“Renunciar a la participació de l’Estat espanyol a l’OTAN, abandonant aquesta aliança militar i exigint la seva dissolució”. És un dels punts que s’ha votat aquest matí al Congrés dels Diputats sobre polítiques de defensa i despesa militar. Se sotmetien a votació dues iniciatives no legislatives (sense caràcter vinculant ni efectes jurídics) impulsades pel PP i pel BNG. En l’aire sobrevolava la divisió al si de la Moncloa i entre els habituals socis parlamentaris. I han cristal·litzat. Una de les votacions més substantives era la relativa a la sortida de l’OTAN, proposada pel BNG, en la qual el govern espanyol s’ha esquerdat: el PSOE s’ha oposat i Sumar hi ha votat a favor. A més, Bildu i Podemos li han donat suport, ERC s’hi ha abstingut i Junts i el PNB hi han votat en contra.
La divisió s’ha fet patent en dues altres votacions de punts del text subscrit pels nacionalistes gallecs. En primer lloc, el PSOE i Junts hi han votat en contra, Sumar, Podemos i Bildu hi han votat a favor i ERC s’hi ha abstingut sobre el rebuig de la proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, de constituir un fons de 800.000 milions d’euros que es destinaran a despeses de defensa i a la compra d’armament. I Sumar, ERC, Bildu i Podemos han compartit la voluntat de “renunciar a qualsevol augment de la despesa militar, que redundaria en una reducció dels recursos disponibles per destinar-los a polítiques socials o inversions públiques necessàries”, mentre que el PSOE, Junts, el PNB i el PP hi han votat en contra.
Això sí, hi ha hagut altres temes en els quals la majoria que va permetre la investidura de Pedro Sánchez s’ha imposat davant l’abstenció del PP i el vot en contra de Vox. Així doncs, el Congrés ha rebutjat les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, a tercers països, particularment a Panamà i Grenlàndia, ha condemnat l’anunci de Trump de “prendre el control de la Gaza per convertir-la en un complex turístic, després de dur a terme una neteja ètnica amb el desplaçament de tota la seva població palestina a tercers països” i ha apostat per la “via del diàleg i la negociació per a la pau i per propiciar un nou context d’estabilitat i relacions de bon veïnat a Europa i el món”.
El ple del Congrés rebutja per complet la iniciativa del PP
D’altra banda, el PP no ha aconseguit que el seu text tirés endavant. S’ha votat en conjunt i s’ha rebutjat amb l’abstenció de Vox, Junts i el PNB i el vot en contra del PSOE, Sumar, ERC, Bildu i Podemos. Els populars volien “reafirmar el compromís d’Espanya amb la integritat territorial i sobirania plena d’Ucraïna” i “defensar la implicació de la Unió Europea i d’Ucraïna en qualsevol negociació relativa a posar fi a la guerra d’agressió russa”. A més, apostaven per “recolzar la posició de la Unió Europea i defensar el vincle transatlàntic dins del respecte entre tots els seus components, clau en les relacions entre els Estats Units, el Canadà i Europa”. Finalment, advocava per “complir els compromisos adquirits per Espanya amb l’Aliança Atlàntica relatius a la inversió en Defensa com més aviat millor” i “garantir que qualsevol decisió que afecti la posició d’Espanya en relació amb la guerra a Ucraïna, el vincle transatlàntic o els compromisos amb l’Aliança Atlàntica sigui debatuda i aprovada per majoria al Congrés”.
Les posicions dels partits durant el debat
Per defensar la iniciativa del PP, Borja Sémper va carregar contra la política exterior de la Moncloa i contra la divisió entre els socis. “Tenim un govern sense rumb, sense criteri i sense paraula. Patim un executiu que defensa en el seu si interessos contradictoris [...] i que no està en condicions de comprometre absolutament res davant els nostres socis europeus”, va lamentar el portaveu del PP. Els populars desaproven que els aliats parlamentaris del PSOE són partits que “ni creuen en Espanya, ni creuen en la Unió Europea, ni creuen en l’Aliança Atlàntica” i disparen contra Pedro Sánchez per haver “convertit la política exterior en un sainet opac” i provocar que la política exterior sigui “ostatge” de la seva “supèrbia política”. “El Congrés no pot ser ignorat i menyspreat mentre el govern espanyol improvisa i devalua la nostra credibilitat internacional. El Congrés ha de conèixer, debatre i votar sense que la seva voluntat i la seva veu sigui segrestada”, va reivindicar.
Així mateix, el diputat popular va carregar a esquerra i dreta contra el PSOE i Vox: “El meu grup no insultarà el govern d’un país aliat ni practicarem seguidisme cec d’interessos estrangers en contra dels interessos europeus i nacionals. Ni enaltirem figures de tirans estrangers, ni contribuirem a la nul·la fiabilitat d’Espanya davant dels nostres socis per la incompetència del govern espanyol. [...] Els interessos d’Espanya són massa seriosos per jugar amb ells des del tactisme, l’electoralisme o el relat buit per generar divisió, discòrdia o desunió”.
En nom de Junts, Isidre Gavín va denunciar que els Estats Units “ja no són un aliat fiable d’Europa” i va lamentar que Europa no hagi “sabut ni pogut fer gran i assegurar la seva defensa per ella mateixa ni constituir un exèrcit europeu”. “Europa ha de reaccionar amb urgència”, va recalcar el diputat juntaire, que va reclamar “enfortir” la defensa europea i orientar-la a la “negociació per la pau”. A més, Junts va presentar una esmena (que el PP va rebutjar) per demanar que la inversió en defensa es “focalitzi en el sector industrial” amb criteris relatius a “l’impacte en el desenvolupament tecnològic i investigació i al sector de tecnologia duals” i amb una distribució “territorial equitativa i tant en grans com en mitjanes empreses”.
Per part d’ERC, Francesc Marc-Álvaro va desacreditar “l’atlantisme desencadenat” que va comparar amb el que “va portar Espanya a participar en guerres contràries a resolucions de Nacions Unides” i va retreure al PP que fes “preguntes antigues”. “Parlen de l’OTAN com si Trump no hagués arribat a l’administració americana”, va assenyalar el diputat republicà, que va demanar “fer ús de totes les eines de diplomàcia i pressió econòmica que tenen a l’abast quan els governs autoritaris ataquen els drets humans”. “Europa està sola i el debat sobre la despesa militar no és res més que un debat sobre si els europeus volem agafar el destí a les nostres mans o volem acabar sent joguines de Washington o de Moscou”, va concloure.