El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat un pla excepcional “per solucionar l'extraordinària i greu situació produïda per l'acumulació de places judicials de caràcter jurisdiccional i governatiu jurisdiccional” pendents de renovar. Així ho ha reconegut el Poder Judicial al magistrat Guillem Soler Solé, de l’associació Àgora Judicial, que ha presentat la seva candidatura a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i alhora va fer un recurs contra les bases de la convocatòria d’aquest càrrec en detectar-hi “deficiències”. En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns, el ple del CGPJ li ha respost que desestima els seus arguments perquè no hi veu cap “vet de nul·litat”, sinó propostes de millora de la convocatòria. En el recurs, el magistrat Soler va qüestionar que es limiti a 10 minuts l'entrevista a cada candidat, i el Poder Judicial li ha admès que va aprovar retallar el temps de les entrevistes (abans duraven 60 minuts) a causa del gran nombre de places pendents de cobrir.
Certament, són més d’un centenar les places pendents de cobrir als tribunals a causa dels cinc anys que va estar bloquejant el Poder Judicial, i que finalment, el setembre passat, el PP va acceptar resoldre i pactar amb el PSOE, els nous components, i amb la presidència de la magistrada Isabel Perelló. En la resposta, el Poder Judicial afirma que la durada de 10 minuts de les entrevistes és excepcional i que "no és un sistema amb vocació de continuïtat", sinó que respon a “un pla o cronograma concret i ajustat a l'estat actual de les coses, que faciliti la provisió de places coadjuvant en la continuïtat dels nomenaments, però garantint l'observança de les exigències legals i de les bases de les convocatòries, amb ple respecte als principis de mèrit, capacitat, igualtat i paritat”.
Tres candidats al TSJC
Desestimat el recurs, el Poder Judicial haurà de convocar ara les entrevistes als candidats del TSJC. Soler s’enfronta a dues candidates: Mercè Caso, de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJxD) i Cristina Ferrando, de l’Asociación Profesional de la Magistratura (APM) i actual degana dels jutjats de Barcelona.
En aquest ritme accelerat per renovar tribunals, el Poder Judicial ja ha fet les entrevistes als dos candidats per substituir el magistrat Manuel Marchena, en la presidència de la sala penal del Tribunal Suprem, els quals no van fer referència a la llei d’amnistia, que, per ara, l'alt tribunal espanyol no vol aplicar.
I aquest dimarts, es podrà escoltar a la web del CGPJ les dues aspirants a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Castella la Manxa. I també ho faran els candidats únics a les presidències de les Audiències Provincials d'Àvila i de Barcelona; a banda dels set magistrats a la sala tercera del Suprem. El magistrat Antonio Ramón Recio (al final, en la foto de portada), president de l'Audiència de Barcelona, s’hi torna a presentar.
Marge discrecional
El magistrat Soler també qüestiona que en les bases el Poder Judicial no valori el coneixement d’idiomes estrangers – a banda dels dos cooficials- dels candidats a la presidència. El ple del Poder Judicial li precisa en la resposta que, a banda dels mèrits fixats en la convocatòria, té “discrecionalitat” per valorar altres qualitats dels candidats. “Hem afirmat que una vegada comprovat jurisdiccionalment que els candidats aconsegueixen nivells d'excel·lència quant als criteris de mèrit i capacitat, el Consell General del Poder Judicial conserva un marge de discrecionalitat indubtable, sempre que es respecti la subjecció als elements reglats que siguin aplicables per a nomenar el candidat que consideri idoni”, respon el Poder Judicial al jutge de Barcelona.
Finalment, el CGPJ també li assegura que el fet que es valori més l’experiència governativa (Caso i Ferrando han estat deganes de Barcelona) que l’experiència jurisdiccional no va contra el reglament. Això no obstant, el president o presidenta del TSJC haurà de presidir els judicis penals, segons recull la norma i tal com ha fet l'actual president del TSJC, Jesús María Barrientos, especialment contra polítics per defensar la independència de Catalunya, des del 9-N a l'1-O.