Policies investigats per donar cops de porra i denigrar votants l’1-O del 2017 i activistes i ciutadans, acusats de desordres públics i atemptat contra l’autoritat en diferents manifestacions a Catalunya, es poden convertir en els primers beneficiats de la llei d’amnistia, que el Congrés dels Diputats aprovarà de forma definitiva aquest dijous. Per què? Perquè les seves causes són relativament senzilles i estan sobre la taula de jutges i tribunals menys o res polititzats, dels quals no es dubta que compliran la norma sense pegues i dictaran l’arxivament dels procediments. Per contra, tothom preveu que els magistrats del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional invertiran tot el seu esforç i enginy perquè la llei de l’oblit penal s’apliqui el més tard possible al president a l’exili, Carles Puigdemont, i als principals líders polítics per impulsar el Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya. No obstant això, les ordres de detenció a l’Estat espanyol "han d'alçar-se de forma immediata", com la resta de mesures cautelars, segons ordena la norma. Tot i que sempre cal la resolució d'un jutge o tribunal. En el cas de les detencions pel Procés, del jutge Pablo Llarena.
Cal deixar clar, que la llei no entrarà en vigor fins que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), i tothom preveu que serà l’endemà mateix de l'aprovació al Congrés, el dia 31 de maig. També s'ha de recordar que l'amnistia de tot acte amb responsabilitat penal, administrativa o comptable només serà efectiva quan hi hagi una resolució ferma del jutge o tribunal competent. Així que a partir d'aquest divendres pot haver-hi una allau de peticions als jutges i tribunals que porten causes del Procés perquè decretin el seu arxivament definitiu, amb l'extinció de tota responsabilitat. Ha estat una persecució constant a l'independentisme català, però, actualment no s'ha de treure a cap activista de la presó per l'1-O, tot i que hi ha condemnats. Ha anat de ben poc.
Nombre d'amnistiats
La Fiscalia General de l’Estat (FGE) fa temps que va demanar a totes les fiscalies territorials, especialment a la de Barcelona, tots els casos que podrien ser amnistiables, i en donarà una xifra concreta un cop la llei entri en vigor, segons fonts del ministeri fiscal. Òmnium Cultural va xifrar en més de 4.000 les persones represaliades pel govern espanyol en el procés d’independència de Catalunya, xifra que no implica processos penals oberts per a tots, sinó la seva investigació o assenyalament. Alerta Solidària, que porta la defensa de gran part dels manifestants, informava el novembre passat que uns 1.133 activistes i manifestants havien patit processos judicials, i descomptant les absolucions, unes 438 persones han de ser amnistiables perquè els supòsits pels quals se’ls acusa o condemna s’inclouen en la llei. I de policies amnistiables podrien arribar al centenar, inclosos agents dels Mossos d'Esquadra.
Els agents de la policia espanyola seran dels primers amnistiats
Així, els agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil investigats per donar cops a votants del referèndum són dels primers que se’ls extingirà la seva responsabilitat criminal. Aquest és el cas dels 46 agents de la policia espanyola processats per delictes de lesions lleus i contra la integritat moral a votants de Barcelona. L’Audiència de Barcelona va validar la instrucció feta pel titular del jutjat d'instrucció 7, Francesc Miralles, i el febrer passat els va deixar a un pas de judici. La causa, però, ha tornat al jutjat d’instrucció per unes identificacions i el més probable és que el magistrat Miralles, que ha realitzat una laboriosa i detallada investigació del que va passar en 27 escoles o centres de votació de Barcelona, sigui qui donarà carpetada a la causa perquè la llei d’amnistia empara “accions realitzades en el curs d’actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes recollits a l’article 1”, que són els relacionats amb la consulta del 9-N i del procés, entre l’1 de novembre de 2011 al 13 de novembre de 2023.
Les acusacions populars d’Irídia, Òmnium Cultural i l’ANC han estat clau també en la instrucció contra els policies espanyols, mentre que la Fiscalia no hi veia delicte, com les defenses dels policies, que ha intentat imputar als ciutadans i votants que van fer una resistència pacífica a les escoles l’1 d’octubre de 2017. A més, en la majoria dels casos les lesions imputades estan prescrites perquè són lleus. A part de Barcelona, també hi ha agents de la policia i de la Guàrdia Civil investigats a Tarragona i Girona, que tindran la mateixa sort. Les entitats que exerceixen l'acusació contra els policies podran presentar recursos contra la seva amnistia a l'Audiència de Barcelona o a la que correspongui.
