No s'ha mossegat la llengua. L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí ha carregat contra el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, des del Parlament Europeu i l'ha titllat de "jutge delinqüent". La qüestió és que el primer ministre d'Irlanda (Taoiseach), Micheál Martin, ha visitat aquesta setmana l'Eurocambra i Ponsatí li ha reconegut el lideratge del seu país en la lluita contra la tortura. El problema, tanmateix, és que "dècades més tard, seguim veient jutges fent servir proves obtingudes maltractant detinguts". I aquí és on surt el nom del ministre espanyol.

"El TEDH fa poc va decidir que una condemna de 17 anys de presó en base a una confessió en aïllament sense assistència lletrada no era un judici just. L'home va ser posat en llibertat", recorda l'eurodiputada, fent referència al cas Atristain. Igualment, va ser la setmana passada quan "el Tribunal Suprem espanyol va desobeir i el va tancar de nou a la presó". "El menyspreu d'Espanya cap al tribunal d'Estrasburg és colossal", critica Ponsatí. És per coses com aquestes que les autoritats espanyoles "han estat condemnades onze vegades per no investigar tortures". "Però sabeu què? En sis d'aquests casos, el jutge cec davant de casos de tortura era el mateix. Aquell jutge delinqüent, el senyor Grande-Marlaska, és ara ministre de l'Interior a Espanya", sentencia.

En aquest punt de la intervenció, l'eurodiputada de Junts torna a dirigir-se al Taoiseach: "Primer ministre, la tolerància de les autoritats europees davant les violacions de dret humans a Espanya és alarmant". "Us demanem que alceu la veu i en parleu clar. Necessitem sentir la veu d'Irlanda de nou. Si us plau, defenseu els drets humans per a tots els europeus", conclou. Abans, Ponsatí havia assenyalat que "els drets fonamentals de qualsevol europeu han de ser la preocupació de tots els europeus". En aquest punt arribava l'exemple irlandès. "L'any 1976, Irlanda liderava donant exemple: va portar el Regne Unit als tribunals per les tortures als detinguts a Irlanda del Nord", rememorava. "Era una causa difícil, però el temps ha demostrat que teníeu raó", tancava l'eurodiputada.

Davant les paraules de Ponsatí, Martin ha establert complicitat i ha respost per recordar "la feina feta a Irlanda del Nord, també en el cas Airey, per exemple, que és  fonamental per a l'accés al suport legal, no només per a Irlanda, sinó també per a tota Europa". "També per casos de drets LGBTQ i el cas Louise O'Keeffe. Per tant, compartim una forta afinitat en aquest aspecte", afegeix. L'entesa s'accentua, establint paral·lelismes amb l'estat espanyol: "El que és interessant és que el govern de Gran Bretanya no té res a témer respecte del TEDH. De fet, tenen molt pocs casos en contra. Sembla decidit a crear problemes on no n'hi ha". "De manera que hi estem molt compromesos. Tornant a un nivell més general, sobre la tolerància a les vulneracions de drets humans, com a país hi estem molt compromesos. Volem tenir, i continuarem tenint un paper destacat a la Unió Europea per avançar en drets humans", diu per tancar el seu discurs.