum i titulars buits" durant la passada legislatura, va asseverar la líder juntaire al Congrés dels Diputats. I va acusar de "demagògia i gesticulació" els partits del bloc d'esquerres perquè defensen un impost a les energètiques que deixa fora les grans elèctriques que més s'han enriquit amb la crisi energètica.
Gabriel Rufián no es quedava callat i també mossegava el coll de Míriam Nogueras el dijous quan en un esmorzar informatiu l’acusava de treballar "a favor dels consells d'administració" de determinades empreses i no en pro dels seus votants. I també advertia el PSOE d’estar practicant un “joc perillós” amb la confrontació entre socis: “És una bogeria negociar un paquet fiscal amb Junts abans que amb ningú i anunciar-ho”. El govern espanyol té la sort, de moment, que PNB i Bildu encara no estan submergits en una amarga competició a Madrid sobre qui negocia millor amb ell; perquè els jeltzales ja governen Euskadi en coalició amb els socialistes bascos i perquè els abertzales passen per un procés de normalització política a través de pactes amb el PSOE. Però algunes fonts del Consell de Ministres admeten que de les pugnes PSOE-Sumar i Junts-ERC en poden sortir molt mal parats; sense tenir en compte, és clar, l’asfíxia judicial que acorrala Pedro Sánchez i el seu entorn.