Som a l’any 2024 i encara cap dona no ha pogut arribar ni al Palau de la Generalitat ni al de la Moncloa, però, en canvi, moltes d’elles sí que han aconseguit esmicolar el sostre de vidre en aquest àmbit i prendre la vara com a alcaldesses de les ciutats més importants del país i de l’Estat. Amb excepcions, això sí. Encara hi ha capitals autonòmiques que no han estat mai encapçalades per una dona i tot i que a Catalunya s’han fet avenços en aquest sentit, fins a set de les vint ciutats més poblades del país es troben en la mateixa situació.
La política municipal reflecteix els canvis que s’han donat des del començament de la transició democràtica, ara fa gairebé mig segle fins als nostres dies, amb les dones cada cop ocupant més espais de poder i de decisió, tot i que encara no de manera igualitària. Així tot i que en els últims anys hi ha una tendència a l’alça de dones alcaldesses al nostre país, la paritat amb els homes (que sí que existeix per exemple al Parlament de Catalunya, on les diputades superen als diputats), continua lluny. Les xifres mostren com els canvis en la societat també es reprodueixen als ajuntaments. En la legislatura que va començar el 1991, a Catalunya només hi havia 36 alcaldesses, que representaven un 3,6% del total. Aquesta xifra va anar en augment, segons recullen les dades de l’Institut Català de la Dona, gradualment, eleccions rere eleccions. De les últimes, celebrades el maig del 2023, van sorgir 266 ajuntaments liderats per alcaldesses, xifra que representa el 28,1% del total. Aquest percentatge continua lluny de la paritat, i si se segueix la tendència registrada, hauran de passar una vintena d’anys encara perquè hi hagi un 50% d’alcaldesses a Catalunya.
🟣 8 de març: Dia de la Dona, DIRECTE | Vagues, manifestacions i protestes a Barcelona i Catalunya
Tarragona i Lleida, capitals sense alcaldesses
El 2024, el Palau de la Generalitat no ha estat ocupat encara per cap dona, però fins al 2015, a l’altre costat de la plaça Sant Jaume tampoc cap havia dirigit la política municipal de la capital de Catalunya. Ada Colau va guanyar les eleccions el 2015 al capdavant de Barcelona en Comú i el 2019 va tornar a ser investida alcaldessa. Abans de la regidora no només no havia manat cap dona a Barcelona, sinó que pràcticament no hi havia hagut candidates per encapçalar el ple municipal. El 2011 cap dona era cap de llista i el 2007 i 2003 l’única fou Inma Mayol d’ICV. En 45 anys d’ajuntaments democràtics, la capital catalana ha tingut així una única batllessa, en el càrrec durant 8 anys. Girona també ha estat encapçalada només per una dona, Marta Madrenas, que va accedir al càrrec després de la renúncia del president Carles Puigdemont i que el 2019 va guanyar les eleccions municipals.
Si bé els anys que Barcelona i Girona han estat comandades per dones són molt pocs comparats amb els que han tingut un alcalde, ja són més que el de les dues altres capitals catalanes. Ni Tarragona ni Lleida han tingut mai una batlessa. En les últimes eleccions, a Ponent, només dues de les sis candidatures que van obtenir representació estaven liderades per una dona, i precisament van ser la que menys regidors van obtenir: Vox i el Comú. A Tarragona la situació encara és pitjor: només una cap de llista, la del PP.
El fet que dues de les ciutats més importants de Catalunya no hagin tingut mai una alcaldessa i que la xifra de llistes liderades per dones siguin irrisòries en les últimes eleccions no és una excepció, sinó una situació que es dona en set dels vint municipis més poblats del país. A banda de Lleida i Tarragona, tampoc no han tingut mai batlessa Terrassa, Mataró, Manresa, Viladecans, Cornellà de Llobregat ni El Prat. Reus va abandonar la llista de ciutats sense alcaldessa el passat de mes de juny, després de les eleccions municipals.
L’àrea metropolitana, dues cares de la mateixa moneda
L’altra cara de la moneda són les ciutats de l’àrea metropolitana on fa anys que governen dones. Santa Coloma de Gramenet és el millor exemple. Des del 1979, quan es van celebrar les primeres eleccions municipals en democràcia han passat 45 anys. D’aquests, en 26 han estat governats per dues dones: Manuela de Madre i Núria Parlon, totes dues amb àmplies majories absolutes a la novena ciutat més poblada de Catalunya. Rubí, al Vallès Occidental també ha estat governada durant més anys per dones que per homes en l’etapa democràtica. En total, tres dones s’han repartit l’alcaldia durant 24 anys. A Sant Boi de Llobregat la situació és similar: Lluïsa Moret, també presidenta de la Diputació de Barcelona, fa 10 anys que hi governa, com abans ho havia fet Montserrat Gilbert durant una dècada, entre 1997 i 2007. En total, vint anys amb alcaldessa. A la segona ciutat de Catalunya, L’Hospitalet del Llobregat, ja en fa 16 que governa Núria Marín, la primera dona que va arribar a aquest càrrec el 2008.
Primeres passes per la feminització de les Diputacions
A les diputacions, els organismes que agrupen tots els municipis de les demarcacions, la situació no és gaire diferent de la de les capitals catalanes. La de Barcelona fa anys que està presidida per una dona: la pionera va ser Mercè Conesa, exalcaldessa de Sant Cugat; la legislatura passada l’encarregada de dirigir-la va ser Núria Marín i ara ocupa el càrrec Lluïsa Moret. A Lleida l’única presidenta ha estat Rosa María Perelló, entre el 2018 i el 2019, mentre que a Tarragona després de les eleccions municipals del 2023 una dona, la republicana Noemí Llauradó, ha ocupat aquesta posició per primer cop a la història. La de Girona, en canvi, només ha estat dirigida a hores d’ara per homes.