L'intent del batlle de Perpinyà, Louis Aliot (FN), de posar a una esplanada de la ciutat el nom d'un dirigent de l'Organització de l'Exèrcit Secret (OAS), organització terrorista d'extrema dreta contra la independència d'Algèria, està provocant una forta polèmica a la capital del Rosselló. El batlle vol dedicar l'esplanada a Pierre Sergent, que segons el diari L'Indépendant va representar el partit de Marine Le Pen com a diputat dels Pirineus Orientals del 1986 al 1988, i va ser un dels fundadors del grup terrorista unionista. 

Es calcula que l'OAS, en francès Organisation armée secrète, va assassinar 2.200 persones a Algèria, i va provocar 71 morts i 394 ferits al que llavors es deia la França continental. Curiosament el grup terrorista es va crear a Madrid el 1961, després del gir del president francès, el general Charles de Gaulle, d'acceptar el procés independentista algerià. Sergent, que era capità, dirigia la sucursal de la França metropolitana. La primera víctima de l'OAS va ser Pierre Popie, advocat i president del Moviment Republicà Popular, que va declarar a la televisió que "l'Algèria francesa havia mort", i després van matar el cap de la policia francesa a Alger, Roger Gavoury. A partir de llavors, es produiria una escalada d'assassinats.

L'OAS va intentar fins i tot assassinar De Gaulle, i ho va mirar de fer diverses vegades. L'intent més destacat va ser una emboscada el 22 d'agost del 1962 a Petit-Clamart, un suburbi de París, planificada per un enginyer militar que formalment no era membre de l'OEA, Jean Bastien-Thiry. El projecte va fracassar i Bastien-Thiry va ser executat el març del 1963 després que de Gaulle es va negar a concedir-li l'amnistia. Una versió de ficció d'aquest atac es va recrear al llibre del 1971 de Frederick Forsyth El dia del xacal, que dos anys després es passaria a la pantalla gran.

El gran cineasta Jean-Luc Godard, recentment desaparegut, va mostrar els moviments del precedent de l'OAS a Suïssa, on es produïen enfrontaments entre francesos i els independentistes algerians del FNLA, a la pel·lícula Le Petit Soldat (1960), que no es va poder estrenar fins al 1963. Tracta d'un jove que fuig de l'enrolament en l'exèrcit francès per la guerra d'Algèria, i fuig a Suïssa, on rep l'ordre de matar una membre del FLNA.

El cap de l'oposició de l'Ajuntament de Perpinyà, Bruno Nougayrède, no vol saber res de l'esplanada per al dirigent de l'OAS. "Quina necessitat hi ha de tirar més gasolina al foc de la memòria sobre Algèria. La tragèdia que viuen els pied -noirs (francesos d'Algèria) i els harkis (algerians enrolats a l'exèrcit francès) no treu res a la responsabilitat d'un home que va organitzar desenes d'atacs en el territori nacional contra el poder legítim, colpejant a cegues les seves víctimes", ha indicat. L'alcalde argumenta que Pierre Sergent va lluitar contra els nazis a la Segona Guerra Mundial. Però el cap de l'oposició li ha recordat que també el general Pétain, del règim de Vichy, va ser "gran soldat a la Gran Guerra del 1914-1918", la Primera Guerra Mundial.

Després de la independència d'Algèria, un nombre significatiu dels antics pied-noirs, i també alguns harkis, van anar a viure a la Catalunya Nord.