El Tribunal Constitucional de Polònia ha fet un nou desafiament a la Unió Europea, i ha declarat inconstitucional l'article de la Convenció Europea de Drets Humans que garanteix el dret a un judici just. El Constitucional polonès ha mantingut el criteri, ja usat en altres causes, que el dret polonès preval sobre el comunitari, cosa que contradiu els tractats de la UE.

Segons informa la premsa local, el TC polonès ha dictaminat aquest dimecres que el dret a un judici just és incompatible amb la Constitució del país en tant que permet al Tribunal Europeu de Drets Humans examinar la legalitat del procés de selecció de jutges al Tribunal Constitucional. Amb aquesta sentència, el TC polonès rebutja una condemna del TEDH d'Estrasburg per haver vulnerat el dret d'una companyia a accedir a un "tribunal establert per la llei". El fiscal general de Polònia va voler impugnar aquesta sentència i va preguntar el TC sobre la constitucionalitat de la convenció.

El 7 de maig el TEDH va dictaminar en el cas Xero Flor contra Polònia que s'havia vulnerat el dret a un judici just d'una empresa que reclamava a l'estat polonès una compensació per un dels seus productes. Insatisfeta amb la desestimació del seu cas per part del Tribunal Constitucional, la companyia va apel·lar en última instància a Estrasburg. Els magistrats del TEDH van concloure que Polònia havia violat el seu dret a un judici just, en concret la disposició del Conveni Europeu de Drets Humans que garanteix el dret a ser jutjat pel tribunal establert per la llei.

Estrasburg va considerar que un dels jutges del TC polonès s'havia nomenat de forma "irregular" i que, per tant, aquest òrgan no era "el tribunal establert per la llei". Amb aquesta decisió, el TEDH estava qüestionant la legitimitat del TC polonès arran del canvi en el procés de selecció de jutges impulsat pel govern ultraconservador del partit Llei i Justícia.

Demanda de l'Europarlament

 

Tot això ha passat quan l'Eurocambra va presentar a l'octubre una demanda contra la Comissió Europea per no aplicar el mecanisme que permet tallar els fons europeus davant de les vulneracions de l'estat de dret, com són els casos de Polònia i Hongria. Els serveis legals del Parlament van presentar la denúncia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea després que el president de la cambra, David Sassoli, ho demanés. 

La qüestió aquí està en el fet que la regulació sobre el mecanisme que permet restringir el finançament comunitari als estats quan les seves deficiències democràtiques posen en risc el pressupost de la Unió Europea es va aprovar al desembre, però la Comissió Europea encara no l'ha fet servir. Si bé aquest mecanisme no està dirigit a cap país en concret, Polònia i Hongria són els dos estats europeus que tenen obert ara un procediment sancionador per posar en risc l'estat de dret i els drets humans.