El congrés que Junts celebrarà el 15 i 16 de juliol a la Farga de l'Hospitalet, després que aquest dissabte va renovar la direcció del partit, pot representar un punt d'inflexió en el paper d'aquesta formació dins de l'executiu de Pere Aragonès. Així es desprèn de la ponència política que avui s'ha fet arribar als militants i on es recorda la decisió de Junts de valorar el grau de compliment de l’acord de Govern amb ERC, en funció del qual s'avaluarà les mesures que adoptar al respecte, “sense descartar-ne cap”. “En aquest escenari Junts plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no al govern o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació”, adverteix la ponència.

El text recorda que després de les eleccions del 14-F es va tancar un acord de govern amb ERC, “ni fàcil ni ràpid”, per tal de culminar el mandat de l’1-O; insisteix que l’aposta de Junts és la confrontació democràtica amb l’Estat, sense tancar la porta al diàleg, però amb un mediador i amb voluntat real de negociar; i destaca que tant ERC com Junts eren conscients de la dificultat del diàleg per la qual cosa es va incloure en l’acord preparar “l’embat democràtic”.

Punt d'inflexió

En aquest sentit, sentencia que durant aquest any la taula de diàleg no ha avançat i que “Junts va acceptar aquesta situació perquè és fidel als seus compromisos i és part signant de l’acord de govern, però en cap cas ha dit mai que calgués esperar dos anys per veure els resultat”.

Per tot plegat, i davant el que descriu com la nul·la voluntat del govern espanyol a negociar ni a investigar el CatalanGate, considera que la taula de diàleg ha arribat definitivament al final i proposa que el primer d’octubre del 2022, cinc anys després de l’1-O, “es produeixi un punt d’inflexió”. En aquest punt recorda que l’acord amb ERC inclou la constitució d’un espai de coordinació estratègica, que fins ara no s’ha constituït, i que considera bàsic per preparar la següent fase del procés d’independència o la coordinació a Madrid, “pràcticament inexistent”.

Deures al Govern

De moment, i mentre no es faci l’anunciada consulta a la militància, el text adverteix que “l’acció legislativa i de govern ha de suposar a tots els nivells institucionals un avenç verificable en el procés d’independència”. Per aconseguir aquest objectiu, en el marc del debat de política general, Junts proposarà una resolució perquè cada departament promogui mesures concretes que facilitin la desconnexió econòmica i política de Catalunya en relació a l’Estat.

“No es podria entendre un procés d’independència en què el govern que l’ha de liderar des de l’interior no mantingui una actitud partidària de la confrontació”, adverteix, raó per la qual reclama que “les institucions han d’assumir el seu rol en aquest procés”.

Qüestions externes

La ponència assenyala diferents qüestions externes que poden accelerar els temps del procés independentista a Catalunya o que poden tenir una influència rellevant, entre les quals el referèndum que reclama Escòcia, els resultats de les sentències del tribunal de drets humans d’Estrasburg i el de justícia de Luxemburg, i la situació econòmica “delicada” a l’Estat espanyol, amb un rècord de deute públic, que representa el 122% del PIB, i l’exigència de reformes estructurals per part de la UE que “afectaran sens dubte la càrrega fiscal, les pensions i altres subsidis que poden significar un cop fort a l’economia espanyola i, per tant, una oportunitat de mostrar la República catalana com a única sortida per mantenir una societat del benestar”.

El text adverteix que l’activació de la declaració d’independència és el moment més delicat de tot el procés d’independència i que “és fonamental evitar la precipitació i no s’hi poden posar terminis de cap tipus”, perquè l’important és que tingui èxit i que es faci en el moment adequat i assolir prèviament quatre objectius: una mobilització social disposada a esdevenir permanent; una entesa entre els actors polítics sobre la no voluntat de l’estat espanyol de negociar un referèndum; preparar les estructures socials, polítiques i institucionals; i un cert nivell de suport internacional.

Tot plegat, assegura, requerirà la constitució d’un espai estratègic de les institucions, el Consell per la República, partits i entitats, per a un esforç major que el de l’1-O perquè s’haurà d’implementar a tots els racons del territori català.