El govern espanyol afronta aquesta setmana les seves primeres grans votacions de la legislatura sense garanties que els tres reials decrets llei que s’han de votar dimecres al Congrés dels Diputats rebin llum verda. I és que després de les aliances que el PSOE i Sumar han exhibit amb els partits independentistes catalans i bascos des de l’agost, el primer ple de l’any a la Cambra Baixa tensa les costures de la majoria de la investidura.
Es posa així de manifest l’aritmètica endimoniada que van deixar les eleccions del 23 de juliol i s’evidencia l’enorme poder que tindran ERC i Junts en cadascuna de les votacions al Congrés durant aquesta legislatura. Dur a sobre la calculadora (o tenir les sumes perfectament clares) sembla que serà imprescindible ple rere ple per anticipar-se al desenllaç de les votacions.
Primer condicionant: la posició del PP i el requisit de les lleis orgàniques
D’entrada, el càlcul més directe depèn del posicionament del Partit Popular. El vot a favor dels d’Alberto Núñez Feijóo a qualsevol iniciativa del govern espanyol permet automàticament la seva aprovació. La suma de PP, PSOE i Sumar arriba als 284 escons, una xifra que permet tirar endavant sigui quina sigui la proposta (també si es necessita una majoria de 3/5 parts, equivalent a 210 diputats, o una de 2/3 parts, que implica el suport de 234). A més, l’abstenció dels populars garanteix, per ella mateixa, l’èxit de qualsevol votació que no requereixi la majoria absoluta.
Apunt tècnic: el més habitual al Congrés dels Diputats és que calgui la majoria simple (més vots a favor que en contra) per aprovar una iniciativa (per exemple, per convalidar un reial decret llei o per prendre en consideració una proposició de llei). La majoria absoluta és necessària, entre altres, per les lleis orgàniques o la reforma del Reglament del Congrés, mentre que els tres cinquens o els dos terços tenen a veure amb la reforma constitucional.
Per tirar endavant una votació que requereixi majoria absoluta i que compti amb l’oposició del PP i Vox, el govern espanyol necessita, peti qui peti, que els quatre partits independentistes catalans i bascos votin a favor (només es pot permetre que el BNG i CC s’hi oposin). Ara bé, tot plegat es complica quan parlem de majories simples.
L’abstenció d’ERC i Junts (alhora) tomba qualsevol votació
Deixant de banda les lleis orgàniques, si ens posem en l’escenari més previsible (que el PP i Vox votin en contra d’una proposta que el govern espanyol sotmet a votació al Congrés), constatem el poder de vet que tenen ERC i Junts i la importància que tindrà per Pedro Sánchez dialogar, negociar i acordar amb l’independentisme català.
Breu recordatori: ERC i Junts tenen set escons cadascun, EH Bildu en té sis i el PNB i Podemos (ara al Grup Mixt), cinc per cap.
Primera situació: si qualsevol soci d’investidura vota en contra d’un reial decret llei o d’un projecte de llei ordinària (amb el benentès que el PP i Vox també s’hi oposen), la iniciativa no tira endavant. Per tant, el ‘no’ d’ERC o de Junts, per si mateix, impedeix qualsevol aprovació.
Segona situació: si dos dels quatre partits catalans i bascos s’abstenen, eviten que la votació rebi llum verda. Així doncs, si ERC i Junts mostren les seves reserves, per exemple, a un reial decret llei i les dues formacions aposten per una abstenció, tomben la proposta. El mateix passaria si s’abstenen ERC i Bildu a la vegada o si són Junts i el PNB els que van de bracet.
Tercera situació: si ERC o Junts s’abstenen (un dels dos) i l’altre partit vota a favor (sempre i que Bildu i el PNB també hi donin suport), el govern espanyol necessita tant sí com no que el BNG i CC votin a favor. Per tant, en aquest context, la mera abstenció del diputat gallec o de la diputada canària faria descarrilar la votació. Aquesta pot estar cridada a ser una de les claus de volta de la legislatura.
El marge de maniobra de Bildu i el PNB
Per la seva banda, Bildu i el PNB també tenen el seu poder de vet en l’aritmètica parlamentària actual, tot i que amb lleus matisos respecte als independentistes catalans. En aquests escenaris, hem de suposar que ERC i Junts voten a favor (i que el PP i Vox continuen oposant-s’hi) i que l’element que condiciona l’aprovació o rebuig d’una iniciativa és el sentit del vot dels partits bascos.
Si els abertzales (que tenen 6 escons) s’abstenen, el govern espanyol es pot permetre l’abstenció (i no el vot en contra) del BNG o de CC (un dels dos). En aquest cas, si tant el diputat gallec com la diputada canària s’abstenen o si un dels dos vota en contra, Pedro Sánchez perdria la votació.
Si els jetzales (amb 5 diputats) s’abstenen, la Moncloa respiraria tranquil·la amb l’abstenció del BNG i de CC. Ara bé, si el diputat gallec o la diputada canària voten en contra (un dels dos), l’altre ha de votar a favor per evitar el rebuig de la iniciativa.
Recordem que el simple ‘no’ de Bildu o del PNB, en concordança amb la negativa de PP i Vox, fa descarrilar qualsevol votació.
En quins escenaris el govern espanyol perdria una votació?
Per tant, resumint, sempre que PP i Vox votin en contra, el govern espanyol perdrà una votació que requereixi majoria simple si...
- ERC, Junts, Bildu o el PNB (un dels quatre) voten en contra
- ERC i Junts (els dos) s’abstenen
- ERC i Bildu (els dos) s’abstenen
- Junts i el PNB (els dos) s’abstenen
- ERC o Junts (un dels dos) s’absté i el BNG o CC (un dels dos) també s’absté
- Bildu s’absté i el BNG i CC (els dos) s’abstenen
- Bildu s’absté i el BNG o CC (un dels dos) vota en contra
- El PNB s’absté i entre el BNG i CC sumen una abstenció i un vot en contra
La nova legislatura espanyola, doncs, ha obert un nou escenari al Congrés dels Diputats, ha conduït a una reconfiguració de les aliances i obligarà a filar prim en totes les votacions. De retruc, ha fet necessari treure la pols dels apunts de gramàtica de Batxillerat per tenir clara la diferència entre una conjunció copulativa i una conjunció disjuntiva. Perquè el futur de qualsevol llei pot dependre de si estem davant d’una i o d’una o.