Les declaracions de l'alt representant diplomàtic de la UE, Josep Borrell, respecte a l'Afganistan estan provocant una forta polèmica. El principal diari del país, el Frankfurter Allgemeine, no ha dubtat a titllar Borrell de frívol per la lleugeresa com tracta la dramàtica situació internacional que s'ha creat. I titula un reportatge amb unes controvertides paraules del representant de la UE, que semblen relativitzar el perill que representen els talibans. "Borrell sobre els talibans: 'Semblen iguals, però parlen millor anglès'", indica al titular.
"Sobre els nous governants de Kabul, l'espanyol ha indicat amb la seva habitual lleugeresa: 'S'assemblen als d'abans, però parlen millor anglès'", assenyala el Frankfurter. Borrell no aconsegueix desempallegar-se de la imatge de frívol en el nucli dur de la UE, des de la rebregada que li va fer el ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, en un acte a Moscou. Borrell volia reivindicar la posada en llibertat de l'opositor Navalni, però Lavrov el va advertir amb l'existència de presos polítics i exiliats a l'Estat espanyol, i va guanyar-li la partida.
"Semblen iguals però parlen millor l'anglès", titula el Frankfurter sobre el que ha dit Borrell
Un segon element de tensió respecte a l'Afganistan és que el ministre d’Afers Exteriors alemany, Heiko Maas, no vol concedir més diners al país asiàtic si els talibans estableixen un califat. En canvi, Borrell, d'acord amb la posició del govern espanyol, hi vol establir un diàleg.
Així ho narra el principal diari alemany. "Els talibans han guanyat la guerra, així que haurem de parlar amb ells". Així ho va expressar Borrell dimarts a la nit, després que els ministres d'Afers Exteriors de la UE van debatre durant dues hores per videoconferència sobre la nova situació a l'Afganistan. L'espanyol va afegir que això no significa un reconeixement formal dels islamistes. Però que, no obstant això, cal parlar amb ells per insistir que es respectin els drets de les nenes i les dones", detalla.
Frankfurter recorda que la UE és el donant més important respecte a l'Afganistan i hi havia promès fons per als pròxims anys, que el nou govern talibà també necessitarà. I a més adverteix que "Europa és especialment vulnerable en el nou escenari, si l'arribada al poder dels islamistes provoca un gran èxode cap a Occident". Per aquest any, la Comissió de la UE ha pressupostat 57 milions de dòlars en ajudes a curt termini, mentre que el gruix dels fons "està destinat a la cooperació a mitjà i llarg termini", amb un total de 12.000 milions d'euros fins al 2025.
En una entrevista a RNE, Borrell avui ha assegurat: "El que ha passat a l'Afganistan és una derrota del món occidental i això cal mirar-ho de cara i tenir el valor de reconèixer-ho".
Com tants altres abans que ell, Borrell ha comparat les imatges que s'han viscut a Kabul els darrers dies amb la fugida dels americans de Saigon, l'any 1975. En el conflicte vietnamita, els americans també van perdre una guerra que es va prolongar durant anys i que enfrontava dos models per al món. Aquests records d'una altra derrota dels Estats Units han dut Borrell a assegurar que cal "pensar de quina manera actuem i com defensem els nostres valors" al món.
El cap de la diplomàcia europea ha parlat dels valors occidentals com d'una peça uniforme i monolítica que ara mateix trontolla per culpa de l'Afganistan. Borrell ha considerat que "el que estem veient és l'esdeveniment geopolític més greu o més important des que Rússia es va annexionar Crimea" el 2014 i "tindrà certament conseqüències en l'equilibri de poder en el món".