El cas de Roger Español, l’excepció
Ben diferent és el cas de Roger Español, que va perdre l’ull dret per l’impacte d’una bala de goma disparada per un escopeter de la policia espanyola l’1-O. El setembre passat, l’Audiència de Barcelona va donar la raó a l’ANC, Irídia i Òmnium, i va desestimar els recursos de l’Advocacia de l’Estat, i quatre agents de la policia espanyola són a un pas de ser jutjats per ferir greument l’activista, i un cinquè agent, i cap de la unitat, per haver pegat a ciutadans que feien “resistència passiva” a l’escola Ramon Llull de Barcelona. Actualment, la secció 2a de l’Audiència de Barcelona té tots els informes de la investigació, que també va fer el titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona. Les acusacions han de presentar les penes que demanen per als policies, i les defenses, la seva proposta. Inicialment, aquest cas no es pot amnistiar perquè es va produir una ferida greu i en el judici s’ha de resoldre si el tret es va fer amb dol o va ser imprudent.
La llei deixa clar que queden exclosos de ser amnistiats “els actes dolosos contra les persones que haguessin produït un resultat de mort, avortaments o lesions al fetus, la pèrdua o la inutilitat d’un membre, la pèrdua o inutilitat d’un sentit o una greu deformitat”. En concret, els policies enviats a judici són l'escopeter que va ferir Español; un inspector, un oficial i un subinspector que conformaven la cadena de comandament de l'escopeter i un altre oficial per lesions a votants.
Per altra banda, hi ha una causa oberta contra 13 agents de la policia espanyola que van participar en la detenció de Paula Garcia, el 19 d’octubre de 2019, durant la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, acusats de maltractaments a aquesta jove. Paula va ser detinguda i va estar deu dies privada de llibertat a la presó de Wad-Ras, acusada de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. També estan denunciants els agents de la policia espanyola que van detenir el Guillem, el noi de la dessuadora taronja i menor d’edat, del qual es va fer viral la seva detenció a la Via Laietana perquè els agents se li van tirar a sobre seu; i al final ell va ser absolt per un jutge de Menors. Els sindicats policials han assegurat que no demanaran el benefici de l’amnistia. Els jutges la poden aplicar d’ofici i en un termini de dos mesos, fixa la norma.
La Xènia, la Paula, Sas i molts joves més
A l’altra cara de la moneda hi ha els activistes i manifestants -la majoria molt joves, que anaven a la seva primera protesta- que han estat detinguts, empresonats i en alguns casos condemnats per protestar contra la repressió i la sentència del Suprem. Per a ells, també ha de ser fàcil l’aplicació de l’amnistia. De les protestes contra la sentència del Procés, una vintena de joves d'arreu de Catalunya van ser enviats a presó preventiva. Una d’elles és la Paula, a qui la Fiscalia demana 2 anys de presó per desordres i encara no té data de judici; o la Xènia, que també va anar a presó i l’Audiència de Barcelona va ajornar el seu judici fins al 2025, amb una petició de 2 anys de presó.
Hi ha altres joves pendents de judici, dels quals Alerta Solidària ha aconseguit que els tribunals suspenguin el judici i, aprovada la llei, decretin d’ofici el seu sobreseïment. El cas més recent és el del David i l’Àlvaro, a qui la Fiscalia els demanava 9 anys i mig de presó. Hi ha també el cas de Dani Gallardo, en crida i cerca perquè compleixi la condemna de més de 4 anys de presó per atemptar contra un agent en una protesta a favor dels presos polítics a Madrid. O, també, Adrian Sas, a qui el Tribunal Suprem li ha denegat l’absolució o rebaixa de la seva condemna. Hi ha casos greus pendents, com la condemna de 7 anys i mig de presó a l’Oleksander, per unes lesions auditives a dos agents de la policia espanyola, que ara ha de revisar la sala d’apel·lacions del TSJC.
També caldrà veure com interpreten els tribunals els casos de condemnes o imputacions per delictes d’odi per ideologia, des d’espanyolistes a independentistes, com ara els veïns acusats de denigrar a les xarxes socials els pares que van aconseguir el 25% de castellà. El cas més difícil pel que fa als activistes, són els 12 CDR acusats de terrorisme en l'operació Judes, i als quals la Fiscalia els demana elevades penes de presó. L'Audiència Nacional havia de celebrar una vista prèvia abans del judici. En el seu cas, com en els 12 investigats de Tsunami Democràtic, el tribunal haurà d'interpretar si se'ls pot aplicar o no l'amnistia perquè són acusats de terrorisme. Les defenses asseguren que sí perquè no són acusats de provocar víctimes mortals ni lesions de gravetat, com marca l'excepció a no ser amnistiats, de la nova llei.
