La policia patriòtica del PP se les manegava com fos per esborrar el seu rastre, com que la majoria de les seves accions eren sospitoses de ser poc legals es veien obligats a eliminar qualsevol tipus de prova que els incriminés. Segons assegura aquest dimarts El País, la policia patriòtica que va dirigir el comissari Eugenio Pino entre 2012 i 2016, durant el mandat de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, va investigar en secret una sèrie de jutges que van firmar un manifest en favor del dret a decidir. El manifest es va firmar el febrer de 2014, any en què es va celebrar la consulta sobre la independència del 9 de novembre, i les fotos d'aquests magistrats es van publicar en un diari.
Les imatges havien sortit de la base de dades policials del DNI i Pino, veient que s'apropava un problema, va planejar la manera d'eliminar els registres per evitar que se'ls relacionés amb la filtració de fotografies. El citat mitjà ha aconseguit aquesta informació gràcies a les múltiples gravacions confiscades a l'excomissari José Manuel Villarejo. Les imatges dels jutges es van publicar al diari La Razón i, com a conseqüència, el Consell General del Poder Judicial es va queixar sobre la investigació i es va obrir una causa (que es va arxivar al cap de poc temps) en un jutjat de Barcelona contra el diari.
L'any 2014 l'expresident de la Generalitat Artur Mas va convocar una consulta sobre la independència tot i la suspensió cautelar que havia dictat el Tribunal Constitucional. La consulta es va celebrar el 9 de novembre d'aquell any i havia estat uns mesos abans quan diversos jutges havien volgut mostrar el seu suport al dret a decidir del poble de Catalunya. La policia patriòtica del PP estava en un dels seus moments més àlgids i va ser en aquest context quan Eugenio Pino es va reunir amb el cap policial dels Afers Interns, Marcelino martín Blas, amb el comissari d'Informació de Catalunya, Pedro Esteban i amb José Manuel Villarejo, que com feia habitualment va gravar la conversa sense que els participants en fossin conscients. Les gravacions han permès saber a El País que la trobada, que es va fer el 4 de març de 2014, va servir perquè Pino expressés la seva preocupació per les imatges que havia filtrat La Razón com a conseqüència de la investigació de la policia patriòtica.
"Estem obligats a saber qui són"
A la conversa es pot escoltar un Pedro Esteban preocupat per si surt a la llum que ells han filtrat les imatges i un Eugenio Pino que el tranquil·litza i li diu que si algú li pregunta es pot emparar en la llei de secrets oficials. Pino, no para d'insistir en la importància d'investigar aquests jutges i li diu a Villarejo i a Esteban: "És que estem obligats a saber qui són aquests jutges". Acte seguit, Villarejo critica el periodista de La Razón que va decidir publicar les imatges. Més endavant Esteban va haver de declarar davant d'un jutge a qui va confirmar que havia elaborat un informe amb les imatges però que no era ell qui les havia fet arribar a la premsa.
En aquella reunió Esteban explica al cap d'Afers Interns, Marcelino Martín Blas, que ha fet un "recopilatori de totes les denúncies i totes les actuacions corruptes de CiU desde que Jordi Pujol estava al Govern" i Pino anima als assistents a filtrar el text. Esteban diu literalment: "Això es refregeix, es cuina i ja està". El pla de Pino era senzill: investigar els moviments de polítics i dirigents independentistes catalans i després filtrar els resultats a la premsa. La conversa acaba amb una petició de Martín Blas de "dar más caña a ERC".
Causa arxivada
El 27 d'abril de 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va arxivar el cas contra el director de La Razón Francisco Marhuenda per publicar les fotos de 33 jutges que van signar el manifest pro consulta l'any 2014. En 22 dels casos la fotografia era la del DNI dels jutges i els magistrats van denunciar una presumpta “entrada irregular en fitxers” de la base de dades del DNI per fer-ne divulgació. La filtració podia constituir un delicte de descobriment i revelació de secrets.