La ponència estratègica de Junts per Catalunya, que ha estat enviada als militants del nou partit, afirma que per culminar el procés d'independència "cal una revolta democràtica com la que ja vàrem començar a viure l'octubre del 2017". La ponència convida a aprendre de les lliçons de fa 3 anys i afirma en aquest sentit que "l'Estat no cedirà i no respectarà el dret a l'autodeterminació (ja exercit) del poble de Catalunya, i no s'asseurà a negociar si no se'l força a fer-ho per mitjà d'una confrontació democràtica, pacífica i no violenta".

El text, al qual ha tingut accés El Nacional, serà sotmès ara a debat entre els militants, que decidiran la ponència final en el congrés del partit, que es va iniciar al juliol i finalitzarà a l'octubre.

La ponència trenca també amb el mite que si se supera el 50% dels vots independentistes l'Estat escoltarà el que passa a Catalunya, i abandona les tesis crèdules. "L'Estat espanyol mai accedirà a una negociació amb Catalunya que tingui per objecte l'exercici del dret d'autodeterminació, ni per bona fe, ni per acceptació del principi democràtic, independentment de quina sigui la majoria partidària de la independència (el 48% o el 75%)", indica.

Segons el text, per això, l'eixamplament de la base electoral i social de l’independentisme "és del tot convenient, però no és ni molt menys suficient per tal de doblegar la resistència de l’Estat". "Amb l'eixamplament de la base no n’hi ha prou. Perquè Espanya no és ni el Canadà ni el Regne Unit i no reacciona amb el mateix esperit democràtic a un desafiament pràcticament idèntic al que van haver de gestionar aquests altres dos Estats, també occidentals", argumenta.

Junts considera que la confrontació amb l'Estat és l'única via factible, i insisteix que ha de ser compatible amb qualsevol dels 2 següents escenaris: "forçar un diàleg i una negociació amb l'Estat que desemboqui en un eventual referèndum acordat; o assolir la independència al marge de tota negociació (via unilateral), primer de facto i després de dret". Insisteix en aquest sentit que la confrontació no és incompatible amb la voluntat de diàleg, "ans al contrari".

"Mai hem abandonat ni mai abandonarem la via del diàleg i la negociació. Però una negociació seriosa requereix d’unes condicions que en aquest moment són completament absents: la necessitat d’una garantia externa (mediador) d’aquest diàleg; mètode i establiment d’una agenda de diàleg; molt treball discret i preparatori d’una eventual taula de diàleg; i poca exhibició propagandística de la mateixa, entre d’altres. L’Estat només es veurà obligat a negociar de manera seriosa si percep que la seva correlació de forces evoluciona de manera negativa als seus interessos. I la confrontació sostinguda, determinada i estratègica és una condició necessària per a aquesta evolució de la correlació de forces. En qualsevol cas, després de l’1-O, un nou referèndum només té sentit en cas que estigui acordat amb l’Estat i que hi hagi les garanties que aquest en respectarà el resultat", argumenta.

La ponència defensa impulsar simultàniament la confrontació des de les institucions i des de la societat civil, i precisa que no serà suficient que busqui només el desgast reputacional i polític de l'Estat. "Cal identificar el paper de les entitats, dels partits, de les institucions catalanes i del Consell per la República en l'impuls, l'organització i l'acompanyament d'aquesta mobilització", diu.

El text considera centrals en el futur el Consell per la República, que diu que ha de representar la diversitat del moviment republicà, i l'Assemblea de Càrrecs Electes, que han de ser l'eix de "la nova institucionalitat republicana". Les altres potes serien les institucions catalanes estatutàries i la societat civil. "De la correcta articulació entre aquestes tres vies en dependrà que l'estratègia per culminar el procés avanci de manera més o menys ràpida i més o menys efectiva", manifesta.

La ponència reitera l'aposta per la unitat estratègica, però amb un matís: "Les dificultats per assolir aquesta unitat estratègica no paralitzaran la nostra tasca i determinació per culminar el procés", apunta.

També assenyala que eludir la confrontació democràtica amb l'Estat no aporta cap via de solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya, "i en el millor dels casos només farà que traspassar a generacions futures la gestió d'aquest conflicte o bé comportarà la renúncia definitiva".