La delegació de les competències en immigració a Catalunya ha aconseguit aquesta setmana cohesionar diversos sectors de l’esquerra espanyola en un dels elements més transversals de la política estatal: la catalanofòbia. Només uns instants després que PSOE i Junts registressin al Congrés la llei per fer efectiu el traspàs, Podemos sortia a anunciar el seu ‘No’, amb la promesa que els seus vots —aritmèticament imprescindibles— faran descarrilar la iniciativa. L’argumentari dels morats es basa en la idea que és racista que Catalunya gestioni la immigració, però no ho és que ho gestioni Espanya. El díscol del PSOE Emiliano García-Page ha criticat l’acord amb la mateixa tesi. I també s’ha generat divisió dins del grup parlamentari de Sumar, perquè alguns sectors d’aquest espai també han utilitzat la catalanofòbia per intentar dinamitar el pacte. Un diputat de Compromís, de fet, ha avançat que hi votarà en contra. Representants de l’autodenominada ‘esquerra plurinacional’ han focalitzat les seves crítiques en l’exposició de motius de la llei, però han demostrat no haver-la llegit o bé han fet una interpretació recargolada del text. El preàmbul, certament, exposa la immigració com un repte i alhora una oportunitat i situa el català com un element d’integració.
Podemos ha estat especialment sagnant en la seva crítica a aquest pacte. Amb arguments purament lerrouxistes, la formació morada ha agitat la por cap a una dreta catalana que, segons els seus postulats, sempre serà més diabòlica que la dreta espanyola. En els seus discursos, les competències no es deleguen a la Generalitat, sinó a Junts, un partit que pretén “empresonar i maltractar migrants”, en paraules de Pablo Iglesias. L’exvicepresident del govern espanyol ha arribat a escriure a Twitter que la repressió patida per l’independentisme “no canvia que la dreta catalanista és sionista i racista”. La formació morada ha assegurat, en paraules de diversos dels seus líders, que Junts vol aquestes competències perquè “entén que la immigració és un problema que es resol amb mà dura, devolucions en calent i amb CIE”. Podemos, que va formar part d’un executiu que no ha tancat mai els CIE i que va ser responsable de la massacre de la tanca de Melilla de 2022 amb 37 morts i més de 70 desapareguts, acusa ara els independentistes de voler fer “batudes basades en perfils ètnics”, perpetuar el “racisme institucional”, fer polítiques “contràries als drets humans” i promoure que “la immigració és una amenaça pel català”.
L’hemeroteca tomba els arguments de Podemos
Però l’hemeroteca contradiu Podemos. Junts demanava el 2021 el tancament del CIE de la Zona Franca de Barcelona amb l’argument que és un centre que “vulnera els drets humans i denigra la dignitat de les persones”. La llavors candidata a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, denunciava precisament les “polítiques de fals progressisme” del govern de coalició de PSOE i Podemos en matèria migratòria. I a principis del passat mes de febrer, Jordi Turull obria la porta a tancar aquests centres a Catalunya. “Si els gestiones, els pots tancar”, manifestava en declaracions a TVE en plenes negociacions amb el PSOE. Apuntava que Junts pretén oferir una alternativa en què hi hagi “un punt d’humanitat i dignitat” per a les persones als CIE, i insistia en la vocació del seu partit perquè “la Generalitat sigui la institució de referència absoluta per a qualsevol persona immigrada que ve a Catalunya, tant en drets com en deures”.
En canvi, l’hemeroteca sí que acredita que qui ha utilitzat l’etnicisme a Catalunya en benefici propi va ser Pablo Iglesias quan el 2015 va participar en la campanya de les eleccions al Parlament. En un míting, va demanar el vot “als qui no s’avergonyeixen de tenir avis andalusos o pares extremenys”. Els instava a “treure les dents” contra Artur Mas, màxim representant polític en aquell moment del concepte ‘burgesia catalana’, un mantra utilitzat per l’espanyolisme per demonitzar el catalanisme polític. Va acabar demanant disculpes d’aquella manera en què no es demanen disculpes: “Si he ofès algú amb les meves paraules, ho sento molt”.
Què diu realment l’exposició de motius?
El preàmbul de la llei, tan criticat pel nacionalisme espanyol, descriu la immigració com un fenomen que, malgrat els reptes que genera, és una oportunitat pel progrés cultural i econòmic. I situa el català com un element d’integració, positiu tant pels migrants com per la societat acollidora. En primer lloc, el text empatitza amb les persones amb “falta d’oportunitats” que fugen del terror i busquen una “vida millor”. I assenyala que la immigració pot aportar solucions a la “baixa natalitat” que enregistren les societats més desenvolupades, així com ser “l’aportació d’una força de treball indispensable que no pot ser coberta de manera suficient per la mà d’obra autòctona”.
