L’aparició de l’escut de la Generalitat de Catalunya i el logotip de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), organisme dependent de la conselleria d’Acció Exterior i Unió Europea, en fulletons d’una campanya que reclama fer boicot a Tel-Aviv ha generat aquest dimarts una polèmica encesa a les xarxes socials. Els logotips institucionals de la Generalitat apareixen uns fulletons amb informació per firmar a favor de la campanya, que busca trencar l’agermanament entre Barcelona i la ciutat israeliana. La campanya obre un capítol més pel que fa a les hostilitats d'entitats i partits polítics d'esquerres catalans contra la política d'Israel amb Palestina.
Sota el títol Barcelona amb l’apartheid no. Trenqueu l’agermanament amb Tel-Aviv, els promotors de la campanya busquen suports per tal que el plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona voti a favor de reforçar la cooperació amb organitzacions que “treballen per posar fi a la violació dels drets humans de la població palestina”. El manifest de la campanya exigeix trencar “relacions institucionals amb l’estat d’Israel fins que les autoritats israelianes no implementin les recomanacions dictades” per organitzacions internacionals per “fer efectiu el compliment del dret internacional”.
Els logos de la Generalitat i una agència del Govern figuren a la campanya
Les entitats promotores de la campanya són bàsicament vuit, segons es pot veure a la web on té penjat el seu manifest: lafede.cat, Comunitat Palestina de Catalunya, Consell de la Joventut de Barcelona, Prou Complicitat amb Israel, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins, Suds Internacionalisme Solidaritat Feminismes i Servei Civil Internacional. Al web també hi figuren de forma clara com a entitats que donen suport a la campanya tant la Generalitat de Catalunya com l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
En una posició per sota a les entitats promotores i les que donen suport a la campanya hi ha desenes d’entitats, organitzacions i partits que figuren com adherides: CCOO, Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Barcelona en Comú, Comunistes de Catalunya, CUP Barcelona, FAVB, CGT Barcelona, Fundació Pau i Solidaritat, Institut de Drets Humans, Jovent Republicà (secció de joves d’ERC), Joventut Comunista, Observatori DESC, Plataforma Aturem la Guerra, Sindicat de Llogateres, SOS Racisme, SODEPAU, UGT, USTEC·STEs i Intersindical-CSC, entre d’altres.
El Govern ni nega ni confirma tot i la presència dels logos
En conversa amb ElNacional, fonts del departament d’Acció Exterior i Unió Europea han declinat "entrar en valoracions" sobre la campanya i aclarir si el Govern està donant-hi suport. Les mateixes fonts no han negat el suport, però tampoc l'han confirmat. Les mateixes fonts han explicat que algunes de les entitats promotores de la campanya van rebre subvencions públiques l'any passat, però aquesta activitat en concret no ha estat validada per l'Agència Catalana de Cooperació perquè la validació es fa un cop el projecte ja ha començat. Aquesta iniciativa entraria en allò que el Govern descriu com a campanyes de "sensibilització".
"El projecte del fulletó en qüestió encara no està justificat. Per tant, encara no hi ha validació per part de l’ACCD que el fulletó sigui un cost elegible i que s’aprovi. Un cop l’entitat receptora de l’ajut enviï la justificació del projecte, l’ACCD la validarà o no, com fa amb tots els projectes que finança. La nova direcció del Departament està concertant el Pla Director de Cooperació que ha de guiar les convocatòries dels pròxims anys", ha informat Acció Exterior en un breu comunicat.
El suport dels partits a la campanya
Pel que fa a parits, el suport a la campanya ha estat molt explícit per Barcelona en Comú, que ha fet promoció de la recollida de signatures. El partit d’Ada Colau, i entitats de l’entorn dels Comuns hi figuren. També apareix com a organització adherida la CUP Barcelona i el Jovent Republicà (la branca jove d’ERC).
Els darrers mesos han estat diverses les polèmiques en el món polític català que han girat al voltant d’Israel, sobretot després que el Parlament de Catalunya aprovés una resolució que denunciava segregació racial contra els palestins. Aquesta resolució va arribar a aixecar la protesta de l’ambaixadora israeliana, a qui no va agradar que la cambra catalana acusés Israel d’aplicar un “apartheid” als territoris ocupats de Palestina. El text es va aprovar amb el suport d’ERC, CUP, PSC i En Comú Podem.
Poc després d’aquesta votació, l’aleshores consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina (Junts), va viatjar a Israel i en declaracions a la premsa del país va afirmar que la resolució aprovada pel Parlament no era representativa de l’opinió dels catalans. Aquestes declaracions van generar una gran polèmica amb els partits d’esquerra a la cambra catalana, que van acusar Alsina de menysprear-la.
Serret ja ha congelat moviments a Israel
El nou lideratge a Acció Exteriors, ara en mans de la republicana Meritxell Serret, ha suposat canvis en la política desplegada pel departament a Israel quan al timó hi havia Junts. Alsina havia anunciat la intenció d’obrir-hi una delegació del Govern, cosa que la nova direcció del departament ja ha deixat congelada.
L’aparició dels logos de la Generalitat i de l’Agència Catalana de Cooperació donant suport a la campanya han generat reaccions en contra a les xarxes socials. La periodista i escriptora Pilar Rahola ha expressat el seu rebuig a la iniciativa: “Aquesta vergonya judeofoba que promociona l’odi a tota una ciutat, té el suport del Govern. Ajuden al poble palestí així? No. Potencien extremisme, alimenten el terrorisme i allunyen la pau”.
Per la seva banda, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel també s’ha pronunciat considerant “un absolut escàndol” que el Govern es presti a donar suport a una campanya com aquesta. És més, l’entitat ha demanat “el cessament fulminant dels responsables del Govern d’aquest repugnant acte de xenofòbia i odi institucional”, els responsables de l’Agència de Cooperació, la consellera Serret i, en última instància, el president de la Generalitat, Pere Aragonès.