Policies i guàrdies civils s'han revoltat contra la reforma de la llei mordassa que prepara el govern del PSOE i Podemos, que afecta una setena de punts, i han anunciat mobilitzacions en senyal de protesta.
La reforma de la llei ha posat d'acord tots els sindicats policials i associacions professionals de la Guàrdia Civil, que es concentraran en una manifestació a Madrid el pròxim 27 de novembre. La protesta té el suport de l'AUGC (Associació Unificada de la Guàrdia Civil), el SUP (Sindicat Unificat de Policia) i també la JUPOL, entre d'altres. Precisament, el secretari general de JUPOL, Aarón Rivero, s'ha reunit avui amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per expressar el seu malestar amb la reforma de la llei.
Per a Rivero, la reforma d'aquesta llei suposa "un atac frontal a les forces i els cossos de seguretat de l'Estat i l'eliminació per complet del principi d'autoritat que ha de regir els cossos policials de qualsevol estat democràtic". El dirigent sindical policial ha afegit que l'eliminació d'aquesta llei “no fa res més que posar als peus dels cavalls els agents de l'autoritat, posant-hi en risc la integritat física, la de les seves famílies i la de la resta dels ciutadans en benefici únicament dels manifestants violents i dels delinqüents”.
El PSOE i Unidas Podemos han registrat esmenes a la proposta de derogació registrada pel PNB, que és la que servirà de base per als treballs. Pel que fa a la garantia del dret de manifestació, les esmenes registrades corregeixen tot el que té a veure amb la comunicació prèvia. “La manca del tràmit previ de comunicació, encara que es pugui considerar infracció lleu, no serà motiu per impedir l’exercici de les llibertats de reunió i manifestació”, assenyala el text proposat. De fet, es contempla que “la manca de comunicació prèvia” no serà considerada infracció quan l’exercici del dret “requereixi una ràpida expressió davant d’un esdeveniment d’indubtable repercussió social que no admeti demora”. Fonts de l’executiu posen l’exemple de manifestacions com les de protesta contra la sentència de la Manada.
De la mateixa manera, es posa el focus en l’actuació proporcional dels cossos policials en aquestes concentracions: “Les mesures per al manteniment o el restabliment de la seguretat ciutadana en reunions i manifestacions es guiaran en tot moment per un enfocament de drets humans”, sense més concreció. Les manifestacions només seran sancionables “si provoquen violència o alteració de l’ordre públic”.
Identificació de persones
Un altre aspecte tancat entre el PSOE i Unidas Podemos és allò que té a veure amb escorcolls corporals externs i identificació de ciutadans. Aquests escorcolls es podran practicar quan hi hagi “indicis fonamentats racionalment i objectivament”. Es duran a terme sense deixar a la vista la totalitat del cos, “amb el màxim respecte a la identitat sexual” i “procurant fer-ho sempre en lloc reservat i fora de la vista de tercers”. L’agent haurà de “deixar constància d’aquesta diligència”, així com les causes i la identitat del mateix agent. Es podran realitzar contra la voluntat de l’afectat “adoptant les mesures de compulsió necessàries”.
Pel que fa a les identificacions, el text conjunt del PSOE i Podemos estableix que, quan no fos possible la identificació per qualsevol altre mitjà, els agents, per impedir la comissió d’un delicte o amb l’objectiu de sancionar una infracció, podran requerir que els acompanyin a les dependències policials “més pròximes” amb l’únic efecte de la seva identificació “pel temps estrictament necessari”. En aquest sentit, s’assenyala que “en cap cas podrà superar les dues hores”. Només de forma excepcional, “per raons justificades, verificables i comunicades a la persona afectada”, aquest termini es podrà prorrogar fins a un màxim de sis hores.
Els dos socis del govern espanyol també volen introduir canvis en la quantia econòmica de les multes, reduint les multes que són “excessives” i deixant clar que s’han d’aplicar sempre “criteris de proporcionalitat”. Així, en l’apartat de “graduació de les sancions”, s’hi introdueixen dues noves variables: la capacitat econòmica de l’infractor i la minoria d’edat de l’infractor. Segons el text, es tindrà en compte “la singularitat del supòsit de fet”, “podent donar lloc a la suspensió de la sanció o a la seva reducció, a la conciliació de la persona autora amb les persones ofeses i a l’activitat reparadora, en especial en aquells supòsits en què l’infractor sigui menor d’edat”. D’aquesta manera, segons expliquen fonts de l’executiu central, “s’eliminaria la limitació actual per poder substituir les sancions a menors per treball social o comunitari, ara limitada a una sola vegada”.