Per altra banda, l’exposició de motius exposa la necessitat de “cohesionar la societat” i “evitar possibles efectes que puguin representar un risc per a la convivència”. I dispara contra aquelles “ideologies radicals que busquen erosionar la pau, la prosperitat i la llibertat” amb “un radicalisme que abasta des de la xenofòbia i el racisme fins l’integrisme religiós i el terrorisme”. Dit això, el text aposta per “l’establiment de drets i deures” tant pels nouvinguts com per la societat d’acollida. És llavors quan es menciona la llengua catalana com un element indispensable per a la integració de qualsevol persona a Catalunya.
Acudits catalanòfobs sobre la integració dels immigrants
“Els que no sàpiguen català, que se’n vagin”, deia una imitadora de Míriam Nogueras en un gag d’humor catalanòfob del programa ‘El Intermedio’ de La Sexta d’aquest dimecres. El presumpte acudit incloïa un dels elements que més ha indignat l’espanyolisme (també el d’esquerres) aquests darrers dies: la intenció de Junts d’aprofitar aquestes competències per fer obligatori el català per obtenir el permís de residència.
És una forma de tractar el català com una llengua de segona. En tant que, actualment, el castellà és un requisit a Espanya perquè els immigrants obtinguin la nacionalitat espanyola. Aquells que no provenen de països castellanoparlants han de superar un examen lingüístic, a banda d’aprovar la prova de Coneixements Constitucionals i Socioculturals d’Espanya; un examen basat en els coneixements sobre cultura, història i societat espanyola. Inclou preguntes sobre coneixements constitucionals i de cultura general a l’Estat com, per exemple, l’elaboració d’alguns plats típics, o saber identificar artistes i famosos. En tant que Catalunya no és un Estat, no li pot reconèixer a ningú la nacionalitat catalana, però amb les delegacions d’immigració sí que podrà concedir permisos de residència com fa actualment Espanya.
Divisió a Sumar amb un diputat que anuncia el seu vot en contra
Ara per ara, els únics membres de Sumar que han tancat files amb el PSOE per defensar el pacte en immigració amb Junts han estat els que són també ministres del govern de Pedro Sánchez. La primera a fer-ho va ser la vicepresidenta segona de l’executiu espanyol, Yolanda Díaz. I també ho ha fet el català Ernest Urtasun. El ministre de Cultura va donar la seva opinió sobre aquest acord quan ja eren coneguts els plantejaments contraris de Podemos. En una entrevista a TVE feia pedagogia explicant que es tractava d’un pacte “competencial i no pas d’orientació de política migratòria”. En referència al partit morat, assenyalava que és “difícil d’entendre que els partidaris de l’Estat descentralitzat i de la cogestió de competències votin en contra d’una delegació de competències”. I posava damunt la taula que “ara a Catalunya hi ha una majoria progressista al Parlament”.
De fet, Més per Mallorca i els comuns són les úniques famílies del grup parlamentari que han aplaudit l’acord. Gerardo Pisarello ha recordat a la resta de socis parlamentaris que encara hi ha “marge” per enriquir la llei en el període d’esmenes. Aina Vidal ha defensat, també, que ara és l'hora d’una reforma “immediata” de la llei d'estrangeria.
Han manifestat dubtes sobre aquest pacte fins i tot membres de la directiva de Sumar, com és la secretària de Comunicació del partit, Elizabeth Duval, que també ha criticat el preàmbul de la llei. “Es compra part del marc de Sílvia Orriols i Aliança Catalana quan es parla del perill demogràfic i situa la immigració com una amenaça; si s’exagerés una mica es podria parlar de conservació de la puresa”, ha arribat a dir.
Per la seva banda, el coordinador federal d'Izquierda Unida, Antonio Maíllo, ha advertit que caldrà modificar el text per aconseguir el suport d’alguns socis parlamentaris. Ha assenyalat que la norma, ara per ara, genera “dubtes” tècnics, legals i també ideològics. I ha afirmat que no facilita convèncer els socis la “delirant” interpretació que fa Junts de la iniciativa, en clau “classista, dretana i reaccionària”, perquè “ni ells assumiran control de fronteres ni serà requisit el català per a instal·lar-se a Catalunya”. També han manifestat les seves reticències al pacte PSOE-Junts membres de la Chunta Aragonesista i de Más Madrid; formacions també integrades a Sumar. Manuela Bergerot, líder del partit madrileny a l’Assemblea de la Comunitat, va exigir aquest dimecres “no posar les persones més vulnerables a la diana”.
Però qui s’ha mostrat ja disposat a dinamitar aquest acord des de l’espai de Sumar ha estat Alberto Ibáñez, membre de Compromís integrat en el grup parlamentari de Yolanda Díaz que ha anunciat que hi votarà en contra. A parer seu, aquest pacte desplaça l’agenda legislativa cap a “marcs racistes pertanyents a l'auge de l’extrema dreta a Europa”. Si tots aquests diputats mantenen la posició i no s’arriba a un pacte amb socialistes i juntaires per —per exemple— aprovar a canvi la ILP sobre la regulació d’immigrants o la llei d’estrangeria, la delegació descarrilarà. Amb una abstenció, la norma superaria la presa en consideració, però no pas la seva aprovació definitiva.