Diversos membres de la Policia Nacional destinats a Barcelona han sol·licitat ajuda a l'associació Hablamos Español perquè els seus fills rebin classes en espanyol, segons El Mundo. La majoria són alumnes que s'escolaritzen per primera vegada, però també hi ha casos de trasllats dins d'Espanya per raons laborals. Aquesta última situació és el que s'ha trobat l'associació

L'entitat Hablamos Español, que "defensa els drets lingüístics dels hispanoparlants", assegura que cada any reben peticions de famílies que busquen col·legi per escolaritzar els seus fills en espanyol. "No es tracta de centres d'ensenyament on els fills dels policies puguin començar el curs amb ensenyament en la seva llengua materna, sinó escoles que, almenys, donen compliment a les sentències que obliguen a impartir les classes amb un mínim d'un 25% en espanyol. Lamentablement són escoles que aquestes famílies no poden costejar sense veure els seus notablement reduïts, de facto, els seus ingressos i alguns tenen més d'un fill en edat escolar", assegura l'associació en declaracions a l'esmentat mitjà.

Instància al govern espanyol

Així doncs, l'entitat ha presentat una instància als ministeris d'Interior i Educació perquè "els fills dels funcionaris dels Cossos de Seguretat de l'Estat destinats a les Comunitats Autònomes on hi hagi llengua cooficial juntament amb l'espanyol i s'utilitzi com a llengua vehicular, puguin cursar els seus estudis en la seva llengua materna si així ho demanden i quedin exempts de qualsevol mena d'immersió lingüística". A més, demanen que es concedeixi una compensació econòmica a les famílies dels agents "per fer front a les despeses derivades de l'escolarització dels seus fills als funcionaris subjectes a mobilitat forçosa que han estat destinats a comunitats autònomes on no hi ha oferta pública de places escolars amb el mínim legal d'assignatures amb l'espanyol com a llengua vehicular".

Segons Hablamos Español, "els fills de membres de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil estan patint molt directament les conseqüències dels trasllats dels seus pares o mares a comunitats autònomes amb una llengua diferent de l'espanyol. Això es pot comprovar realçant un seguiment dels seus expedients acadèmics i, per descomptat, parlant amb ells i amb les seves famílies. Tenim constància que alguns d'aquests nens i joves són sotmesos a ensenyament en diverses llengües diferents al llarg de la seva escolarització. Ens consten fins i tot testimonis de famílies que han decidit separar-se a causa del problema lingüístic, romanent un membre de la família en una altra comunitat, perquè els seus fills no es vegin abocats a una immersió de llengua total o parcial".

I no només això, la plataforma considera que "el problema econòmic a què s'enfronten aquestes famílies hauria de ser afrontat pel govern espanyol", ja que aquests funcionaris, com els policies, estan subjectes a "mobilitat forçosa". Així mateix, recorda que existia un acord entre el Ministeri de Defensa i el d'Educació perquè els fills dels militars tinguessin "certes facilitats que suavitzaven la seva escolarització en comunitats amb més d'una llengua oficial".

"Discriminació als estudiants"

"L'alumnat hispanoparlant està sent discriminat lingüísticament en l'ensenyament en les comunitats autònomes amb llengua cooficial", assegura Hablamos Español, perquè, segons ells, en cap comunitat no es pot escolaritzar els fills "plenament en espanyol". També creuen que "aquesta immersió forçosa total o parcial a què són sotmesos, dificulta l'aprenentatge", ja que "com millor s'aprèn és en llengua materna".

Imatge principal: Agents de la Policia Nacional a La Jonquera / Gemma Liñán