Bones notícies per a l'oficialitat del català a la Unió Europea. L'ambaixadora de Polònia a Espanya, Monika Krzepkowska, ha afirmat que el seu país —ocupa la presidència de torn a la UE fins al mes de juny— ja ha obert converses amb les següents tres presidències de la Unió Europea sobre l'oficialitat del català. Dinamarca agafarà el relleu el segon semestre de l'any, i Xipre i Irlanda es partiran la presidència durant el 2026. Krzepkowska ha parlat explícitament sobre Dinamarca i Xipre, i ha advertit que la incorporació del català al bloc comunitari "no només depèn de Varsòvia". Durant l'acte de presentació de la presidència polonesa celebrat a Barcelona aquest divendres, també ha dit que el debat "ja fa anys" que dura, i s'ha compromès a intentar "donar un impuls més fort" per resoldre'l.
La diplomàtica polonesa ha defensat que la llengua catalana és "part de la identitat del país" i ha confirmat que el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha presentat la proposta d'oficialitat davant de l'oficina del seu homòleg polonès. En aquest sentit, ha destacat que aquesta és una de les carpetes que tenen sobre la taula durant la seva presidència.
Presidència de Donald Trump als EUA
En paral·lel, Krzepkowska ha parlat sobre la recent presidència de Donald Trump als Estats Units i ha afirmat que és molt aviat per saber quin serà l'impacte de la nova administració. Segons ha apuntat "segur que crearà un nou món", però encara no és clar si això suposarà una "amenaça o una oportunitat". La diplomàtica ha recordat que tant Brussel·les com Polònia tenen "llaços molt forts" amb els EUA, i que davant els dubtes sobre les polítiques de mercat i de comerç que han generat l'arribada del nou inquilí de la Casa Blanca, "una cosa és el que es diu davant l'opinió pública" i una altra la que acabi duent a terme. "Hi ha processos que s'han de traslladar a lleis", ha explicat. Tanmateix, durant el seu discurs a la seu de les institucions europees a Barcelona, ha lamentat que Trump no vulgui "prendre responsabilitat" d'allò que passa a Europa, tot i que, s'ha mostrat esperançada perquè "no deixi" la implicació en la guerra d'Ucraïna. De fet, ha dit que "ningú sap" si el conflicte bèl·lic travessarà més fronteres i que, en aquest cas, "tot el món tindrà problemes".
Davant l'escenari polític que es veu a l'horitzó, Krzepkowska ha demanat als països de la UE un "esforç conjunt en seguretat" donat el tauler de joc mundial actual. Segons ella, gastar en defensa "no és una despesa, és una inversió". A Polònia, segons ha explicat, aquest any es destina un 4,7% del PIB en seguretat, una xifra que pràcticament quadruplica la d'Espanya, que "no sent tant la guerra a la frontera". Així doncs, una de les "principals prioritats" de la presidència és la seguretat exterior, amb el "desenvolupament d'infraestructura militar" i la "construcció de fortificacions" a les fronteres de Rússia i Belarús com a algunes de les mesures més destacades. "Hem de posar fi com més aviat millor a l'agressió en curs", ha constatat. Polònia marca com una de les seves principals prioritats la lluita contra la desinformació, i la seguretat econòmica, energètica, alimentària i sanitària, així com la protecció del medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic, i el control de les fronteres exteriors per combatre la immigració irregular.