Els advocats dels policies investigats per les càrregues en els centres de votació durant el referèndum de l'1-O han sol·licitat al jutge que imputi per sedició tots els votants que van participar en incidents amb els agents. La idea és seguir la línia marcada per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes que va sortir fa una setmana i que fixa condemnes de presó entre els 9 i els 12 anys. 

En un document a què ha tingut accés Efe, el despatx d'advocats que exerceix la defensa dels policies investigats sol·licita al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona que imputi per sedició o resistència "en qualsevol modalitat de comissió" aquelles persones "perfectament identificades" que van acudir a votar l'1-O i van intentar evitar que els agents impedissin el referèndum. S'insta així a imputar manifestants "perfectament identificats" que, en el marc de la causa que investiga les càrregues, van manifestar que van acudir als centres de votació per impedir l'acció de la policia.

Segons la defensa dels policies, aquests votants van actuar "clarament tendents a impedir amb la seva actuació activa l'efectivitat de les lleis i de les resolucions judicials vigents, enfrontant-se per a això o oferint una resistència activa a l'actuació policial que pretenia reposar l'ordre constitucional i aplicar les esmentades resolucions judicials".

Per aquest motiu, considera que existeixen els indicis suficients perquè siguin investigats i es depurin "les possibles responsabilitats penals en què haguessin pogut incórrer com a autors, coautors còmplices, o cooperadors necessaris en relació amb les conductes constitutives de delicte de sedició i desobediència desenvolupades el dia 1 d'octubre a Barcelona".

En la sentència del procés, tot i que no es van tenir en compte els testimonis dels votants ferits ni part dels policies, i malgrat que la causa està en mans dels tribunals catalans, el Suprem va denunciar "obertes agressions" de ciutadans a policies i guàrdies civils i va considerar que aquests "es van veure obligats a l'ús de la força legalment prevista". Segons l'alt tribunal, hi va haver ciutadans que van insultar i van vexar els agents amb escopinades, expressions despectives i paraules amenaçadores, "sense que faltessin obertes agressions que van sobrepassar els contorns de la resistència passiva, fins i tot en la més indulgent de les concepcions, erigint-se en simples actes d'agressió".