El PSOE no té sobre la taula cap proposta concreta per resoldre el conflicte català. A dos mesos de la segona reunió de la taula de diàleg entre els governs de Pedro Sánchez i Pere Aragonès, que en principi s'ha de trobar al setembre, els socialistes espanyols passen de puntetes sobre la qüestió catalana en la ponència marc del 40è congrés federal del partit, que se celebrarà a l'octubre a València.

Malgrat esmentar Catalunya en el text, només es fa referència a "l'agenda de retrobament" i ni tan sols se cita l'òrgan de negociació pactat amb els republicans, davant el qual es mantenen expectants Junts i la CUP, que precisament aquest dissabte ja ha advertit que no podrà esperar els dos anys de marge per arribar a acords.

Sense propostes

Respecte al conflicte català, l'esborrany del que ha de ser l'estratègia del PSOE reconeix que l'existència d'un "neocentralisme" que menysprea els triomfs de l'estat de les autonomies i la necessitat de desenvolupar una Espanya "multinivell moderna que permeti donar sortides a situacions com la de Catalunya". "L'enfortiment del projecte d'Espanya se sustenta en la promoció dels idiomes cooficials, la sensibilitat cap a sentiments de pertinença diversos, el foment del diàleg interterritorial o la cooperació lleial entre administracions", assegura el text.

Amb tot, no s'exposen propostes clares en aquest sentit més enllà de "l'agenda de retrobament" i de posar en relleu la necessitat de trobar fórmules per "la millora de la convivència en el si de la societat catalana" i per "millorar l'encaix de l'autogovern català amb la resta d'Espanya". Dos qüestions que assenyalen que són "de primer ordre pels socialistes".

Menyspreu als sobiranismes

A més, en el text congressual es menyspreen els projectes nacionalistes en considerar que no responen a les problemàtiques de la "nova agenda política", que, asseguren els socialistes, s'ha d'enfocar cap al "multilateralisme solidari". "Seguir enfocant les respostes des de l'òptica de mer sobiranisme és tant com desconèixer les claus de les interdependències creixents sobre les quals s'estan lliurant els debats de més importància per al futur de la humanitat", asseveren. 

Conferència de Presidents dos cops l'any

En canvi, es reafirmen en la seva aposta tradicional per un estat federal  i en la necessitat de revisar els mecanismes de funcionament de l'Estat de les autonomies. En aquest sentit, posen sobre la taula quatre objectius: la clarificació competencial; la millora dels instruments de cooperació i col·laboració; la reforma del Senat i la millora dels sistemes de finançament. Sobre aquest últim punt, subratllen que el fet que la Constitució no estableixi com s'han de finançar les autonomies  és font "inesgotable de conflicte i frustració".

Pel que fa a la cogovernança, l'única proposta concreta és la convocatòria de la Conferència de Presidents dos cops l'any.  Precisament, aquest fòrum es reunirà a Salamanca el proper 2 d'agost. El president català, Pere Aragonès i el basc, el lehendakari Iñigo urkullu, han declinat assistir-hi en principi.

Així mateix, remarquen la necessitat d'educar en què és l'Estat de les Autonomies i de dotar Espanya "d'una cultura federal". Ho enfoquen com una tasca "didàctica". "Una de les principals tasques didàctiques on ens hem d'implicar a fons consisteix a explicar que el desenvolupament natural de l'Estat autonòmic no equival exclusivament, tot i ser molt important, a la transferència de competències de Govern de la Nació cap a les comunitats autònomes. Tan important com la descentralització de competències resulta el reforç de la cooperació, lleialtat i solidaritat interterritorial", assenyalen.

 

Imatge principal, el secretari general del PSOE i president del govern espanyol, Pedro Sánchez / Europa Press