El boicot als productes catalans també afecta els productors de Poma de Girona. El president del Consell Regulador de la Identificació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona, Llorenç Frigola, ha explicat aquest dilluns el cas d'un distribuïdor de Madrid que els demana "treure de la fruita l'etiqueta que l'identifica com a tal". Una situació que Frigola espera que sigui "passatgera" i lligada a la situació política actual.
Aquest fet, però, s'ha vist compensat per un increment de les vendes a l'exterior en l'actual campanya. Fins a principis de novembre, un 60% de les pomes s'han venut a l'estranger mentre que en tot l'any passat el global va ser d'un 44%. Tot i això, els productors es queixen dels problemes que tenen per passar controls a la Jonquera. Aquest any la producció s'espera que sigui de 80 milions de tones.
Frigola admet la situació però li vol treure ferro confiant que "això ja passarà". El distribuïdor madrileny que ha citat els demana que s'enviïn les pomes sense cap tret identificatiu del seu origen català. En paral·lel, Frigola assenyala que la dependència del mercat estatal és "cada cop més baixa". Aquest any més de la meitat de les pomes de la IGP es venen fora del mercat estatal. En concret, sis de cada deu pomes que s'exporten tenen un destí estranger, el que suposa un increment de 14 punts respecte a l'any passat.
El protocol d'exportació
El creixement de les exportacions es produeix malgrat els problemes que els productors de Poma de Girona tenen amb el Punt d'Inspecció de la Frontera (PIF) de la Jonquera (Alt Empordà). Frigola assenyala que, per fer els controls de seguretat, s'han d'obrir els palets de fruita per tal de comprovar la seva qualitat. "Et demanen una caixa de cada palet i no sempre és la de dalt", explica. El resultat és que el control obliga a desfer les columnes de mercaderia.
Llavors, a diferència del que passa amb les pomes franceses i italianes, el producte arriba "desmuntat". "La inspecció fitosanitària ells la fan telemàticament", es lamenta. Aquesta situació, creu Frigola, prové que els inspectors destinats a la Jonquera "són de fora i només volen que els traslladin a la seva província". D'altra banda, assegura que quan hi ha cua de vehicles al PIF els demanen que tornin l'endemà.
ACN
80 milions de tones aquesta temporada
En relació a aquesta campanya de recollida de poma, el president del Consell Regulador de la IGP apunta que serà "bona". Les vendes s'espera que augmentin perquè la poma del nord d'Europa s'ha vist afectada pel fred tardà. Un fet que hauria de reduir la collita de països com França o Polònia i beneficar la Poma de Girona, que té un clima més "estable i segur" a prop del mar.
Els 79 socis productors de Poma de Girona tenen 1.700 hectàrees productives que s'agrupen en tres centrals de comercialització: Girona Fruits, Giropoma Costa Brava i Frutícola Empordà. "S'han complert les previsions que hi havia de collita", assenyala Frigola. Tot i la gran producció, una situació que caldria millorar és, segons el sector, el preu de la fruita perquè asseguren que ja fa tres anys que estan venent producte "per sota del preu de cost" i amb un preu "decadent" any rere any.
Més Poma de Girona a Girona
Frigola ha donat tots aquests detalls durant la presentació d'una campanya de promoció del consum de Poma de Girona a la demarcació per davant de les importades. Aquest punt s'ha inclòs en el conveni col·lectiu del sector en un preàmbul. L'acord convida a les parts "a fer tot el possible" per difondre i "afavorir el consum" del producte.
Per a la IGP, l'objectiu de la campanya seria que d'aquí a un any es pogués declarar la demarcació de Girona "zona lliure de poma estrangera". Llorenç Frigola considera "preocupant" que "costi de trobar" a grans cadenes de distribució la poma autòctona però en canvi hi hagi fruita que ve de més lluny i a menys cost.
"El sector anirà bé si produïm des d'aquí", assenyala el president del Consell Regulador. Per això, ha fet una crida als consumidors a "anar al supermercat i mirar-se les etiquetes de les fruites" buscant la de Poma de Girona. Una situació "habitual" en altres països -ha posat l'exemple de França- on les compres dels consumidors es regeixen més "per la sobirania alimentària".