Brussel·les espera recaptar fins a 140.000 milions d’euros amb l’impost especial sobre els beneficis extra de les companyies energètiques, especialment de les elèctriques, de les que preveu obtenir 117.000 milions. La resta, 23.000 milions, els hi tocarà pagar a les productores de combustibles fòssils. Tot plegat suma la mateixa xifra que la UE ha assignat a Espanya en el pla de rescat postpandèmia. “La UE fa pagar a les elèctriques el pla de rescat d’Espanya” seria un títol possible, groguet i encaixat a cops, però que no diu cap mentida i té grapa. La notícia obre les portades del tots els diaris que s’editen a Barcelona. Bé, no del tot. Parlant estrictament, El Punt Avui s’edita a Girona. Parlant estrictament, El Periódico obre amb les xifres de la delinqüència a Barcelona, encara que destaca molt l’impost a les energètiques. Tant se val. Això fa cabal a que aquest tema passa pel davant de dues notícies que en altre temps haurien fet fàcilment el títol de portada. Una és la presumpta crisi del Govern pels dubtes de Junts —no de tots— de seguir en coalició amb Esquerra. L’altra és el probable arxiu de la causa per desobediència contra Anna Gabriel després de quatre anys i tant d’exili a Suïssa de l’exdiputada cupaire.
En el primer cas, sembla clar que una trencadissa d’aquesta magnitud al Govern significaria moltes coses. Entre altres la fi del bloc independentista tal com l’hem conegut fins ara i, per tant, la mort del període anomenat Procés. Els diaris no hi donen importància, malgrat que la continuïtat del Govern “penja d’un fil” segons La Vanguardia i El Periódico. Dir que el Govern “penja d’un fil” i publicar-ho en un racó de portada és com una contradicció. Potser és que els diaris no creuen que aquest Govern es trenqui o no els resulten creïbles les amenaces de Junts. Potser no penja d’un fil i s’han deixat endur per les ganes. No els culpis gaire, tampoc, perquè els avisos ja fa temps que duren i, ara mateix puntuen molt baix en el ràting d’amenaces: molt de fum i poc tabac.
El cas d’Anna Gabriel és notable. Fins que es va exiliar havia estat l’enfant terrible del Parlament i terror d’indepes tebis. Ara s’ha presentat voluntàriament al Tribunal Suprem aconsellada pel seu advocat, Íñigo Iruin, a declarar que ella, la tardor del 2017, no havia desobeït cap ordre del Tribunal Constitucional perquè mai no en va rebre cap notificació. Ha sortit en llibertat després de declarar 10 minuts davant del magistrat Pablo Llarena. Aquí tal vegada s’hi podia sucar més pa. Lluc Gayà, un portaveu d’Endavant —la facció de la CUP on milita Gabriel— va dir aquest dimecres que l’exili “no està tenint recorregut per oferir una ruptura política per als Països Catalans. Davant d'això, entenem que la millor solució és que Gabriel torni”. Com ha caigut aquest comentari entre els exiliats a Bèlgica és un bon angle del cap diari en parla. En fi. Si sumes una notícia i l’altra queda un retrat inquietant de l’estat de l’independentisme, si més no del institucional. A sobre, com una nuvolada de tempesta, la greu afecció del president Jordi Pujol. Les hores són greus i incertes. Qualsevol diari que tingués ganes de presentar un panorama fosc per l’independentisme tenia una oportunitat d’or. Potser no se n’han adonat o potser és que el panorama no és fosc, ni l’hora greu ni incerta, i tot això que s’ha dit a sobre no val res. El fet, però, és que la política catalana no té tracció per anar en portada ni tan sols amb material d’una certa categoria.
L’altre afer que crida l’atenció és l’acarnissament amb què els diaris impresos de Madrid tracten la sentència del Suprem sobre el cas dels ERO a Andalusia. El Trio de la Benzina, amb especial porfídia, expliquen la sentència per impedir que el govern espanyol indulti els dos encausats més notoris, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, expresidents de la Junta d’Andalusia. Si més no, que li costi car en l’opinió pública. El Mundo és qui més s’hi escarrassa. Obre portada dient que a la presó hi ha 44 casos com el de Griñán, malversadors que no van enriquir-se personalment, com volent dir que si s’indulta a Griñán per què no fan el mateix amb els 44 condemnats pel mateix delicte. Realment els editors del diari han pensat amb detall com fer mal, amb una crueltat i una mala llet perverses i malànimes, oimés quan hi ha dues magistrades del TS que raonen el contrari amb molta contundència. És clar que el diari vol, primer que res, peti qui peti, donar una puntada a Pedro Sánchez en el cul de Chaves i Griñán. Si això és periodisme…