Les clavegueres de l’Estat han arribat als tribunals, que estan investigant l’ús que se’n va fer per espiar i perjudicar Podemos. És la causa que està oberta a l’Audiència Nacional i que està instruint Santiago Pedraz. La formació morada va presentar una querella per les presumptes “investigacions prospectives i alienes al control judicial”, el jutge la va admetre a tràmit, l’Audiència Nacional va avalar la investigació i aquesta setmana comencen les declaracions dels investigats. Dos dels principals noms són els responsables de la policia patriòtica: Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat amb Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior, i Eugenio Pino, exdirector Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola, que compareixeran aquest dilluns i dimarts, respectivament. Entre avui i demà també estan citats dos antics càrrecs de la policia espanyola: Enrique García Castaño, excomissari en cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), i José Ángel Fuentes Gago, exinspector en cap. Això sí, quan va acceptar la querella, Santiago Pedraz va seguir la posició de la Fiscalia i va rebutjar investigar Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior entre el 2011 i el 2016, Ignacio Cosidó, exdirector general de la policia espanyola, i altres responsables policials.
Què investiga exactament el jutge? La querella de Podemos, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, assenyalava que, sota el lideratge de Francisco Martínez, es feien “investigacions prospectives i alienes a qualsevol interès policial, no sota control judicial o del Ministeri Fiscal” sobre les persones que formaven part de Podemos. La formació morada al·legava que l’objectiu era filtrar-ho posteriorment als mitjans de comunicació “sota el segell de fiabilitat de les fonts policials”, amb la voluntat de “desprestigiar” el partit davant l’opinió pública i “atemptar contra la indemnitat dels seus diputats i càrrecs públics”. Concretament, la querella apuntava els delictes d’organització criminal, apoderament i revelació de secrets, prevaricació administrativa i falsedat documental. A més, el magistrat va desestimar les acusacions de malversació i de delicte contra les institucions de l’Estat, ja que va considerar que no es poden relacionar amb els fets relatats.
Quines altres causes estan en marxa? Actualment, Francisco Martínez i Eugenio Pino estan imputats en dues causes més. D’una banda, al cas Kitchen, en espera de data per al judici (en el qual haurà de comparèixer la cúpula del PP de Rajoy com a testimoni), per la presumpta operació d’espionatge contra Luis Bárcenas (extresorer del PP) per robar-li documentació sobre alts càrrecs del partit. D’altra banda, en el marc d’una presumpta trama d’extorsió per pressionar Javier Gómez de Liaño quan era l’advocat de Bárcenas, per evitar que es fessin públiques informacions sobre la caixa B del PP. En canvi, no hi ha cap causa en cap jutjat per l’operació Catalunya.
Francisco Martínez i Eugenio Pino es van negar a donar detalls al Congrés, escudant-se en la investigació judicial
Les declaracions de Francisco Martínez i Eugenio Pino a l’Audiència Nacional arriben dues setmanes després que tots dos compareguessin a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya del Congrés dels Diputats. Francisco Martínez va assegurar que “no va existir una trama parapolicial” i va negar els àudios de Villarejo: “No em reconec en cap gravació”, va afirmar. Per la seva banda, Eugenio Pino es va negar a donar explicacions sobre l’operació Catalunya, adduint que assistia a una comissió “política”, però sí que va sostenir, entre altres coses, que “policia patriòtica és una policia que estima el seu país”.
La secretària general de Podemos, Ione Belarra, va interrogar directament Francisco Martínez sobre l’espionatge a Podemos. “Qui li va donar les ordres? Qui li va dir que ens investigués il·legalment? Què esperava de nosaltres? Qui pensava que érem?”, li va preguntar. Però l’ex-mà dreta de Jorge Fernández Díaz va llençar pilotes fora: “Hi ha en aquest moment un procés judicial obert precisament pels fets als quals vostè ha fet referència. Fets que, per cert, nego categòricament i que, evidentment, quan tingui ocasió de fer-ho, també negaré en seu judicial”. I ara ha arribat el dia de resoldre els interrogants davant de Santiago Pedraz. “Per una raó molt elemental de protecció dels meus drets de defensa, no contestaré cap de les seves preguntes sobre aquesta qüestió”, va afegir fa quinze dies. Quan va ser el torn d’Eugenio Pino, la dinàmica va ser la mateixa: “No contestaré”, va anar reiterant a preguntes dels diputats. Malgrat que al llarg de la compareixença va anar responent algunes qüestions i va acabar defensant la seva actuació.
El jutge no investigarà el Partit Popular
Podemos també demanava anar contra el Partit Popular, adduint que les actuacions “presumptament delictives dutes a terme per part dels querellats” haurien anat “destinades a beneficiar” el PP. “Una de les finalitats de l’organització criminal era, precisament, la difusió de la informació obtinguda de manera il·lícita amb la finalitat igualment il·legítima de desprestigiar el partit polític davant la societat i minar la seva base electoral, alhora que dificultaven la possibilitat d’investidura per part de les Corts Generals d’un president del govern espanyol aliè al partit del qual depenen els seus llocs (PP) i, per descomptat, beneficiar de manera directa el Partit Popular i les seves expectatives de conformació de govern”, relatava la querella, consultada per aquest diari.
Ara bé, Santiago Pedraz va rebutjar ampliar la causa al Partit Popular, argumentant que, “a falta d’altres indicis”, no n’hi ha prou amb dir que “les activitats presumptament delictives pretenien comportar un correlatiu benefici per a aquesta formació política” esgrimint que en els fets objecte de la querella hi van participar alts càrrecs institucionals del PP. Així mateix, va rebutjar ampliar la investigació al periodista Eduardo Inda, al·legant que al relat dels fets no apareix que els mitjans de comunicació “participessin en la difusió de notícies falses sabent que ho eren”. Per aquest motiu, Pedraz entén que la seva activitat està “emparada pel secret professional i pel dret dels professionals dels mitjans de comunicació a rebre i difondre informació”.
Cap jutjat ha acceptat investigar l’operació Catalunya
El que la justícia espanyola no investiga de cap manera és l’operació Catalunya i les maniobres de la policia patriòtica contra l’independentisme, malgrat la nova documentació que ha aparegut els últims mesos i els papers de l’operació Catalunya descoberts per ElNacional.cat. De moment, totes les querelles han estat arxivades, com les que van presentar Sandro Rosell o Jaume Giró.
En el cas de l’expresident del Barça, que va estar 21 mesos en presó preventiva, el tribunal va sostenir que la investigació que sol·licitaven els seus advocats estava “basada en notícies de premsa” i era “prospectiva” i va considerar que la declaració del comissari jubilat José Manuel Villarejo, admetent que es va aprovar la investigació a Rosell, no tenia valor, perquè Villarejo “no és un testimoni objectiu i imparcial”.
Pel que fa a l’exconseller d’Economia i Hisenda, tant el jutjat d’instrucció número 11 de Madrid com l’Audiència de Madrid van desestimar la querella contra l’excomissari José Manuel Villarejo, l’exministre Jorge Fernández Díaz, l’ex-mà dreta del ministre, Francisco Martínez, i l’exministra i exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal. El seu advocat, Jordi Pina, defensava que hi havia proves i àudios per investigar aquest espionatge polític i acusar-los de formar part d’un grup criminal i de malversació de fons, però la justícia va esgrimir que els indicis es fonamentaven en “suposicions” i que els delictes haurien prescrit fa una dècada.