Ja hi ha els primers policies espanyols que van agredir votants l’1-O que demanen ser amnistiats, malgrat que els sindicats van negar que ho farien. 9 dels 51 agents processats per pegar i vexar votants en centres de Barcelona han demanat ser amnistiats al jutjat aquest dimecres, l'endemà que la llei d'amnistia del procés entrés en vigor. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, és qui haurà de decidir si aplica la norma de l’oblit penal del procés als agents, dels quals la seva defensa insisteix que no van cometre cap delicte. La majoria de peticions d'amnistia són de polítics i d'activistes independentistes, que ja han demanat a diferents jutjats i tribunals que la seva persecució penal i comptable quedi arxivada, just hores després que la norma es publiqués al BOE.
El magistrat Francesc Miralles va deixar a un pas de judici els 51 policies en dues causes: a la primera hi ha 46 agents investigats per haver agredit ciutadans en una vintena d’escoles, i on s’inclouen aquests 9 agents que demanen l'amnistia, i en la segona hi ha 4 agents acusats d'haver rebentat l’ull dret a Roger Español amb una pilota de goma, i un cinquè per donar cops de porra a votants a l'escola Ramon Llull. Aquest cas està a la secció 2a de l’Audiència de Barcelona, que és qui resoldrà si aplica l’amnistia. Per ara, la Fiscalia ja ha demanat al tribunal que no s’han de jutjar els agents perquè "van complir el seu deure", però que sí s’ha de jutjar Español per tirar-los una tanca. Irídia, que porta l’acusació de ciutadans i també l’acusació popular, ja ha expressat que no es pot amnistiar els policies de l'1-O.
Els agents van actuar en 6 centres
En concret, els 9 agents de la policia espanyola, que ara demanen l’extinció de la responsabilitat criminal, van actuar en sis centres: 4 a l’IES Pau Claris, un a l’escola Prosperitat, un al CEIP Àgora, un a l’escola Dolors Monserdà, un a l'escola Infant Jesús, un a l’escola Mediterrània. En aquesta darrera escola, el magistrat Miralles, que ha detallat les actuacions policials centre per centre, va certificar que “hi havia nombrosos ferits” per l’actuació violenta dels agents i fins i tot que van donar cops de porra al cap.
Això no obstant, la majoria de les lesions són lleus, i si no s’hagués aprovat l’amnistia, estarien prescrites. És previst que les acusacions populars d’Irídia, Òmnium Cultural i l’ANC presentin recurs en contra que els agents siguin amnistiats, i ho haurà de resoldre l’Audiència de Barcelona.
Cap delicte ni acte degradant
En l’escrit presentat al jutjat, l’advocat dels policies, Javier Aranda, sosté que els agents han de ser amnistiats perquè la seva actuació va ser legal i cap d’ells va ocasionar “actes de tortura i tractes inhumans o degradant”, actuació que la llei d’amnistia exclou per poder obtenir l’arxivament d’una causa penal.
Per si alguna de les acusacions s'oposa que els agents siguin amnistiats, el lletrat hi afegeix, que a més la llei precisa que “no seran exclosos de l’amnistia “aquells tractes que no superin un mínim de gravetat per no resultar idonis per a humiliar o degradar a una persona, o mostrar una dominació a la seva dignitat humana o per provocar por, angoixa i inferioritat, d’una forma de trencar la seva resistència moral i física”.
L’advocat hi reitera que els policies espanyols no van cometre cap delicte, i que no hi ha cap impediment per tal que siguin amnistiats. Hi detalla que demana que siguin amnistiats per tal “d’alleugerir la situació processal” dels policies, dels quals assegura que “fins i tot van ser investigats, per meres fotografies, sense acreditar la seva autoria, o per una aplicació de l'ús de la força en la seva mínima expressió, de més que dubtosa il·licitud, ja no penal sinó fins i tot administrativa”.
Finalment, el lletrat també hi recorda, que en el preàmbul la llei d'amnistia no es reprova els agents de policia per la seva actuació l'1-O, sinó que s'afirma que van actuar sota el mandat d'una magistrada del TSJC per intentar aturar el Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, suspès i, després, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.