El jutge José Yusty Bastarreche, que al seu moment va paralitzar la llicència d'obra concedida per l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial per treure el cadàver de Francisco Franco de la basílica del Valle de los Caídos, ha admès la seva recusació i ha paralitzat les seves actuacions contra la sortida del cos del dictador fins que es decideixi si continua ell amb el cas o un altre jutge.

El 14 de març el govern espanyol va demanar al magistrat que s'apartés del cas després de considerar que hi havia una falta d'"imparcialitat" per abordar aquesta causa, un cop vistes les seves opinions contràries a la llei de Memòria Històrica que al seu moment va avançar ElDiario.es.

Ara el mateix mitjà assegura que Yusty Bastarreche ha admès la seva recusació i a través de diverses diligències datades el 18 de març ha suspès les seves actuacions i ha obert una peça a part en el cas perquè es resolgui la petició que s'aparti del cas.

Yusty Bastarreche va estimar un recurs interposat per un particular sobre la llicència urbanística per executar les obres de trasllat i va acordar la suspensió cautelar de l'Ajuntament de San Lorenzo del Escorial que declarava admissibles les obres urbanístiques que el govern espanyol vol executar dins la basílica del Valle de los Caídos per exhumar les restes de Franco i que autoritzava el Govern a aixecar el paviment de marbre, la llosa de pedra de la sepultura de Franco i traslladar-lo a un altre lloc.

La interlocutòria del jutge acceptava l'argument del demandant que al·legava que faltava una anàlisi rigorosa de la seguretat de les obres. El jutge recorda que es tracta de moure una estructura de 2.000 kg: "No fa falta ser arquitecte ni enginyer ni mestre d'obres per adonar-se que és complicat, difícil de manipular i, per tant, perillós, pel risc evident de caiguda o qualsevol altre accident que pot causar danys a les persones que facin la maniobra", apunta.

Un jutge polèmic

Yusty Bastarreche és un jutge envoltat de polèmica pels seus posicionaments polítics. A part de les seves crítiques a la llei de Memòria Històrica, també va ser l'artífex de la suspensió d'un acte a favor del referèndum previst a Madrid el setembre del 2017 i, a més, va ser signant de la plataforma espanyolista Libres e Iguales poc abans de la consulta del 9-N del 2014. Precisament en aquell moment la portaveu d'aquesta entitat, contrària a l'independentisme, era l'ara candidata del PP al Congrés per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo.