L'eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, s'ha mostrat contundent i ha defensat l'oficialitat del català la Unió Europea. En la seva intervenció a l'estat de la Unió aquest dijous a Estrasburg ha criticat que es posin traves a l’oficialitat del català a les institucions europees amb arguments econòmics, com els que ha apuntat Suècia en un informe. "La raó que ha mantingut la llengua prohibida no és econòmica, com sap cada eurodiputat que avui tindrà un cotxe per anar al restaurant a sopar", ha dit Ponsatí. Segons l’exconsellera, el català s’ha vetat fins ara per “negar” la veu i els drets dels catalans. “Els catalans tenim dret a ser representats en català, i el deure d’aquest parlament és garantir aquest dret”, ha dit Ponsatí, utilitzant breument el català en la seva intervenció a Estrasburg.
Ponsatí ha lamentat que les "raons polítiques del PSOE" han portat a plantejar-se l'opció de l'oficialitat de la llengua a la UE. Tanmateix, l'eurodiputada ha lamentat que "immediatament" hagin sortit veus crítiques que consideren que podria ser "massa car". Precisament, sobre aquesta qüestió ha llançat una reflexió a la resta de diputats de la cambra europea "aparentment, els contribuents de Barcelona han de pagar per la traducció del meu discurs al francès o al suec, però els contribuents de París o Oslo no ho han de fer pel català. Els qui paguen impostos tenen drets diferents segons d’on siguin?".
El pròxim dimarts, 19 de setembre, el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea debatrà la proposta del govern espanyol de fer oficials el català, el gallec i el basc, per la qual cal unanimitat. En paral·lel, l’Eurocambra té oberta una petició per permetre l’ús d’aquestes llengües en el plenari—una opció que seria automàtica si la iniciativa del 19 de setembre tira endavant, però que es podria fer igualment amb majoria simple de la Mesa.
Els dubtes de Suècia amb el català
El govern suec té ara per ara "dubtes" sobre la incorporació del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE. Això és el que indica un document de l'Oficina de Coordinació d'Afers de la UE en què s'apunta el posicionament del país sobre els punts que es tractaran en la reunió la setmana vinent. En el text, amb data de dilluns, el govern suec apunta que cal fer una "avaluació de les conseqüències" de la mesura. Concretament, Estocolm té dubtes sobre "l'impacte de la proposta en l'efectivitat del treball de la UE", així com "els efectes pressupostaris i pràctics".